Aquest projecte està enfocat a l’estudi preliminar del disseny d’una petita planta de producció d’energia elèctrica mitjançant el biogàs generat a partir dels purins d’una granja porcina de la comarca de Girona. Aquest tipus d’instal·lació podria entrar dins l’àmbit del mecanisme contemplat pel protocol de Kyoto, anomenat Projectes Domèstics, per a la reducció de les emissions de gasos a efecte hivernacle (amb anglès Domestic Offset Emissions). Degut al seu caràcter altament enrevessat, es deixa a cada país que implementi el seu propi programa per gestionar els projectes domèstics. Malauradament, pràcticament cap país europeu, entre ells Espanya, disposa d’un programa d’aquesta índole. En aquest informe es fa un estudi del que representa un projecte domèstic i dels grans avantatges que implicaria un programa estatal de gestió dels projectes domèstics, com per exemple: reducció de les emissions internes del país, modernització de la tecnologia, creació de llocs de treball, producció d’energia neta... La planta que s’ha projectat és una planta econòmica, però alhora, altament eficient i rendible. La planta està composada pels elements següents: digestor de mescla completa amb coberta elàstica, cicle del biogàs, equip cogenerador, cicle de l’aigua i sistema de gestió automatitzada. El pressupost d’una planta d’aquestes característiques és bastant elevat i el temps d’amortització difícilment pot baixar dels quinze anys. Per això, s’ha optat per fer un estudi de possibles mecanismes per fer més viable la planta i se n’han contemplat quatre: inclusió de la planta dintre d’un hipotètic programa de projectes domèstics, incloure un apartat a l’actualització del Real Decret 436/2004 (en el que es regulen les tarifes elèctriques pel règim especial) que fes referència a les plantes que fan cogeneració a partir de biogàs, contemplar una possible subvenció de l’ICAEN (institut català d’energia) i finalment, portar a terme el procés de la co-digestió a la planta projectada. La construcció de la planta no comporta un balanç de l’impacte ambiental negatiu, si no tot el contrari, ja que suposa la reducció del metà (21 vegades més potent en relació a l’efecte hivernacle que el CO2) provenint dels dipòsits de purins que s’allibera a l’atmosfera, la reducció del consum de combustibles fòssils (i per tant reducció d’emissions de CO2 ) i la disminució de la contaminació dels sòls degut als nitrats dels purins. En definitiva, la construcció d’una planta d’aquestes característiques suposa un benefici tant econòmic (pel propietari) com medi ambiental (per la societat).