En aquest estudi analitzem la relació entre l’ús i la percepció de les variants a qui, “a+article+qual”, “a+article+que” i que li de la variable “relatiu complement indirecte” (RCI). Per fer-ho analitzem els resultats d’un exercici d’omplir buits (EOB) i 3 enquestes de percepció contestades el 1997 per 26 subjectes. En l’EOB, 21 enquestats feren servir la variant a qui i 5 la variant “a+article+qual”, sobre les quals els subjectes foren preguntats en relació amb quan les feien servir, si eren gramaticals o no, i quina distribució estilística tenien. A més d’aquestes dues variants donades pels enquestats, les 3 enquestes preguntaven sobre 5 variants més: “a+article+que”, a qui li, “a+article+qual+li”, “a+article+que+li” i que li. En aquesta comunicació només oferim les dades de les variants “a+article+que”, que ha estat reivindicada com a correcta per Pla (2010: 96 i s.), i que li, segons Fabra (1933: § 65) “en tot cas no tolerable sinó en l’estil col·loquial” i segons la GIEC (2016: 1057) “una tendència col·loquial, informal”. El resultat és que, segons aquesta mostra, la relació entre gramaticalitat i distribució estilística d’aquestes 4 variants és que el català només disposa de variants genuïnes (a qui i “a+article+qual”) per als registres formals o generals. En canvi, per als registres col·loquials, disposaria –sempre segons la mostra– de variants “no catalanes” (“a+article+que” i que li). De tota manera, si a qui, segons els enquestats, no tenia connotacions estilístiques, també seria natural en contextos col·loquials.

In this paper we analyze the relation between the use and the perception of the variants a qui [‘to whom’], “a+article+qual” [‘to+article+whom’], “a+ article+que” [‘to+article+whom’] and que li [‘that him/her’] of the variable “indirect complement relative” (RCI). To do this, we analyze the results of an exercise to fill out blanks (EOB) and 3 perception surveys answered in 1997 by 26 subjects. In the EOB, 21 respondents used the variant a qui and 5 the variant “a+ article+qual”, on which the subjects were asked about when they used them, whether they were grammatical or not, and what stylistic distribution they had. In addition to these two variants given by the respondents, the 3 surveys asked about 5 more variants: “a+ article+que”, a qui li [‘to whom him/her’], “a+ article+qual+li” [‘to+article+whom+him/her’], “a+ article+que+li” [‘to+article+whom+ him/her’] and que li [‘that him/her’]. In this communication we only offer the data of the variants “a+ article+que”, which has been claimed as correct by Pla (2010: 96 and f.), and que li, which according to Fabra (1933: § 65) is “not tolerable but in the colloquial style” and according to GIEC (2016: 1057) is “a colloquial, informal trend.” The result is that, according to this sample, the relationship between grammaticality and stylistic distribution of these 4 variants is that Catalan only has genuine variants (a qui and “a+ article+qual”) for formal or general registers. On the other hand, for colloquial registers, it would have –always according to this sample–, “non-Catalan” variants (“a + article + que” and que li). In any case, if the variant a qui, according to the respondents, did not have stylistic connotations, it would also be natural in colloquial contexts.