Articles publicats en revisteshttps://hdl.handle.net/2072/3764692026-04-08T02:29:28Z2026-04-08T02:29:28ZEstudi del suport de dues taules, una de gòtica i una altra de renaixentista, del Retaule de sant Esteve de l’església parroquial de Sant Esteve de GranollersPrat i Grau, Núriahttps://hdl.handle.net/2072/4889162026-01-12T08:58:47Z2016-01-01T00:00:00ZEstudi del suport de dues taules, una de gòtica i una altra de renaixentista, del Retaule de sant Esteve de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers
Prat i Grau, Núria
2016-01-01T00:00:00ZAndreu Ramírez i l'escultura pobletana a final del segle XVIAmorós, DamiàYeguas i Gassó, Joanhttps://hdl.handle.net/2072/5376492024-12-23T22:44:13Z2017-01-01T00:00:00ZAndreu Ramírez i l'escultura pobletana a final del segle XVI
Amorós, Damià; Yeguas i Gassó, Joan
Estudi sobre escultura de l'època del Renaixement al monestir de Poblet, centrada en l'activitat desenvolupada per Andreu Ramírez sota el mandat de l'abat Joan de Guimerà (1564-1583), amb la decoració de la galilea de l'església abacial i altres obres pobletanes que se li poden atribuir.
2017-01-01T00:00:00ZL'antic retaule major de l'església de Sant Feliu de Girona. Una visió de conjunt d'un retaule-reliquiariRuiz i Quesada, FrancescYeguas i Gassó, Joanhttps://hdl.handle.net/2072/5379512025-01-03T10:46:43Z2016-01-01T00:00:00ZL'antic retaule major de l'església de Sant Feliu de Girona. Una visió de conjunt d'un retaule-reliquiari
Ruiz i Quesada, Francesc; Yeguas i Gassó, Joan
Estudi sobre l'antic retaule major de l'església de Sant Feliu a Girona, un dels retaules més destacats del panorama artístic català de la seva època. Va ser realitzat entre els anys 1504 i 1520, amb formes del final del Gòtic i els inicis del Renaixement, on hi varen intervenir un fuster (Joan Dartrica -Jan van Ertricke-), dos escultors (Joan d'Aragó i Pedro Robredo) i dos pintors (Perris de Fontaines i Joan de Borgonya). Un conjunt singular del qual analitzem diversos aspectes poc atesos per la historiografia que afecten a l'estructura del moble, tenint present altres treballs llavorats per Dartrica a la catedral de Girona i a Cervià de Ter. En aquesta línia, donem a conèixer tota la fusteria i l'escultura conservada, en pona part inèdita, delimitant la tasca executada per Joan Dartrica i Joan d'Aragó, al mateix temps que es du a terme la revisió del treball de Pedro Robredo. D'altra banda, l'estudi iconogràfic global de l'obra i la documentació escrita ens condueix a desenvolupar una nova teoria sobre quin era l'objectiu de l'obra, doncs, es tracta d'un retaule-reliquiari a l'entorn del sarcòfag de sant Feliu. Des del nivell pictòric, eixamplem la informació relativa a les fonts i models que van poder utilitzar els artistes, i ja des del documental, transcrivim quatre documents, tres dels quals inèdits, relacionats amb l'activitat de l'escultor Pedro Robredo al retaule gironí.
2016-01-01T00:00:00ZSobre l’emblema d’un estruç amb ferradura al becYeguas i Gassó, Joanhttps://hdl.handle.net/2072/5378242025-01-03T10:47:11Z2024-01-01T00:00:00ZSobre l’emblema d’un estruç amb ferradura al bec
Yeguas i Gassó, Joan
Estudi sobre sobre l'emblema heràldic on hi ha un estruç amb una ferradura al bec i que està relacionat amb la família dels Cardona-Anglesola, ja que el trobem al mausoleu renaixentista realitzat per Giovanni da Nola; i també el podem observar a la làpida-cenotafi de Ferran de Cardona, fill de Ramon (el del mausoleu), que s'ubica a l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès. L'estudi analitza el significat ocult, en clau moral, que tenia l'emblema i per quina raó s'usava. A partir d'aquí, expliquem el context d'on sorgeix, la seva difusió iconogràfica a través dels llibres d'emblemàtica i, finalment, un breu repàs per l'heràldica familiar i municipal que fa servir aquesta imatge.
2024-01-01T00:00:00Z