Text que contextualitza l'obertura al públic d'un espai remodelat al Museu dels Sants d'Olot amb escultures de Ramon Amadeu (Barcelona, 1745-1821). Amadeu va ser un acreditat imaginaire de l'època barroca a Catalunya, el qual va tenir una estreta vinculació amb la ciutat d'Olot; però el seu nom també està lligat amb l'univers dels pessebres, ja que es tracta de l'escultor català que es documenta des de més antic, i perquè les seves obres sempre han estat valorades per aficionats i col·leccionistes. Les figures d'Amadeu reflecteixen el caràcter humà de manera senzilla i realista, mitjançant personatges de l'àmbit rural. Unes obres que foren ben acollides per la societat d'aquell període i van marcar el camí a tots els figuristes catalans que van dedicar-se al pessebrisme al llarg del segle XIX i també posteriorment. Aquesta estima va provocar un increment excessiu al seu catàleg. Es tracta d'obres de gran disparitat de mans, que he destriat mitjançant la comparativa estilística (vegeu l'estudi realitzat). D'aquesta forma, es retorna Ramon Amadeu a la categoria d'artista, i se'l desproveeix de l'aurèola de mite, on tota hipòtesi inversemblant tenia cabuda.