|
Abstract:
|
Tot i que Gabriel Ferrater és conegut, sobretot, per ser l’autor de Les dones i els dies, la poesia només va ser una part important de la seva biografia, no l’única. Abans de dirigir la seva mirada intel·lectual en direcció als versos, portava gairebé una dècada dedicat a la crítica d’art. Aquest treball és una revisió dels escrits sobre pintura que Ferrater va escriure entre els vint-i-nou i els trenta-set anys, un recorregut entre l’escampall de textos on l’autor va reflexionar sobre el que entenia que havia de ser la pintura. Què fa que un home tan brillant com ell es decantés per un art que queda tan lluny del que avui en dia -i des de fa dècades- domina els museus d’art contemporani? Què fa que es vegi en cor de reduir la pintura abstracta a decorativisme sense aparents remordiments? I també, què fa que a finals dels anys 50’ s’intueixi un cansament que l’empeny a abandonar la pintura i llançar-se (o a veure’s avocat?) a la poesia? Aquestes són algunes de les preguntes que les pròximes pàgines han intentat, si no respondre, almenys treballar i remenar. |
