La manca de definició i de delimitació del camp d’acció de la figura del traductor-intèrpret als serveis públics en el context català està estretament lligada a la manca de formació especialitzada, així com a l’absència d’uns criteris que en regulin l’exercici. Des de les universitats, i concretament des dels centres d’ensenyament de la traducció i de la interpretació, ja s’ha començat a fer evident la urgència de donar resposta a aquesta necessitat, però en els plans d’estudis actuals la presència de continguts vinculats amb la traducció i la interpretació als serveis públics és encara molt exigua. En aquest article ens proposem dos objectius: d’una banda, oferir un estat de la qüestió sobre la mediació, la traducció i la interpretació als serveis públics a Catalunya, tant des de la perspectiva professional com des de la recerca aplicada, i de l’altra, definir el perfil del traductor i intèrpret als serveis públics catalans a través dels resultats d’un estudi empíric entorn d’aquest perfil emergent