Des de l'any 2002 a Catalunya ha existit demanda social per la localització de persones desaparegudes durant la Guerra Civil, a vegades encara avui en dia soterrades en fosses comunes que s'han mantingut fins a l'actualitat. La Generalitat de Catalunya, en voler legislar respecte a l'actuació en aquestes fosses, va portar a terme dues exhumacions a Osona que havien de servir de prova pilot per a l'elaboració d'una llei reguladora posterior. El present article exposa i analitza com s'esdevingueren les dues exhumacions i quins foren els resultants de cadascuna.