https://hdl.handle.net/2072/243480 2026-04-06T16:21:43Z 2026-04-06T16:21:43Z Planiol i Molist, Mariona https://hdl.handle.net/2072/488537 2026-01-12T09:53:03Z 2025-09-01T00:00:00Z

Disseny d’un Projecte d’Aprenentatge-Servei (ApS): millorant la inclusió de les persones amb diversitat funcional als centres i entorns educatius Planiol i Molist, Mariona "Disseny d'un Projecte d'Aprenentatge-Servei (ApS): millorant la inclusió de les persones amb diversitat funcional als centres i entorns educatius": és la creació d’una proposta innovadora amb les característiques dels projectes d’ApS. Amb la inspiració trobada a la formació acadèmica i a l'experiència professional en l’arquitectura, la cooperació i l’educació, va ser el taller educatiu sobre accessibilitat universal durant l’etapa com a tècnica d'educació a l'ONG Arquitectura Sense Fronteres, el motor que ha incentivat definitivament la concepció del projecte present. La proposta del respectiu TFM neix amb l’objectiu principal de sensibilitzar a la comunitat educativa sobre les barreres visibles, i les no tan visibles, que viuen diàriament les persones amb diversitat funcional. Té, alhora, la voluntat de visibilitzar, donar veu i posar al centre a l’alumnat, al professorat i a les famílies amb diversitat funcional, explorant les dificultats quotidianes que es troben aquestes persones en els entorns educatius. Es busca la millora de la inclusió d’aquest col·lectiu, no tan sols a través de la garantia dels drets fonamentals, sinó també des d’un vessant pràctic estretament lligat. A través de la implementació de noves propostes que configurin espais més integradors i facilitin les interaccions socials entre els agents de la comunitat educativa, es trenquen barreres físiques i socials i, d’aquesta manera, s’evita la invisibilització, encara tan vigent, que pateix el col·lectiu a la nostra societat. La metodologia d’investigació emprada és la pròpia d’una metodologia mixta, basada en una manera de fer qualitativa i quantitativa. La primera, abocada a l'observació descriptiva, té el propòsit de descriure fenòmens concrets mitjançant una perspectiva humanística i interpretativa de la realitat. L’altra, característica del mètode quantitatiu, trasllada el treball a un procés formal deductiu emprant les eines del paradigma positivista. Es té la finalitat de convertir la proposta a una pràctica educativa prou científica i predictiva per a futurs processos educatius.; "Diseño de un Proyecto de Aprendizaje-Servicio (ApS): mejorando la inclusión de las personas con diversidad funcional en los centros y entornos educativos": es la creación de una propuesta innovadora con las características de los proyectos de ApS. A través de la inspiración encontrada en la formación académica y en la experiencia profesional en la arquitectura, la cooperación y la educación, fue el taller educativo sobre accesibilidad universal durante la etapa como técnica de educación en la ONG Arquitectura Sin Fronteras, el motor que ha incentivado definitivamente la concepción del proyecto presente. La propuesta del respectivo TFM nace con el objetivo principal de sensibilizar a la comunidad educativa sobre las barreras visibles, y las no tan visibles, que viven a diario las personas con diversidad funcional. Tiene, al mismo tiempo, la voluntad de visibilizar, dar voz y poner en el centro al alumnado, al profesorado y a las familias con diversidad funcional, explorando las dificultades cotidianas que se encuentran estas personas en los entornos educativos. Se busca la mejora de la inclusión de este colectivo, no sólo a través de la garantía de los derechos fundamentales, sino también desde una vertiente práctica estrechamente ligada. A través de la implementación de nuevas propuestas que configuren espacios más integradores y faciliten las interacciones sociales entre los agentes de la comunidad educativa, se rompen barreras físicas y sociales y, de esta forma, se evita la invisibilización, todavía tan vigente, que sufre el colectivo en nuestra sociedad. La metodología de investigación utilizada es la propia de una metodología mixta, basada en una forma de hacer cualitativa y cuantitativa. La primera, abocada a la observación descriptiva, tiene el propósito de describir fenómenos concretos mediante una perspectiva humanística e interpretativa de la realidad. La otra, característica del método cuantitativo, traslada el trabajo a un proceso formal deductivo utilizando las herramientas del paradigma positivista. Se tiene la finalidad de convertir la propuesta a una práctica educativa suficientemente científica y predictiva para futuros procesos educativos.; "Design of a Service-Learning (SL) Project: Improving the Inclusion of People with Functional Diversity in Educational Centers and Settings": This is the creation of an innovative proposal with the characteristics of SL projects. Inspired by an academic training and professional experience in architecture, cooperation and education, the educational workshop on universal accessibility during a time as an educational technician at the NGO Arquitectura Sin Fronteras was the driving force behind the conception of this project. The proposal for this Master's Thesis was born with the main objective of raising awareness in the educational community about the visible and lesser-known barriers that people with functional diversity experience daily. At the same time, it seeks to make visible, give voice to, and center the students, teachers, and families with functional diversity, exploring the everyday difficulties these individuals encounter in educational settings. The goal is to improve the inclusion of this group, not only through the guarantee of fundamental rights, but also from a closely related practical perspective. Through the implementation of new proposals that create more inclusive spaces and facilitate social interactions among stakeholders in the educational community, physical and social barriers are broken down, thus avoiding the invisibility that this group still suffers in our society. The research methodology used is a mixed methodology, based on qualitative and quantitative approaches. The first, focused on descriptive observation, aims to describe specific phenomena through a humanistic and interpretive perspective of reality. The other, characteristic of the quantitative method, transfers the work to a formal deductive process using the tools of the positivist paradigm. The goal is to transform the proposal into an educational practice that is sufficiently scientific and predictive for future educational processes.

2025-09-01T00:00:00Z Ruiz Romera, Natalia https://hdl.handle.net/2072/488499 2026-01-12T09:42:00Z 2024-07-01T00:00:00Z

Espacios en educación primaria: del aula de mis mayores al aula que anhelo Ruiz Romera, Natalia En el present treball de Fi de Grau es busca comprendre com la configuració dels espais educatius, en relació amb l'aula d'educació primària, influeix en el procés d'ensenyament- aprenentatge, així com els principis que haurien de regir en el disseny d'espais d'aprenentatge. Per a això s'aborda el vessant històric, en la qual el lector podrà tenir nocions sobre l'evolució educativa espanyola, des de l'aplicació de metodologies tradicionals a la introducció d'idees innovadores que han anat modificant l'enfocament educatiu i el disseny d'espais. Finalment, es proposen estratègies per a la implementació actual de les aules flexibles en l'entorn educatiu. Així com es realitza una proposta d'aula ideal, a partir de l'ús dels resultats obtinguts després de la difusió d'un qüestionari a docents en actiu, com a instrument de recollida d'informació.; En el presente trabajo de Fin de Grado se busca comprender cómo la configuración de los espacios educativos, en relación con el aula de educación primaria, influye en el proceso de enseñanza- aprendizaje, así como los principios que deberían regir en el diseño de espacios de aprendizaje. Para ello se aborda la vertiente histórica, en la que el lector podrá tener nociones acerca de la evolución educativa española, desde la aplicación de metodologías tradicionales a la introducción de ideas innovadoras que han ido modificando el enfoque educativo y el diseño de espacios. Finalmente, se proponen estrategias para la implementación actual de las aulas flexibles en el entorno educativo. Así como se realiza una propuesta de aula ideal, a partir del empleo de los resultados obtenidos tras la difusión de un cuestionario a docentes en activo, como instrumento de recogida de información.; This Final Degree Project has the aim of finding the comprehension on how the setting of the educational space, in relation with the primary education’s class, has an influence on the learning process, as well as the principles that should be on the design of learning spaces. For that, it’s involved the historical part, in which the reader could get notions about the evolution of Spanish education, from the application of traditional methodologies to the introduction of innovative ideas that are modifying the education focus and the space design. Finally, strategies are proposed for the implementation of the actual flexible classes in an education environment. Besides the creation of a proposal for an ideal class, through the implementations of the obtained results after sharing a questionnaire to active teachers, as an instrument of recollecting information.

2024-07-01T00:00:00Z Marcos Segura, Teresa https://hdl.handle.net/2072/488498 2026-01-12T10:13:20Z 2024-07-01T00:00:00Z

En búsqueda del bienestar: beneficios de la educación positiva y la gratitud en aulas de educación primaria Marcos Segura, Teresa La Psicologia Positiva és una branca de la psicologia enfocada a estudiar i promoure les experiències i organitzacions que contribueixen al benestar humà. La Psicologia Positiva es diferencia de la psicologia tradicional en centrar-se en l'enfortiment d'aspectes com la resiliència, la gratitud i la felicitat, i no sols en la prevenció o tractament de trastorns mentals. Originada formalment per Martin Seligman en 1998, aquesta perspectiva inclou teories com la de la “Autèntica Felicitat” i el model PERMA, que identifica cinc elements essencials per a una vida plena: emocions positives, compromís, relacions, significat i assoliments. Prenent això en consideració, aquest Treball de Final de Grau analitza la relació entre la Psicologia Positiva i l'Educació Positiva, ressaltant com aquesta última pot incorporar-se en l'entorn escolar per a fomentar el desenvolupament integral i el benestar dels estudiants a través de programes com a “Aules Felices”. A més, es destaca la importància de la gratitud com una fortalesa essencial que contribueix significativament al benestar emocional i social. Després de la revisió de la literatura existent, es duen a terme entrevistes amb mestres d'Educació Primària per a conèixer l'aplicació pràctica de la Psicologia Positiva en l'àmbit educatiu i identificar estratègies efectives. Aquestes entrevistes van permetre concloure que és necessària una major formació en Educació Positiva tant per a mestres com per a pares. A més, es va identificar la importància de fomentar la gratitud des de diverses perspectives.; La Psicología Positiva es una rama de la psicología enfocada en estudiar y promover las experiencias y organizaciones que contribuyen al bienestar humano. La Psicología Positiva se diferencia de la psicología tradicional al centrarse en el fortalecimiento de aspectos como la resiliencia, la gratitud y la felicidad, y no solo en la prevención o tratamiento de trastornos mentales. Originada formalmente por Martin Seligman en 1998, esta perspectiva incluye teorías como la de la “Auténtica Felicidad” y el modelo PERMA, que identifica cinco elementos esenciales para una vida plena: emociones positivas, compromiso, relaciones, significado y logros. Tomando esto en consideración, este Trabajo de Final de Grado analiza la relación entre la Psicología Positiva y la Educación Positiva, resaltando cómo esta última puede incorporarse en el entorno escolar para fomentar el desarrollo integral y el bienestar de los estudiantes a través de programas como “Aulas Felices”. Además, se destaca la importancia de la gratitud como una fortaleza esencial que contribuye significativamente al bienestar emocional y social. Tras la revisión de la literatura existente, se llevan a cabo entrevistas con maestros de Educación Primaria para conocer la aplicación práctica de la Psicología Positiva en el ámbito educativo e identificar estrategias efectivas. Estas entrevistas permitieron concluir que es necesaria una mayor formación en Educación Positiva tanto para maestros como para padres. Además, se identificó la importancia de fomentar la gratitud desde diversas perspectivas.; Positive psychology is a branch of psychology focused on studying and promoting experiences and organisations that contribute to human well-being. Positive psychology differs from traditional psychology by focusing on strengthening aspects such as resilience, gratitude and happiness, and not only on the prevention or treatment of mental disorders. Formally originated by Martin Seligman in 1998, this perspective includes theories such as “Authentic Happiness” and the PERMA model, which identifies five essential elements for a fulfilling life: positive emotions, engagement, relationships, meaning and achievement. Taking this into consideration, this Final Degree Project analyses the relationship between Positive Psychology and Positive Education, highlighting how the latter can be incorporated into the school environment to promote the integral development and well-being of students through programmes such as ‘Happy Classrooms’. It also highlights the importance of gratitude as an essential strength that contributes significantly to emotional and social well-being. Following a review of the existing literature, interviews were conducted with primary school teachers to learn about the practical application of Positive Psychology in education and to identify effective strategies. These interviews led to the conclusion that there is a need for more training in Positive Education for both teachers and parents. In addition, the importance of promoting gratitude from different perspectives was identified.

2024-07-01T00:00:00Z De Arquer Argerich, María Dolores https://hdl.handle.net/2072/488451 2026-01-12T08:45:30Z 2024-07-01T00:00:00Z

El impacto de la posverdad en los modelos de género en la literatura infantil De Arquer Argerich, María Dolores Aquest Treball de Fi de Grau analitza com l'era de la postveritat, manifestada a través de la correcció política i la cultura de la cancel·lació, afecta els models de gènere representats a la literatura infantil. A través d'una anàlisi de casos de tipologia diversa, s'examina com aquests fenòmens han influït en la reescriptura i la reinterpretació d'històries clàssiques i modernes, modelant les percepcions de gènere en els nens. L'estudi revela que la postveritat no només ha alterat la narrativa tradicional, sinó que també ha redefinit les normes i expectatives de gènere, cosa que ha suposat un canvi significatiu en la construcció de rols i estereotips a la literatura infantil. Aquest treball destaca la necessitat de reflexionar sobre les implicacions d'aquests canvis i el seu impacte a llarg termini en la formació de la identitat i les relacions en les generacions més joves.; El presente Trabajo de Fin de Grado, analiza cómo la era de la posverdad, manifestada a través de la corrección política y la cultura de la cancelación, afecta los modelos de género representados en la literatura infantil. A través de un análisis de casos de tipología diversa, se examina cómo estos fenómenos han influido en la reescritura y reinterpretación de historias clásicas y modernas, moldeando las percepciones de género en los niños. El estudio revela que la posverdad no solo ha alterado la narrativa tradicional, sino que también ha redefinido las normas y expectativas de género, lo que ha supuesto un cambio significativo en la construcción de roles y estereotipos en la literatura infantil. Este trabajo destaca la necesidad de reflexionar sobre las implicaciones de estos cambios y su impacto a largo plazo en la formación de la identidad y las relaciones en las generaciones más jóvenes.; This Final Degree Project analyses how the post-truth era, manifested through political correctness and cancel culture, affects the gender models represented in children's literature. Through an analysis of cases of diverse typology, it is examined how these phenomena have influenced the rewriting and reinterpretation of classic and modern stories, shaping gender perceptions in children. The study reveals that post-truth has not only altered the traditional narrative, but has also redefined gender norms and expectations, which has led to a significant change in the construction of roles and stereotypes in children's literature. This work highlights the need to reflect on the implications of these changes and their long-term impact on identity and relationship formation in younger generations.

2024-07-01T00:00:00Z