Si bé s'ha estudiat com canvia l'accentuació dels verbs en companyia de pronoms febles en mallorquí, menorquí i en la varietat de Formentera, el Centre de Lingüística Teòrica i la Universitat de París han investigat el cas de l'eivissenc. En aquest mateix context, han vist que l'accent no varia, però que sí que ho fa en infinitius de la segona conjugació (acabats en -er i -re) i si l'arrel dels verbs acaba amb -u. Ambdós casos són especials per aquest dialecte, cosa que posa en relleu la diversitat del català i les seves connexions orals i escrites.

Si bien se ha estudiado cómo cambia la acentuación de los verbos en compañía de pronombres débiles en mallorquín, menorquín y en la variedad de Formentera, el Centre de Lingüística Teòrica i la Universidad de París han investigado el caso del ibicenco. En este mismo contexto, han visto que el acento no varía, pero sí que lo hace en infinitivos de la segunda conjugación (-terminado con -er y -re) y si la raíz de los verbos termina con -u. Ambos casos son especiales para este dialecto, lo que pone de relieve la diversidad del catalán y sus conexiones orales i escritas.