El Abric Romaní cuenta con una potente secuencia del Paleolítico Medio de la que hasta el momento se han excavado 13 niveles arqueológicos. Estos niveles muestran un patrón de ocupación basado en la aparición de espacios domésticos en torno a hogares en los que se concentra la mayor parte de las actividades, especialmente las relacionadas con el procesamiento de los recursos líticos. Este patrón permite caracterizar el Abric Romaní como un espacio residencial, lo que es fundamental para entender el registro arqueológico y el comportamiento técnico. La variabilidad de los conjuntos líticos se ha abordado desde una triple perspectiva, relacionada con las diferentes escalas temporales a las que es posible acceder a través de la metodología arqueológica: la variabilidad que refleja procesos de larga duración y que se expresa en los cambios que se producen a lo largo de la secuencia; la variabilidad en el interior de conjunto lítico definido a partir de criterios estratigráficos; y la variabilidad accesible a través de contextos temporales de alta resolución. Esta última aproximación a la variabilidad se centra en el estudio de los diferentes comportamientos discernibles en un mismo nivel arqueológico. En este trabajo utilizaremos el nivel J como ejemplo de este tipo de análisis.

L'Abric Romaní compta amb una potent seqüència del Paleolític Mitjà de qual, fins al moment, s'han excavat 13 nivells arqueològics. Aquests nivells mostren un patró d'ocupació basat en l'aparició d'espais domèstics entorn a fogars en els quals es concentren la major part de les activitats, especialment les relacionades amb el processament dels recursos lítics. Aquest patró permet caracteritzar l'Abric Romaní com un espai residencial, fet que és fonamental per entendre el registre arqueològic i el comportament tècnic. La variabilitat dels conjunts lítics s'ha tractat des d'una triple perspectiva, relacionada amb les diferents escales temporals a les quals és possible accedir a través de la metodologia arqueològica: la variabilitat que reflecteix processos de llarga duració i que s'expressa en els canvis que es produeixen al llarg de la seqüència; la variabilitat en l'interior del conjunt lític definit a partir de criteris estratigràfics; i la variabilitat accessible a través de contextos temporals d'alta resolució. Aquesta última aproximació a la variabilitat se centra en l'estudi dels diferents comportaments discernibles en un mateix nivell arqueològic. En aquest treball utilitzarem el nivell J com a exemple d'aquest tipus d'anàlisi.

L'Abric Romaní compte avec une puissante séquence du Paléolithique Moyen dont, actuellement, ont uniquement été fouillés 13 niveaux archéologiques. Ces niveaux montrent un patron d'occupation basé sur l'apparition d'espaces domestiques autour des foyers dans lesquels se concentrent la plupart des activités, spécialement celles qui sont en relation avec la taille des ressources lithiques. Ce patron permet de caractériser l'Abri Romaní comme espace résidentiel, ce qui est fondamental pour comprendre le registre archéologique et le comportement technique. La variabilité des ensembles lithiques a été traitée suivant une triple perspective, mise en relation avec les différentes échelles temporelles auxquelles il est possible d'y accéder par la méthodologie archéologique: la variabilité qui montre des processus de longue durée et qui se donne par les changements produits tout le long de la séquence ; la variabilité à l'intérieur de l'ensemble lithique défini suivant des critères stratigraphiques ; et la variabilité accessible à partir des contextes temporels d'haute résolution. Cette dernière approche à la variabilité se centre sur l'étude des différents comportements discernables dans un même niveau archéologique. Dans ce travail, on utilisera le niveau J comme exemple de ce type d'analyse.

Abric Romani contains a thick Middle Palaeolithic sequence of which 13 archaeological levels have been excavated so far. Occupation patterns in these levels are organized in domestic spaces around hearths in which most of activities are concentrated, especially those concerning the management of lithic material. This pattern portrays Abric Romani as a residential space, and that is essential to understanding its archaeological record and technical behaviour. Variability of the lithic assemblages has been assessed according to three different temporal scales feasible of being investigated with archaeological methods; variability in long term scales, as shown by changes throughout the sequence; variability in lithic assemblages within a single stratigraphic level; and variability in high resolution temporal contexts. The latter is approached through the study of different behaviours detected within the same archaeological level. In this paper, level J will be used as a case study to tackle this type of analysis.