Antecedents. Hi ha pocs estudis sobre la regulació emocional en membres dels cossos de seguretat i emergències. Així i tot, hi ha estudis científics que indiquen els beneficis i riscos de l’ús de determinades estratègies en la regulació emocional. L’objectiu d’aquest estudi és validar i adaptar el Qüestionari de regulació emocional cognitiva (Cognitive Emotion Regulation Questionnaire, CERQ). Mètode. Hi van participar 239 aspirants a bomber (92,89 % homes i 7,11 % dones), d’entre 23 i 43 anys. Resultats. Els resultats van mostrar una estructura de 9 factors i 2 suprafactors, amb una reducció a 32 ítems. El nou model explica el 63 % de la variabilitat de les dades. L’escala té bona consistència interna, tot i els canvis de dimensionalitat. Pel que fa a la fiabilitat dels factors, té estabilitat temporal, així com entre els 2 suprafactors, amb correlacions altes entre les administracions. Conclusions. Els resultats obtinguts són similars a la versió original i a la validació en espanyol, i mantenen l’estructura factorial. Una diferència observada és el comportament dels suprafactors en els aspirants a bomber, la qual cosa ens porta a inferir que per superar el curs de formació bàsica és necessari combinar ambdues estratègies (adaptatives i menys adaptatives).

Antecedentes. Hay pocos estudios sobre la regulación emocional en miembros de cuerpos de seguridad y emergencias. Aun así, hay estudios científicos que indican los beneficios y riesgos del uso de determinadas estrategias en la regulación emocional. El objetivo de este estudio es validar y adaptar el Cuestionario de regulación emocional cognitiva (Cognitive Emotion Regulation Questionnaire, CERQ). Método. Participaron 239 aspirantes a bombero (92,89 % hombres y 7,11 % mujeres), entre los 23 y 43 años. Resultados. Los resultados mostraron una estructura de nueve factores y dos suprafactores, con una reducción a 32 ítems. El nuevo modelo consigue explicar el 63 % de la variabilidad de los datos. La escala utilizada tiene buena consistencia interna a pesar de los cambios de dimensionalidad. En cuanto a la fiabilidad de los factores del cuestionario, tiene estabilidad temporal, así como entre los dos suprafactores mostrando correlaciones altas entre las administraciones. Conclusiones. Los resultados obtenidos son parecidos a la versión original y a la validación en español, manteniendo su estructura factorial. Una diferencia observada es el comportamiento de los suprafactores en los aspirantes a bombero, llevándonos a inferir que para superar el curso de formación básica es necesario combinar ambas estrategias (adaptativas y menos adaptativas).

Background. There are few studies on emotional regulation in members of safety and emergency services. However, those that are to be found in the scientific literature indicate the benefits and risks that the use of certain strategies exerts on emotional regulation. Here, a preliminary study for the validation and adaptation of the Cognitive Emotion Regulation Questionnaire is presented.Methods. The study sample comprised 239 aspiring firefighters (92.89 % male and 7.11 % female), aged 23-43 years.Results. The results revealed a structure of nine factors and two suprafactors, which reduced the number of items to 32. The new model explains 63 % of the variability of the data. The scale used has good internal consistency despite the changes in dimensionality. As for the reliability of the factors, analysis indicates temporal stability, and also temporal stability between the two suprafactors, showing high correlations between administrations.Conclusions. The results obtained are similar to those recorded for the original version and for the validation in Spanish, maintaining the original factor structure. One difference observed is the behaviour of the suprafactors in aspiring firefighters, suggesting that in order to pass the basic training course, candidates need to combine both strategies (adaptive and less adaptive).