En aquest article avaluarem la situació de la indústria televisiva a Espanya a partir de l'anàlisi dels principals agents implicats en el seu desenvolupament. Les amenaces a la seva hegemonia com a mitjà referent són ja una realitat: la fragmentació d'audiències ha obligat a reconfigurar les aliances entre grups a fi de mantenir la seva rendibilitat. El procés ha estat dut a terme emparat per la pròpia llei. L'espectador ha fet seva la televisió convertint-se en el seu propi programador a través del visionat de continguts al moment i lloc desitjats. No obstant això, encara que els informes sobre el futur de la televisió preveien una major presència de la televisió connectada, les cadenes generalistes espanyoles van aconseguir fites en consum de televisió en 2012. Destacarem el moment paradoxal que viu la televisió a Espanya, amb un abast i un consum sense precedents però amb greus amenaces per al seu finançament. La crisi econòmica ha estat el principal fre per a l'expansió de tecnologies, dispositius, aplicacions i infraestructures. De forma paral·lela, les polítiques de comunicació han estat escassament previsoras i es revelen improvisades i no preparades als nous models de televisió. La revisió de la situació de la indústria televisiva a Espanya revela que el desenvolupament dels mitjans està subordinat als contextos econòmic, cultural i social.

En este artículo evaluaremos la situación de la industria televisiva en España a partir del análisis de los principales agentes implicados en su desarrollo. Las amenazas a su hegemonía como medio referente son ya una realidad: la fragmentación de audiencias ha obligado a reconfigurar las alianzas entre grupos a fin de mantener su rentabilidad. El proceso ha sido llevado a cabo amparado por la propia ley. El espectador ha hecho suya la televisión convirtiéndose en su propio programador a través del visionado de contenidos en el momento y lugar deseados. Sin embargo, aunque los informes acerca del futuro de la televisión preveían una mayor presencia de la televisión conectada, las cadenas generalistas españolas alcanzaron hitos en consumo de televisión en 2012. Destacaremos el momento paradójico que vive la televisión en España, con un alcance y un consumo sin precedentes pero con graves amenazas para su financiación. La crisis económica ha sido el principal freno para la expansión de tecnologías, dispositivos, aplicaciones e infraestructuras. De forma paralela, las políticas de comunicación han sido escasamente previsoras y se revelan improvisadas y no preparadas a los nuevos modelos de televisión. La revisión de la situación de la industria televisiva en España revela que el desarrollo de los medios está subordinado a los contextos económico, cultural y social.

This paper evaluates the situation of the Spanish television industry from the analysis of the main agents involved in its development. The threats to its hegemony as a reference medium are already real: the fragmentation of audiences has forced to re-configure the alliances between media groups in order to keep their profitability, protected by the law; the spectator has taken over the television and has become his own programmer, watching audiovisual productions whenever and wherever he wants to. Though the reports about the future of the television have foreseen a central role for online television, the Spanish broadcast television networks still reached records in television consumption in 2012. The paper highlights the paradoxical moment in the Spanish television industry, with significance and consumption without precedents but with serious threats for its funding. The economic crisis has been the principal obstacle for the expansion of technologies, devices, applications and infrastructures. At the same time, media policies have been little foresighted and improvised and they have not been planned for the new models of television. The review of the situation of the Spanish television industry leads us to conclude that the media development is subordinated to the economic conjuncture and the cultural and social context.