L'objectiu d'aquest treball ha estat estudiar el procés de familiarització d'un esportista amb la tècnica de l'autoparla. Per fer això catorze tennistes adults (edat mitjana = 39,36, DT = 6,18) han aplicat un autoparla d'instrucció i autodeterminat durant diverses repeticions d'una tasca de tennis. Hem mesurat la dificultat i l'efectivitat percebudes de la tècnica, a més a més de l'encert, la satisfacció amb el rendiment i la concentració experimentats. Les anàlisis de la variància amb mesures repetides han revelat un efecte del nombre d'assaigs de l'autoparla sobre les següents variables: dificultat, efectivitat, satis­facció i concentració. Els resultats, d'una banda, han acompanyat estudis previs que havien identificat els efectes positius de l'autoparla sobre el rendiment i la concentració, i, de l'altra, han suggerit que es dóna un procés de familiarització entre l'esportista i l'autoparla.

El objetivo de este trabajo ha sido estudiar el proceso de familiarización de un deportista con la técnica del auto-habla. Para ello, 14 tenistas adultos (edad media = 39,36, DT = 6,18) han aplicado un auto-habla instruccional y auto determinado durante varias repeticiones de una tarea de tenis. Hemos medido la dificultad percibida y la efectividad percibida de la técni­ca, además del acierto, la satisfacción con el rendimiento y concentración percibida. Los análisis de la varianza con medidas repetidas han revelado un efecto del número de ensayos del auto-habla sobre las variables dificultad, efectividad, satisfacción y concentración. Los resultados, por un lado, han acompañado a estudios previos que habían identificado los efectos positivos del auto-habla sobre el rendimiento y la concentración, y por el otro, han sugerido que se da un proceso de familiarización entre el deportista y el auto-habla.

The purpose of this study was to analyze the process through which an athlete becomes familiar with self-talk techniques. 14 male adult tennis players (average age = 39.36, DS = 6.18) used instructional and self-determined self-talk throughout several repetitions of a tennis task. We measured the technique's perceived difficulty and effectiveness, together with the players' accuracy, performance satisfaction and perceived concentration. Variance analysis with repeated measures revealed the effect of the number of self-talk tests on difficulty, effectiveness, satisfaction and concentration. These results (a) concur with the previous findings in self-talk literature that have identified the beneficial effects of self-talk in terms of performance enhancement and attention focusing, and (b) suggest that there is a process through which players can become familiar with the technique.