Montgat és un poble de la comarca del Maresme, i es troba a la part més meridional d’aquesta. Està situada al límit de la Comarca del Barcelonès, entre Badalona i El Masnou. Te una població de 10.270 habitants, els quals viuen sobre una superfície de 2,9 km2. Montgat s’alça a 20 metres d’altitud. Les excavacions que s’han dut a terme, demostren l'existència d’uns assentaments neolítics al terme municipal, aproximadament del 3.500 abans de Crist. Montgat va tenir el primer túnel ferroviari de Catalunya i d’Espanya, quan al 1848 es va posar en funcionament la línia de tren Barcelona-Mataró. Fins l’any 1933 Montgat va formar part del terme municipal de Tiana. Al juliol d’aquell mateix any es va aprovar la separació del districte i la constitució d’un ajuntament independent. A partir dels anys 60 la població va créixer considerablement a arrel de l’expansió econòmica espanyola i dels moviments migratoris associats, el que va comportar les urbanitzacions de blocs de pisos, alguns bastant alts (Turó del Mar), així com barris amb un urbanisme desordenat (Les Costes). També trobem zones residencials com el Pla de Montgat i Residencial Camí d'Alella. Avui l’agricultura i la pesca, que al passat van ser activitats principals, han desaparegut quasi completament. Hi ha algunes indústries de materials de construcció (ciment), de porcellana, de productes químics i farmacèutics, i metalFlúrgics. El seu barri Les Mallorquines, antigament industrial i avui dia majoritàriament residencial, forma un continu urbà amb Badalona. Al municipi s’hi pot accedir a través: Autopista del Maresme C-31 (Barcelona (Plaça Glòries) – Montgat) C-32 (Montgat – Palafolls) Ronda de dalt - B-20 (Hospitalet – Montgat) N-II (Badalona – Tordera) Actualment la intersecció dels carrers Matas, Camí Vell a Tiana, Avinguda de l’Onze de Setembre, Maresme i Avinguda Jordana, entre Montgat i Tiana, és una de les més freqüentades pels vehicles per tal d’anar d’un municipi a l’altre. Aquest creuament està simplement regulat mitjançant marques vials de “stop”. Es tracta d’un creuament on les preferències no estan ben assolides pels conductors. Per altra banda, el fet de que existeixi un gran nombre de carrers que accedeixin a la intersecció fa que hi hagi una gran quantitat de direccions per prendre, el que implica molts creuaments en els traçats. La introducció d’una rotonda facilitaria la circulació en aquest punt viari, reduiria els temps d’espera i deixaria d’haver creuaments de traçats.