La coincidència de la sisena edició del congrés ISKO-España amb el desè aniversari d'aquest congrés d'àmbit estatal ens porta a fer, en primer lloc, una mirada retrospectiva amb un balanç positiu. Una dècada de continuïtat en un àmbit que ha sofert grans transformacions, com és ara el cas de la biblioteconomia i documentació, ja implica una consolidació, a la qual s'afegeix una trajectòria clarament ascendent, demostrada amb la celebració del 7è Congrés Internacional d'ISKO a Granada el juliol de 2002. Des de la primera trobada celebrada a Madrid el novembre de 1993 s'han mantingut unes constants —la participació elevada del món acadèmic, l'oportunitat de tenir la presència de personalitats significatives d'àmbit internacional i, quant al contingut, la presència de contribucions sobre els fonaments teòrics, un tema poc habitual en els congressos de caràcter més general—, i alhora s'ha ampliat l'abast i l'impacte del congrés seguint de prop les tendències de l'àmbit de l'organització del coneixement (OC). En aquest sentit, la noció d'OC va més enllà dels aspectes teòrics i pràctics de la construcció i l'aplicació dels llenguatges documentals per incorporar els models per a la representació automàtica, la interacció sistema-usuari, els aspectes socials i psicològics, o la gestió del coneixement en l'entorn empresarial. Aquesta visió actual de l'OC demana una aproximació interdisciplinària que només es podrà assegurar amb la cooperació entre investigadors procedents dels diferents àmbits; de moment, el congrés ISKO-España ha aconseguit un pas important en aquesta fita, en reunir aportacions de la lingüística i la informàtica. L'edició d'enguany ha portat el lema “Tendències de recerca en organització del coneixement”, i ha estat organitzada pel Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad de Salamanca, amb la direcció de José A. Frías i Ana Belén Ríos, i Crípulo Travieso a la secretaria. El comitè organitzador va optar per fondre en un mateix esdeveniment el IV Coloquio Internacional de Ciencias de la Documentación, i així poder disposa d'un nombre de ponències més elevat del que és habitual, encarregades a figures destacades de l'àmbit internacional. En el marc del congrés van tenir lloc, també, el I Encuentro de Profesores Universitarios de Organización del Conocimiento i un acte d'homenatge a la Dra. Emilia Currás, on es va presentar el llibre Una vida, profesión y pasión: homenaje a Emilia Currás. Tot això, juntament amb un total de seixanta comunicacions presentades, agrupades en vuit sessions, va configurar un programa atapeït per als tres dies del congrés. Les sis ponències, dedicades a desenvolupar diferents aspectes del lema del congrés, van quedar intercalades amb vuit sessions de comunicacions que van tenir lloc en dues sales de manera simultània. La disponibilitat de les actes, en paper i molt ben editades, va permetre als inscrits planificar de manera més acurada l'assistència a les sessions de comunicacions. En general els debats foren rics i interessants, tot i que es concentraren més en les ponències que en les comunicacions, per manca de temps al final de les sessions. Pel que fa al públic assistent —al voltant d'uns 130 inscrits entre ponents, comunicants i oients—, cal destacar, d'una banda, la participació internacional amb assistents i comunicants procedents de Llatinoamèrica, Europa de l'Est, Portugal, Anglaterra i fins i tot dels Estats Units, i, de l'altra, l'assistència gairebé nul·la d'estudiants.