La tragicitat de la Nausica de Maragall, és a dir, quines són exactament les característiques que en fan una tragèdia, és encara un tema debatut pels estudiosos. Afegim aquí, doncs, elements d’anàlisi nous a partir d’allò que els erudits grecs antics consideraven essencial per al caràcter tràgic d’una obra i dels seus personatges, i a partir, també, de la comparació ni més ni menys que amb Sòfocles, autor d’una tragèdia poc coneguda i mal conservada intitulada Nausica. La intenció d’aquesta mena d’anàlisi no és pas de trobar fonts textuals directes, sinó de manifestar algunes de les tries del material homèric que feu Maragall per construir el seu drama, quan era possible fer-ne d’altres, sobretot per destacar-ne l’originalitat respecte alguns autors contemporanis que tracten el mateix tema

The tragicalness of Nausica by Maragall, that is to say, what are the characteristics that make it a tragedy, is still a subject debated by scholars. We add here, then, new analysis elements from what ancient Greek scholars considered essential to the tragic nature of a work and its characters, and also based on the comparison neither more nor less than with Sophocles himself, author of a little known and poorly preserved tragedy entitled Nausica. The intention of this type of analysis is not to find direct textual sources, but to express some of the choices of the homeric material that Maragall made to build his drama, when it was possible to make other choices, especially in order to highlight its originality with respect to some contemporary authors who deal with the same subject.