Aquest article estudia el documental històric amb la intenció de confrontar alguna de les controvèrsies que han sorgit sobre la idea de la reconstrucció històrica en el camp del cinema i de la televisió. El primer punt plantejat consisteix en l’actualització de la idea proposada per Marc Ferro de que cada pel•lícula és un document de mentalitats, partint de dues idees bàsiques: primer, que el cinema, a més de ser un document, té una història com a producte artístic i segon, que la documentació del passat ha de dur-se a terme sense caure en el que Tzevan Todorov diu els abusos de la memòria. El segon punt té a veure amb el problema de com la història és modificada donada la percepció que tenim de ella des d’un punt particular al present. Finalment, entra en el tema de la ètica amb la intenció de fer front al problema de les limitacions de l’acte de mostrar en un moment històric particular en que aquesta mostra ha estat transformada en una forma de banalització

This article studies the historical documentary in order to confront some of the current controversies which have arisen about the idea of historical reconstruction in the field of film and television. The first point raised consists of updating the idea proposed by Marc Ferro that any film is a document of mentalities, starting from two basic ideas: first, that cinema, in addition to being a document, has a history as an artistic product, and second, that the documentation of the past has to be carried out without falling into what Tzevan Todorov called the abuses of memory. The second point has to do with the problem of how history is modified given the perception that we have of it from a particular point in the present. Finally, the article goes into the area of ethics in order to deal with the problem of the limitations of the act of showing in a particular historical moment in which showing has been transformed into a form of banalization