At the end of the eighteenth century emerges the category of the self-proclaimed hisendats, a class of dominium utile proprietors or landowners of a certain economical and social potential. In this article, a post-morteminventory is analysed and transcribed. Not only its material affluence such as assets and real estate is evaluated and commented on, but it also approaches the cultural references and literary universes of an eighteenth century hisendat through an examination of the library inherited by Jaume Pont de Cabanes

A finals del segle XVIII emergeix la categoria dels autoanomenats hisendats, una classe de senyors útils o propietaris, de certa potència econòmica i social. En aquest treball s’analitza i es transcriu un inventari post mortem en el qual s’avalua i es comenta, no només la riquesa material, béns mobles i immobles; sinó que s’apropa, a través de la llibreria que hereta Jaume Pont de Cabanes, als referents culturals i universos de lectura dels hisendats del divuit