Treb. Mus. Geol. Barcelona, 24 (2018): 25-37

Conservació i condicionament de la vitrina de les sals del Museu Martorell (Museu
de Ciències Naturals de Barcelona): 1921-2018
Marc Campeny1*, Marta Pérez-Azcárate 2, Susana Duque-Valero1,3, David Fernández-Lluch1,
Eulàlia Garcia-Franquesa1, Joan R. Aromí 4, Assumpció Casalod 5 i Andrea Rodríguez-Ferrer 5
https://doi.org/10.32800/tmgb.2018.24.0025
Resum
La vitrina de les sals de Cardona és un mobiliari dissenyat i construït el 1921 per Francesc Pardillo. Localitzada a l’edifici
del Museu Martorell (Museu de Ciències Naturals de Barcelona), exposa i preserva una col·lecció d’exemplars de roques
salines procedents de la Muntanya de Sal de Cardona i que van ser donades a finals del segle XIX per la Sra. Casilda de
Salabert i Arteaga (Duquessa de Medinaceli) i el Sr. Miguel De Elías Marchal. El conjunt expositiu presenta un valor patrimonial molt significatiu. Degut al pas del temps i a la falta d’actuacions, la vitrina va deixar de conservar en òptimes
condicions els exemplars i aquests van començar a alterar-se a l’interactuar amb la humitat ambiental, produint també
una degradació generalitzada del mobiliari. Per tal de pal·liar aquesta degradació, s’ha dut a terme una restauració integral
tant del mobiliari com dels exemplars, respectant al màxim el disseny original, realitzant les mínimes intervencions sobre
les roques i dissenyant un sistema de control ambiental passiu i sostenible per tal de mantenir les condicions òptimes
d’humitat relativa. Aquesta actuació ha frenat la degradació del conjunt expositiu i garanteix la seva conservació futura.
Paraules clau: mineralogia, conservació, restauració, sal, Cardona, Catalunya.
Abstract
CAMPENY, M., PÉREZ-AZCÁRATE, M., DUQUE-VALERO, S., FERNÁNDEZ-LLUCH, D., GARCIA-FRANQUESA, E.
AROMÍ, J.R., CASALOD, A. & RODRÍGUEZ-FERRER, A. Conservation and conditioning of the Cardona salts showcase
of the Museu Martorell (Museu de Ciències Naturals de Barcelona): 1921-2018. The Cardona salts showcase was built
and designed in 1921 by Francesc Pardillo. Located at the Museu Martorell building (Museu de Ciències Naturals de
Barcelona) it exposes and preserves a collection of salt rocks from the Cardona Salt Mountain. These specimens were
donated at the end of 19th century by Ms. Casilda de Salabert i Arteaga (Medinaceli Duchess) and Mr. Miguel De Elías
Marchal and represent a collection with a significant heritage and historic value. Due to the trace of time and the lack
of conditioning interventions, this showcase did not preserve the samples in optimal conditions. The specimens began
an alteration process interacting with high relative humidity, also generating the general degradation of the showcase
furniture. In order to stop this degradation, it has been carried out an integral conditioning of this showcase but also of
the salt specimens. This process has been executed respecting the original design of the showcase and carrying out the
minimum intervention into the rock samples. In addition, a new passive and sustainable system to control environmental
conditions has been set up to maintain optimal humidity conditions. This action stopped the degradation of the showcase
as well as the specimens and guarantees their preservation over time.
Keywords: mineralogy, conservation, conditioning, salt, Cardona, Catalonia.
Resumen
CAMPENY, M., PÉREZ-AZCÁRATE, M., DUQUE-VALERO, S., FERNÁNDEZ-LLUCH, D., GARCIA-FRANQUESA, E. AROMÍ,
J.R., CASALOD, A. & RODRÍGUEZ-FERRER, A. Conservación y condicionamiento de la vitrina de las sales del Museu
Martorell (Museu de Ciències Naturals de Barcelona): 1921-2018. La vitrina de las sales de Cardona es un mobiliario
diseñado y construido en 1921 por Francesc Pardillo. Localizada en el edificio del Museo Martorell (Museo de Ciencias
Naturales de Barcelona), expone y conserva una colección de ejemplares de rocas salinas procedentes de la montaña
de sal de Cardona que fueron donadas a finales del siglo XIX por la Sra. Casilda de Salabert i Arteaga (Duquesa de
Medinaceli) i el Sr. Miguel de Elías Marchal. El conjunto expositivo presenta un valor patrimonial muy significativo. Debido
al paso del tiempo y a la falta de actuaciones, la vitrina dejó de conservar en óptimas condiciones los ejemplares y estos
empezaron a alterarse al interactuar con la humedad ambiental, produciendo también una degradación generalizada
del mobiliario. Para paliar dicha degradación, se ha llevado a cabo una restauración integral tanto del mobiliario como
de los ejemplares, repetando al máximo el diseño original, realizando las mínimas intervenciones sobre las rocas y
diseñando un sistema de control ambiental pasivo y sostenible para matener las condiciones óptimas de humedad
relativa. Esta actuación ha frenado la degradación del conjunto expositivo y garantiza su conservación futura.
Palabras clave: mineralogía, conservación, restauración, sales, Cardona, Cataluña.
author: mcampeny@bcn.cat
Departament de Mineralogia, Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Passeig Picasso s/n, 08003 Barcelona
2 GROP - Laboratori de Conservació Preventiva i Restauració, Museu
de Ciències Naturals de Barcelona, Castell dels Tres Dragons, Parc de
la Ciutadella s/n, 08003 Barcelona (Barcelona)
* corresponding

1

3

Myrmex, Serveis tècnics a les ciències naturals SL, Ronda General
Mitre 227, 08023 Barcelona (Barcelona)
4 NORDEST Museum and Exhibit Services SL, Carrer de Ballester 67,
08023 Barcelona (Barcelona)
5 Centre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya (CRBMC), Carrer
d’Arnau Cadell 30, 08197 Valldoreix (Barcelona)

26

M. Campeny - M. Pérez-Azcárate - S. Duque-Valero - D. Fernández-Lluch - E. Garcia-Franquesa - J.R. Aromí - A. Casalod - A. Rodríguez-Ferrer

INTRODUCCIÓ
Antedecents històrics
La vitrina de les sals de Cardona, és un conjunt expositiu ubicat a l’ala sud-est del Museu Martorell (Fig. 1).
Aquest museu, inaugurat el 25 de setembre de 1882 per
l’alcalde Francesc Rius i Taulet, va ser el primer edifici
construït a Barcelona amb la finalitat de ser un museu
públic, raó per la qual té un caràcter històric significatiu
entre els museus de la ciutat (Masriera, 2016).
Inicialment, l’edifici contenia les col·leccions d’història
natural, arqueologia i la biblioteca de Francesc Martorell i
Peña (1822–1878), qui les havia llegat a la ciutat de Barcelona el 1878. A partir del 1924, l’edifici Martorell fou la
seu del Museu de Geologia de Barcelona i va passar a
contenir, exclusivament, les col·leccions de mineralogia,
petrologia i paleontologia (Masriera, 2016). L’any 2002,
aquesta entitat va passar a formar part del consorci del
Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), gestionat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de
Catalunya. En l’actualitat, el Museu Martorell encara conté
la reserva de les col·leccions de mineralogia, petrologia i
paleontologia, així com la biblioteca de geologia de l’MCNB.
La vitrina de les sals de Cardona (Fig. 2) va construirse l’any 1921 amb l’objectiu d’exposar un conjunt de mostres de roques evaporítiques procedents de la cèlebre
Muntanya de Sal de Cardona (el Bages, Barcelona) considerada com un dels millors exemples de diapir salí
mundial. Actualment, la Muntanya de Sal de Cardona és
un dels elements més representatius del Geoparc de la Catalunya Central, pertanyent a la xarxa mundial de GeoParcs
de la UNESCO (Marín i Rubio, 1914; Orti et al., 1984;
Pueyo, 1975; Pueyo et al., 1985 i Wagner et al., 1971).
Les mostres de sal van anar ingressant a col·lecció en diferents moments històrics, tot i que els primers espècimens
van ser donats al Museu Martorell el 9 de febrer de 1883,

tan sols un any després de la seva inauguració, per Casilda
de Salabert i Arteaga, que ostentava els títols de Duquessa
de Medinaceli i comtessa de Cardona (Soler-Salcedo, 2008).
El 1890, la col·lecció de sals de Cardona s’incrementà notablement amb la donació que va fer l’economista i polític
lliberal Miguel De Elías Marchal (Fig. 3), qui va donar alguns exemplars corresponents al mostreig que va realitzar
en l’elaboració del seu treball “Memoria Sobre El Criadero
de Sal Gema de Cardona” (De Elías Marchal, 1854).
Ambdues donacions amagaven un conflicte per l’explotació minera de la Muntanya de Sal i van ser àmpliament publicades a la premsa barcelonina de l’època.
Considerades un acte patriòtic i de prestigi social, il·lustraven el paper simbòlic, polític i econòmic de les donacions patrimonials de finals del segle XIX (Aragón, 2016).
Uns anys després, al 1921, el llavors conservador del
departament de geologia del Museu Martorell, Francesc
Pardillo, va dissenyar un mobiliari concebut expressament per exhibir la col·lecció de sals de Cardona
(Fig. 4) que, en aquell moment, s’estava començant a
malmetre a causa de les instal·lacions inadequades on
s’exhibien (Fig.5) (JCN, 1921).
Al llibre de registre de la col·lecció de mineralogia de
l‘MCNB, el conjunt dels exemplars salins, als quals
posteriorment se’ls va afegir el mobiliari, se li va atorgar
el registre número 1 amb data de 9 de febrer de 1883.
Característiques del mobiliari
El moble, que s’enllestí el mateix any 1921, consisteix
en una vitrina de pupitre que sobresurt sobre el peu,
elaborada en pi melis, vidre, ferro a l’estructura i metall a
frontisses i panys. És de planta rectangular amb plafó als
costats curts i dobles als llargs. Aquests són llisos a
excepció de una parella de bossells verticals incisos en
cada un d’ells. El centre de l’armari serveix de base a una

Fig. 1. Localització del Museu Martorell a la ciutat de Barcelona. Vista actual de la façana principal del Museu Martorell des de l’interior del Parc de
la Ciutadella. © M. Campeny - MCNB.
Fig. 1. Location of the Martorell Museum in the city of Barcelona. Current photography of the main facade of the Martorell Museum taken from inside
the Parc de la Ciutadella.

Conservació i condicionament de la vitrina de les sals del Museu Martorell

Fig. 2. Vistes generals la vitrina de les sals de Cardona abans de la seva restauració. © M. Pérez – MCNB.
Fig. 2. General view of the Cardona salt showcase before being restored.

27

28

M. Campeny - M. Pérez-Azcárate - S. Duque-Valero - D. Fernández-Lluch - E. Garcia-Franquesa - J.R. Aromí - A. Casalod - A. Rodríguez-Ferrer

Fig. 3. Expedient de l’Ajuntament de Barcelona de l’any 1890 on es detalla l’adquisició dels exemplars de sals procedents de Cardona donats
per Miguel De Elías Marchal. © Arxiu Històric - MCNB.
Fig. 3. File from Barcelona City Council dated 1890, which details
the acquisition of salt specimens from Cardona donated by Miguel De
Elías Marchal.

Fig. 4. Plànols originals del disseny de la vitrina realitzats per Francesc
Pardillo. © F. Pardillo - MCNB.
Fig. 4. Francesc Pardillo’s original drawings of the showcase design.

Fig. 5. Imatge del 1913 on es poden observar alguns dels exemplars de sals de Cardona en una instal·lació del Martorell anterior a la de la vitrina
actual (requadre blanc). © F. Ballell, Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Fig. 5. Image dated in 1913. Framed in white, some Cardona salt samples are shown in an old Martorell’s exhibition facility.

Conservació i condicionament de la vitrina de les sals del Museu Martorell

vitrina alta a quatre cares, de tal manera que el frontis es
repeteix igual en el revers del moble (Fig. 4).
El moble està construït amb el sistema de plafó i
bastigi, amb muntants rectes sobre un sòcol que recorre
les quatre cares. La cintura amb rebaix inclou els panys
que obren les tapes de les vitrines (dobles als costats
llargs i simples als curts) a les que s’accedeix aixecant la
part inclinada dels taulers, que són en vidre pla.
Aquestes tapes vidriades es fixen per frontisses a la part
posterior i plana del tauler, on descansa el cos superior del
moble. Aquest està concebut en forma de vitrina o urna en
forma de paral·lelepípede i vidriada a quatre cares.
A l’interior, llueix en el centre una torre piramidal que
dona suport a prestatges de vidre per les quatre cares.
Aquests estan fixats per cantoneres de ferro on es subjecten els suports dels prestatges en forma de tornapunta
(Piera i Vila, 2013).
Problemàtica de conservació
Les roques evaporítiques formades per sals clorurades,
principalment, halita, sylvita i carnal·lita, requereixen per
a la seva conservació, unes condicions d’humitat relativa
(HR) molt estables i restringides. Per sobre del 55%
d’HR, aquests minerals interactuen amb la humitat
ambiental i es dissolen desencadenant processos de
deliqüescència que alteren la forma i volum dels exemplars
(Fig. 6), (Waller, 1992).

29

Durant l’any 2003, es detectà una degradació significativa del conjunt expositiu, causada pel pas del temps,
la falta d’intervencions, accentuada també, per les pròpies característiques de la sala de mineralogia del Museu
Martorell, de gran alçada i no climatitzada, fet que accentua les variacions d’humitat relativa i temperatura, especialment entre estacions. Aquell mateix any es porten a
terme algunes reparacions al moble i, de forma paral·lela,
s’encarrega una neteja de les roques evaporítiques
al Centre d’Interpretació de la Muntanya de Sal de
Cardona (Masriera, 2006).
Aquestes intervencions sembla que van ser insuficients
i l’any 2009, coincidint amb l’inici del servei de conservació-restauració de l‘MCNB, es detecta que l’estat de conservació del mobiliari i els exemplars torna a ser deficient.
Tant a la part exterior com interior de la vitrina es podien
distingir agregats cristal·lins superficials de sal generats
per la dissolució dels exemplars i els posteriors processos
de precipitació (Fig. 7). Les mostres de sal també presentaven greus indicis de degradació activa (Fig. 8). En aquell
moment ja es va alertar de que les condicions climàtiques
d’elevada humitat a les que estaven sotmesos els exemplars eren la causa més probable de la degradació.
L’elevada humitat a l’interior de la vitrina també havia
provocat la deformació d’alguns dels seus elements de
fusta. Així mateix, la combinació d’humitat elevada i
ambient salí, havien donat lloc a la corrosió més o menys
severa dels elements metàl·lics del moble.

Fig. 6. Imatges de detall d’alguns dels exemplars de roques evaporítiques formades per clorurs (halita, sylvita i carnal·lita) exposats a la vitrina de les
sals de Cardona. © M. Pérez – MCNB.
Fig. 6. Detailed images of some of the evaporitic rocks formed by chlorides (halite, sylvite and carnalite) exhibited in Cardona’s salt showcase.

30

M. Campeny - M. Pérez-Azcárate - S. Duque-Valero - D. Fernández-Lluch - E. Garcia-Franquesa - J.R. Aromí - A. Casalod - A. Rodríguez-Ferrer

Fig. 7. a: cristal·litzacions concèntriques de sal desenvolupada sobre l’interior dels vidres de la vitrina; b: detall d’agregats de sal cristal·litzant a la
superfície exterior de la vitrina. © M. Pérez – MCNB.
Fig. 7. a: concentric salt crystals emerged on the inner surface of the showcase glass; b: detail of salt aggregates crystallizing on the outside surface
of the showcase glass.

Fig. 8. a: pàtines d’òxids i salmorra sobre els prestatges de vidre produïdes per la dissolució parcial d’un exemplar de sal; b: cristal·litzacions concèntriques de sal generades per la dissolució dels exemplars i posterior precipitació; c: formacions estalactítiques generades per dissolució d’un exemplar
de sal a l’interior de la vitrina; d: alteració per arenització produïda per les condicions incorrectes d’humitat relativa a l’interior del mobiliari.
© M. Pérez – MCNB.
Fig. 8. a: oxide and brine layers on the glass shelves caused by the partial dissolution of a salt specimen; b: concentric salt crystals formed by the
dissolution of the specimens and subsequent precipitation; c: stalactite formations caused by dissolution of a specimen of salt inside the showcase;
d: sanding deterioration caused by incorrect relative humidity inside the display case.

31

Conservació i condicionament de la vitrina de les sals del Museu Martorell

METODOLOGIA I PROPOSTA D’ACTUACIÓ
El mobiliari històric construït el 1921 unit als exemplars
de sals que conté, conformen un conjunt registrat conjuntament i amb un elevat valor patrimonial. Així doncs,
qualsevol actuació de millora o remodelació del mobiliari
o de condicionament dels exemplars hauria de significar
la preservació de tots els elements (moble i exemplars)
com a part d’aquest conjunt únic i indivisible.
A partir d’aquesta premissa, es plantegen una sèrie
d’actuacions sobre el mobiliari amb la finalitat de pal·liar
les condicions deficients d’aïllament de les mostres i
assegurar la conservació del conjunt patrimonial, que es
poden resumir en els següents punts:
– Recopilació i estudi de documentació històrica sobre
el moble i anàlisi de les intervencions realitzades amb
anterioritat.
– Restauració de la fusta i estructura del mobiliari.
- Substitució del suport de les peces de sal per un
nou suport fabricat amb materials estables.
- Substitució de la base interior de la vitrina (contraxapat) per un material inert.
- Creació d’un coixí de pressió a la càmera interior
de la vitrina per absorbir canvis de pressió deguts
a fluctuacions de la temperatura.
- Retirada i neteja dels vidres.
– Restauració i millores en la fusta de la cabina del
mobiliari.

- Millorar el sistema de tancament de la part superior de la cabina.
- Practicar unes portes d’accés a la part inferior de
la vitrina.
- Ajustament de les portes laterals i millora del tancament.
- Neteja del vernís i envernissat amb goma laca.

RESTAURACIÓ DEL CONJUNT EXPOSITIU
Estudi ambiental
Un pas previ a la restauració va consistir en l’estudi de
les condicions ambientals de la vitrina. Per això, s’hi va
col·locar dins un aparell enregistrador o data logger
–model Testo 175-H2; resolució: 0,1% RH, 0,1°C; precisió: ±3% HR, ±0,5°C– amb el que es van recollir les
dades d’humitat relativa i temperatura durant un cicle
meteorològic anual. El resultat de l’anàlisi d’aquestes
dades va revelar que la humitat a l’interior de la vitrina era
molt elevada durant tot el període analitzat, superant el
70% de mitjana (Pérez-Azcárate, 2017).
Considerant que el límit crític per a l’alteració de les
sals és, com hem dit més amunt, del 55%, els resultats
de l’estudi ambiental van confirmar la hipòtesi inicial de
que les condicions de la vitrina eren inadequades per a
la conservació dels exemplars.

Fig. 9. Procés de restauració del cos central de la vitrina, un cop desmuntada. © A. Rodríguez-Ferrer.
Fig. 9. Conservation process of the central part of the showcase, once disassembled.

32

M. Campeny - M. Pérez-Azcárate - S. Duque-Valero - D. Fernández-Lluch - E. Garcia-Franquesa - J.R. Aromí - A. Casalod - A. Rodríguez-Ferrer

Restauració del moble
Els treballs de restauració de la vitrina es van portar a
terme in situ i van implicar el seu desmuntatge complet
(Fig. 9).
La intervenció més destacable ha estat la substitució
de les parts deteriorades per l’aigua i les sals per peces
noves de fusta de cedre encaixades amb galzes (Fig. 10).
Així mateix, el terra del cos central s’ha canviat per llistons
de cedre per mantenir l’estructura del conjunt (Fig. 11).
D’altra banda, les frontisses metàl·liques i els suports de
ferro s’han tractat química i mecànicament. Els cargols, en
canvi, s’han substituït per peces noves d’acer inoxidable.
L’acabat final del moble s’ha fet envernissant manualment amb goma laca, prèviament s’ha netejat la capa de
pintura imitació fusta de roure que cobria totes les superfícies exteriors.
Condicionament del moble
L’estudi ambiental va concloure que la vitrina, tal i com
havia arribat als nostres dies, no complia la seva funció
original i principal: la conservació de les mostres evaporítiques de Cardona. Era doncs precís readaptar-la a
aquest ús, intentant però respectar al màxim el disseny i
els elements originals del moble, ja que aquest es considera part indivisible del conjunt patrimonial.

Una altra premissa fou que el mètode de control
ambiental que s’ideés per a la vitrina fos passiu, és a dir,
que no inclogués cap aparell de climatització. D’aquesta
manera s’evita la despesa energètica, maximitzant la sostenibilitat del sistema i minimitzant costos i operacions de
manteniment (Makeawa, 2007).
Per últim es va treballar amb l’objectiu de que la vitrina
fos accessible, és a dir, que les mostres es poguessin
extreure amb seguretat i de manera autònoma quan fos
necessària la seva consulta, revisió, etc. (Fig. 11).
En primer lloc, per adequar les condicions d’humitat a
l’interior de la vitrina, es va substituir la base original,
completament malmesa per l’aigua, per un calaix d’alumini ple de material absorbent (gel de sílice). Aquest
calaix es comunica amb la vitrina a través d’uns orificis
efectuats a la base de la piràmide que fa de suport de les
roques. A la vegada, un coixí d’alumini ple d’argó regula
la pressió a l’interior de la vitrina. El coixí es va poder
instal·lar al pedestal del moble, on es va practicar una
porta que permet la seva revisió i manteniment (Fig. 11).
Finalment, les dues portes de la vitrina, abans adherides
al cos del moble, són ara practicables, facilitant així
l’accés a les mostres.
A la figura 12 es mostra un esquema amb el disseny
final de la vitrina que incorpora l’actual funcionament de
control passiu de la humitat relativa.

Fig. 10. Substitució de fustes deteriorades durant la restauració del moble. © A. Casalod.
Fig. 10. Replacement of deteriorated wood elements during the showcase conservation works.

Conservació i condicionament de la vitrina de les sals del Museu Martorell

Restauració de les roques
Cada una de les roques ha estat restaurada individualment seguint els criteris establerts pels protocols del
museu, que són els que s’apliquen habitualment a qualsevol intervenció de conservació-restauració:
– Mínima intervenció.
– Documentació i justificació dels tractaments.
– Reversibilitat dels tractaments.
– Integritat de l’original.
– Qualitat i compatibilitat dels materials que s’afegeixen
En quant a l’estat de conservació general de les
roques, un examen visual va mostrar indicis actius de
degradació causada pels alts nivells d’humitat, així com

33

brutícia adherida i pols. Els tractaments aplicats han estat
bàsicament mecànics, dirigits a retirar les capes de brutícia i els afegits causats per les successives precipitacions (Fig. 13).
Les roques es van col·locar a la vitrina en la mateixa
posició i orientació en les que es trobaven en el moment
d’iniciar el procés de restauració (Fig. 14). Entre les
roques i la base de suport, ja sigui el calaix d’alumini o el
prestatge de vidre, s’ha interposat una làmina de silicona
neutra tallada a mida per a cada exemplar.
Finalment, un cop col·locats els exemplars, es va
substituir l’atmosfera interna de la vitrina per argó, amb
l’objectiu de millorar les condicions d’humitat relativa a
l’interior del mobiliari (Fig. 15).

Fig. 11. Procés de muntatge del sistema de control ambiental de la vitrina un cop finalitzada la restauració del mobiliari; a: vista detallada de l’interior
de la vitrina; b: vitrina preparada per rebre el compartiment d’alumini que contindrà la gel de sílice; c: procés d’encaixat de la piràmide expositora
sobre el calaix d’alumini en el qual ja estan instal·lats els sacs que contenen la gel de sílice; d: part inferior de la vitrina on s’observa el coixí que conté
argó i actua com regulador de la pressió interna del moble per millorar el seu aïllament. © D. Fernández – MCNB.
Fig. 11. Assembly process of the environmental control system of the showcase after conservation works; a: detailed view of the interior of the showcase;
b: the display case prepared to receive the aluminum compartment that will contain the silica gel; c: process of fitting the display pyramidal piece on
the aluminum drawer where the bags that contain the silica gel are already installed; d: bottom of the showcase where the cushion containing argon
is placed, working as a regulator of the internal pressure of the furniture to improve insulation.

34

M. Campeny - M. Pérez-Azcárate - S. Duque-Valero - D. Fernández-Lluch - E. Garcia-Franquesa - J.R. Aromí - A. Casalod - A. Rodríguez-Ferrer

Fig. 12. Plànol del moble (alçat i secció) després de restauració del mobiliari. © D. Fernández – MCNB.
Fig. 12. Map of the showcase –elevation and section– after conservation and conditioning works.

Fig. 13. a: comparativa de l’aspecte original d’un exemplar de sylvita (a1) i una vegada finalitzat el procés de restauració (a2); b: comparativa de
l’aspecte original d’un exemplar d’halita (b1) i una vegada finalitzat el procés de restauració (b2). © M. Pérez – MCNB.
Fig. 13. a: sylvita specimen before (a1) and after (a2) conservation treatments; b: halite specimen before (b1) and after (b2) conservation treatments.

Conservació i condicionament de la vitrina de les sals del Museu Martorell

35

Fig. 14. Col·locació final dels exemplars de sal a l’interior de la vitrina un cop finalitzat el procés general de restauració. © D. Fernández – MCNB.
Fig. 14. Final installation of salt specimens inside the showcase after completing general conservation and conditioning process.

Fig. 15. Aspecte final de la vitrina expositiva a la que se li està injectant argó (bombona de color verd a la part esquerra) per millorar les condicions
interiors d’humitat relativa. © M. Campeny – MCNB.
Fig. 15. Injecting argon -green-colored cylinder on the left side- into the finished showcase in order to improve internal relative humidity.

36

M. Campeny - M. Pérez-Azcárate - S. Duque-Valero - D. Fernández-Lluch - E. Garcia-Franquesa - J.R. Aromí - A. Casalod - A. Rodríguez-Ferrer

Fig. 16. Comparativa de l’HR de l’interior de la vitrina amb la de la sala on s’ubica el mobiliari. © M. Pérez – MCNB.
Fig. 16. A chart comparing relative humidity inside the showcase with relative humidity of the exhibition room where it is located.

AVALUACIÓ INICIAL DE LA RESTAURACIÓ
Pel seguiment de les condicions ambientals de l’interior de la vitrina, s’ha instal·lat un data logger Testo 176
H1 (resolució: 0,1% RH, 0,1 °C; precisió: ± 2% HR,
± 0,2 °C) que s’insereix directament al calaix d’alumini.
Els resultats actuals mostren una estabilitat excel·lent. Durant els mesos de setembre i octubre del 2018, l’HR màxima
enregistrada ha estat del 45,2%, mentre que a la sala s’ha
arribat al 79,2%. La mitjana a l’interior de la vitrina es troba
entorn del 42,2% en front del 70% de la sala (Fig. 16).
Les recomanacions generals per al manteniment del
moble són:
– Evitar la neteja en humit (amb aigua o amb qualsevol altre producte aquós). Aquesta recomanació comprèn
la totalitat dels seus elements, incloent-hi els vidres.
– Evitar obrir la vitrina si no és absolutament indispensable.
– Evitar la instal·lació de llums o qualsevol altre dispositiu elèctric adossat al moble (il·luminació, endolls,
monitors...).
CONCLUSIONS
La vitrina de les sals de Cardona, dissenyada i construïda
el 1921, és un conjunt expositiu localitzat al Museu Martorell
(MCNB) d’un valor històric i patrimonial molt significatiu.
El conjunt expositiu patia un gran deteriorament provocat
pel pas del temps, la falta d’intervencions i les característiques de la sala expositiva on es troba, que es veia agreujat per les característiques fisicoquímiques dels exemplars
de sals i que feia perillar la integritat i conservació tant del
moble com dels espècimens que conté.
Per tal de pal·liar aquesta situació, s’ha realitzat una
remodelació del mobiliari i una restauració i condicionament dels exemplars amb l’objectiu de preservar aquest
conjunt patrimonial únic i indivisible.

El projecte de restauració del conjunt expositiu s’ha
portat a terme preservant la major quantitat possible
d’elements originals del mobiliari (fusta i metall), respectant al màxim les característiques dels exemplars i
instal·lant un mètode passiu de control de les condicions
ambientals de la vitrina, que no ha implicat la instal·lació
de cap maquinària o dispositiu electrònic.
Un cop finalitzat el procés de restauració, s’ha observat
que les mesures portades a terme han permès aturar el
deteriorament de les roques i el mobiliari i garanteixen la
conservació del conjunt expositiu amb la realització d’un
mínim manteniment continuat.
AGRAÏMENTS
El projecte de restauració de la vitrina de les sals de
Cardona ha estat realitzat gràcies al finançament de
(1) Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
a través de les “Subvencions per a la conservació i
restauració de béns mobles i elements històrics i artístics
del patrimoni immoble” gestionades per l’Oficina de
Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), (2) l’Associació
d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i
(3) el Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Els autors volen agrair al Centre de Restauració de
Bens Mobles de Catalunya (CRBMC) i, en especial a en
Josep Paret, el suport i assessorament durant el procés
de restauració del mobiliari.
A José Pardo Tomás pels seus suggeriments sobre la
recerca documental i al Centre de Documentació de
l‘MCNB per la seva amable i indispensable col·laboració
durant aquest procés.
Finalment, agrair al departament de Paleontologia
de l’MCNB la cessió de l’ús de la vitrina provisional, al
departament de manteniment de l‘MCNB les tasques
realitzades per a la seva reforma, així com al personal
de SIFU el control i manteniment de l’aparell deshumidificador instal·lat al seu interior.

Conservació i condicionament de la vitrina de les sals del Museu Martorell

BIBLIOGRAFIA
Aragón, F. & Pardo-Tomás, J. 2016. Reconstructing the Martorell:
Donors and spaces in the quest for hegemony within the natural history museum. In Hochadel O. & Nieto-Galan (eds.),
Barcelona: An Urban History of Science and Modernity, 19881929. Routledge, London: 46-68.
De Elías Marchal, M. 1854. Memoria Sobre El Criadero de Sal
Gema de Cardona. Ed. Ramírez, Barcelona, 24 p.
Junta de Ciències Naturals (JCN) 1921. Memòria anual
1920-21, Altés, Barcelona, 72 p.
Maekawa, S. 2007. Investigations of Climate Control Alternatives
for Cultural Institutions in Hot and Humid Climates. In The
Getty Conservation Institute (eds.), Experts Roundtable on
Sustainable Climate Management Strategies, Contributions.
GCI, Tenerife: 1-27.
Marín, A. & Rubio, C. 1914. Sales potásicas de Cataluña. Bol.
Inst. Geol. Min. España. 34: 3173-230.
Masriera, A. 2006. El Museu Martorell, 125 anys de Ciències
Naturals (1878 – 2003). Monografies del Museu de Ciències
Naturals. Volume 3. CSIC - Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 230 p.
Orti, F. Rosell, L. & Pueyo, J.J. 1984. Cuenca evaporítica (potásica) surpirenaica del Eoceno superior. Aportaciones para

37
una interpretación deposicional. Publ. de Geología 20, Univ.
Autónoma de Barcelona 209-231.
Pérez-Azcárate, M. 2017. Anàlisi de les condicions ambientals de Museu Martorell. Període: 2016. Document intern
MCNB.
Piera, M. & Vilà, M. 2013. Estudi de les vitrines i mobles del
MCNB. Document intern MCNB.
Pueyo, J.J. 1975. Estudio petrológico y geoquímico de los yacimientos potásicos de Cardona, Suria, Sallent (Barcelona,
España) Tèsi doct. Inèdita, Univ. Barcelona
Pueyo, J.J., Rosell, L. & Orti i F. 1985. La halite du bassin potassique sud- pyrénéen (Eocène supérieur, Espagne). Bulletin
de la Société Géologique de France. Série 8. 1(6): 863-872.
Soler-Salcedo, J.M. Nobleza española. Grandez inmemorial 1520.
Vision Libros, Madrid: 520 p. ISBN: 978-84-9886-179-2.
Wagner, G. Maunthe, F. & Mensik, H. 1971. Der Salzstock von
Cardona in Nordostspanien. Geol. Rundscahu, 60: 970-996.
Waller, R. 1992. Temperature and Humidity Sensitive Mineralogical and Petrological Specimens. In Howie, F. M. P. (ed.),
The care and Conservation of Geological Material: Minerals,
Rocks, Meteorites and Lunar Finds. Butterworth-Heinemann,
Oxford: 25-50.