És prou curiós que un dels barris amb més xerinola i ambient festiu; seu d’ànimes en busca de tot tipus d’emocions, mitjançant cos i ment, hagi rebut el seu nom, allà cap el 1626, d’un convent creat pel donatiu del conseller Josep Dalmau. El barri de Gràcia, com si d’una ceba es tractès, disposa de varies capes. Molts temes a tractar. Sent aquest un projecte d’arquitectura, obviament furgarem un pèl més en els aspectes que s’hi relacionin. Però seria fútil el treball, inacabat i exempte de personalitat, si no donèssim una ullada a les altres capes de la “ceba gracienca”.