En aquest projecte s'analitza el risc associat a les infraestructures portuàries de gas natural liquat (GNL). Concretament, aquelles infraestructures que han aparegut en els últims anys i de les quals no s'han realitzat estudis detallats dels accidents greus que hi poden ocórrer, com són les Floating Storage and Regasification Units (FSRU). El GNL s'ha estès com a combustible alternatiu per a grans vaixells mercants degut a la reducció d’emissions que suposa respecte els combustibles tradicionals. En aquest context, i degut a la implementació de la directiva 2014/94/EU, han augmentat les infraestructures portuàries existents i n'han aparegut de noves, com les FSRU. En aquest treball es realitza una anàlisi històrica dels diferents incidents involucrant GNL. No només el nombre d'accidents és molt menor que els que es troba en altres tipus de vaixells, sinó que s’ha pogut observar que en ells hi ha un nombre molt baix de víctimes mortals. Pel que fa a les FSRU, degut a què només existeixen des de fa uns 10 anys, no hi han accidents importants registrats. Per tal de d'analitzar i determinar el risc que presenten aquestes noves unitats FSRU s’ha dut a terme una anàlisi quantitativa i qualitativa de risc d'aquestes. S’ha descrit la metodologia ha utilitzar per tal de determinar els riscs i els perills d'aquestes unitats, així com les seves potencials conseqüències. També s’han determinat les freqüències de cada possible escenari que pot produir conseqüències mortals. La freqüència d'aquests esdeveniments es demostra inferior a 10-6 vegades/any, per lo que és una situació de risc teòricament acceptable per la societat. Per a complementar l'anàlisi de risc, s'han utilitzat tres mètodes per tal de determinar la sobrepressió a diferents distàncies en cas d'un accident que comporti una fuita i la formació d’un núvol inflamable. Els models analitzats són: TNT equivalent, Multi-Energia i FLACS. Aquest últim és un software de simulació basat en eines CFD, una de les eines més sofisticades que actualment existeixen en la simulació d'explosions. Els resultats mostren una bona correlació entre el mètode Multi-Energia i el software FLACS, mentre que els resultats obtinguts amb el mètode del TNT equivalent sempre sobreestimen la sobrepressió produïda. Finalment, es mostra el cronograma del projecte i l'avaluació econòmica, així com l'impacte ambiental del mateix, arribant a la conclusió que aquest és mínim.