Aquest document tracta els problemes de programació on z comandes poden ser processades en m màquines en paral·lel no relacionades. Cadascuna de les z comandes està formada per un únic producte k, una quantitat a produir qk i una data de venciment dk.Per altra banda, cada màquina j té assignat un temps de processament unitari dels diferents productes i, anomenat pij,, així com un temps de canvi entre els mateixos sii’j.L’objectiu és assignar i ordenar cadascuna de les comandes entre les diferents màquinesde forma que el retard global sigui mínim. Tot i l’elevada potència de càlcul de que es disposa avui dia fins i tot en entorns domèstics, el temps necessari per tal de resoldre problemes d’aquest tipus no és assumible, per la qual cosa s’opta per la utilització de dos procediments diferenciats: un heurístic i un metaheurístic. El primer considera l’obtenció d’una solució inicial al problema que pot arribar a ser òptima, mentre que el segon intenta millorar la solució obtinguda mitjançant el primer mètode adaptant algorismes aplicats a diferents àmbits de la ciència al problema concret.El nombre de possibles solucions que pot presentar un determinat problema és funciód’una sèrie de valors: nombre de productes diferents del conjunt de comandes (8 = n =15), nombre de comandes (15 = z = 25) i nombre de màquines (3 = m = 10), éssent 1025el límit superior. Tanmateix, a l’hora de dissenyar l’algorisme de resolució s’hanconsiderat diversos paràmetres; aquesta diversitat provoca que el nombre de solucionsofertes a un problema concret siguin múltiples. L’experiència computacional té com a objectiu optimitzar els valors d’aquests paràmetres mitjançant l’execució múltiple del programari partint d’un joc de dades donat.Diversos estudis portats a terme durant les darreres dècades serveixen de base a aquestdocument, per la qual cosa la seva estructura bàsica segueix un patró similar. No obstant,tot i comptar amb documents referents a problemes molt similars, les referènciestrobades no s’ajustaren al mateix problema. Per altra banda, la combinació del procediment heurístic-metaheurístic s’ha d’adaptat al problema concret de forma diferenciada a com s’havia fet amb anterioritat. D’aquesta manera s’han assolit propostes de resolució innovadores, tant pels procediments com pels índex d’eficiència utilitzats, que poden servir a investigacions esdevenidores.