<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/">
<title>Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI-UB)</title>
<link href="https://hdl.handle.net/2072/478793" rel="alternate"/>
<subtitle/>
<id>https://hdl.handle.net/2072/478793</id>
<updated>2026-04-07T12:41:27Z</updated>
<dc:date>2026-04-07T12:41:27Z</dc:date>
<entry>
<title>Fons José María Valverde: 1942-1996: fragments d'una biografia intel·lectual</title>
<link href="https://hdl.handle.net/2445/182638" rel="alternate"/>
<author>
<name>Amat, Jordi, 1978-</name>
</author>
<author>
<name>Universitat de Barcelona. Centre d'Estudis Històrics Internacionals</name>
</author>
<id>https://hdl.handle.net/2445/182638</id>
<updated>2025-12-04T21:37:44Z</updated>
<published>2022-01-25T10:49:51Z</published>
<summary type="text">Fons José María Valverde: 1942-1996: fragments d'una biografia intel·lectual
Amat, Jordi, 1978-; Universitat de Barcelona. Centre d'Estudis Històrics Internacionals
Aquest llibre forma part del projecte de recerca «El franquisme a Catalunya: institucionalització del règim i organització de l’oposició (1938-1979) (2)», subvencionat pel Ministeri de Ciència i Innovació (ref. HAR2009-10979); José María Valverde Pacheco (Valencia de Alcántara, Càceres, 1926-Barcelona, 1996) és una figura destacada de la vida literària espanyola de la segona meitat del segle XX, uns dels divulgadors d’alta cultura més originals i reconeguts de la postguerra i probablement un dels poetes catòlics més interessants d’aquest període. Treballador infatigable, professor universitari brillant i home de lletres integral (amb major o menor fortuna, va tocar tots els gèneres i la seva tasca de traductor va ser immensa), la seva vocació d’escriptor es va forjar en el marc d’un model cultural determinat —el franquisme o, més ben dit, el nacionalcatolicisme— i durant els primers anys de la seva trajectòria va ser un valor precoç i cotitzat de la societat intel·lectual controlada pels omnipresents tentacles de la dictadura. Al llarg de la dècada dels cinquanta, però, sense deixar de ser fidel a les seves arrels (la fe cristiana i la vinculació a una tradició hispànica que sumava Hispanoamèrica), les va transcendir en un procés que el portaria a esdevenir una de les veus de referència de la dissidència intel·lectual contra el règim. L’any 1965 es va convertir en un referent de l’antifranquisme quan va renunciar a la càtedra com a mostra de solidaritat amb un grup de col·legues expulsats de la Universitat de Madrid. El gest el forçaria a marxar del país per a guanyar-se la vida. Seria a partir d’aquest moment que el seu compromís cívic, indestriable d’un catolicisme integral, l’aproximaria al comunisme i a militar en propostes de radicalitat ideològica tant polítiques com teològiques.
</summary>
<dc:date>2022-01-25T10:49:51Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>Herois anònims: La història d'en Romuald Grané Vilaseca</title>
<link href="https://hdl.handle.net/2445/182655" rel="alternate"/>
<author>
<name>Grané i Vilaseca, Romuald, 1923-2012</name>
</author>
<author>
<name>Segura Insa, Núria</name>
</author>
<author>
<name>Universitat de Barcelona. Centre d'Estudis Històrics Internacionals</name>
</author>
<id>https://hdl.handle.net/2445/182655</id>
<updated>2025-12-04T21:37:45Z</updated>
<published>2022-01-25T13:26:42Z</published>
<summary type="text">Herois anònims: La història d'en Romuald Grané Vilaseca
Grané i Vilaseca, Romuald, 1923-2012; Segura Insa, Núria; Universitat de Barcelona. Centre d'Estudis Històrics Internacionals
Aquest llibre forma part del projecte de recerca «La Guerra Civil española y tres décadas de guerra en Europa: herencias y consecuencias (1914-1945/2014)» (ref. HAR2013-41460-P), projecte de R+D del Programa Estatal de Foment de la Investigació Científica i Tècnica d’Excel·lència, subprograma estatal de Generació de Coneixement del Ministeri d’Economia i Competitivitat, i ha estat desenvolupat dins el Grup de Recerca Consolidat GRANMA —Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual— de la Generalitat de Catalunya (ref. SGR 2014-006); El número 15 de la col·lecció «Els Papers del Pavelló de la República», editada pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals i l’Editorial Afers, titulat Herois anònims, ens acosta a la vida de Romuald Grané Vilaseca (Artés, 1923-Mataró, 2012), un dels molts militants antifranquistes, republicans i comunistes, allunyats dels focus mediàtics però que van posar cara i ulls a la lluita per la democràcia i per la millora de les condicions de vida de la gent.&#13;
El llibre, compost d’entrevistes i escrits i documentació personals, s’estructura en dues parts. La part principal consisteix en una aproximació a la seva trajectòria vital mitjançant una biografia novel·lada d’en Romuald i un apèndix documental. Hi trobarem, a més de les seves vivències personals, referències a processos i esdeveniments històrics que van marcar la seva militància política i el seu compromís social. És precisament per contextualitzar aquesta mena de situacions amb rerefons històric que hem considerat oportú introduir un altre apartat al llibre. Es tracta d’una introducció històrica, on mirarem de caracteritzar i donar claus explicatives a algunes de les referències generals més significatives incloses al relat biogràfic d’en Romuald...
</summary>
<dc:date>2022-01-25T13:26:42Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>Guía de los fondos históricos comerciales y de empresa de España</title>
<link href="https://hdl.handle.net/2445/226394" rel="alternate"/>
<author>
<name>Burgués Moreno, Albert</name>
</author>
<id>https://hdl.handle.net/2445/226394</id>
<updated>2026-02-19T20:06:54Z</updated>
<published>2026-01-29T11:26:22Z</published>
<summary type="text">Guía de los fondos históricos comerciales y de empresa de España
Burgués Moreno, Albert
Esta Guía presenta una selección de fondos documentales producidos por empresas y sociedades españolas a escala nacional. Su realización se ha llevado a cabo en el marco de sendos proyectos de investigación histórica sobre el mundo laboral a nivel español y europeo. Su objetivo principal es facilitar el acceso a fuentes primarias de gran valor para la investigación histórica, económica y social de la España contemporánea que hoy en día se pueden encontrar en archivos, museos, bibliotecas y centros de documentación de todo el país. Esta obra, además, también tiene el propósito de informar sobre las características, la procedencia y el estado de tratamiento y conservación de estos fondos.
</summary>
<dc:date>2026-01-29T11:26:22Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>Fons Albert Pérez i Baró (1902-1989): Col·lectivitzacions i autogestió obrera durant la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939): Cartes, conferències i documents Pérez Baró, Albert, 1902-1989</title>
<link href="https://hdl.handle.net/2445/182654" rel="alternate"/>
<author>
<name>Pérez Baró, Albert, 1902-1989</name>
</author>
<author>
<name>Rúa Fernández, Carolina</name>
</author>
<author>
<name>Universitat de Barcelona. Centre d'Estudis Històrics Internacionals</name>
</author>
<id>https://hdl.handle.net/2445/182654</id>
<updated>2025-12-04T21:37:47Z</updated>
<published>2022-01-25T13:08:07Z</published>
<summary type="text">Fons Albert Pérez i Baró (1902-1989): Col·lectivitzacions i autogestió obrera durant la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939): Cartes, conferències i documents Pérez Baró, Albert, 1902-1989
Pérez Baró, Albert, 1902-1989; Rúa Fernández, Carolina; Universitat de Barcelona. Centre d'Estudis Històrics Internacionals
Aquest llibre forma part del projecte de recerca «La Guerra Civil española y tres décadas de guerra en Europa: herencias y consecuencias (1914-1945/2014)» (ref. HAR2013-41460-P), projecte de R+D del Programa Estatal de Foment de la Investigació Científica i Tècnica d’Excel·lència, subprograma estatal de Generació de Coneixement del Ministeri d’Economia i Competitivitat, i ha estat desenvolupat dins el Grup de Recerca Consolidat GRANMA —Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual— de la Generalitat de Catalunya (ref. SGR 2014-006); Albert Pérez i Baró neix el 1902 al barri de Gràcia, a Barcelona. De tarannà autodidacta durant tota la seva vida, cursa l’educació primària i assisteix a l’Escola de Comerç en horari nocturn, així com també als cursos de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. A l’adolescència, des dels 14 anys, compagina els estudis amb la seva feina a l’empresa d’importacions i exportacions Palau i Llúria.&#13;
Sensible a les qüestions polítiques, fou membre de les Joventuts Socialistes i amb només 16 anys secretari del Grup Socialista de Gràcia. Dos anys després, fou empresonat per la seva militància política i sindical, una vivència que deixà reflectida al llibre Els feliços anys vint. En 1920, fou un dels fundadors del Partit Comunista d’Espanya, però l’abandonà el 1926, tot i que continuà al Sindicat Mercantil fins al 1933. Aquest any decidí deixar la Confederació Nacional del Treball, la CNT, en veure l’expulsió del col·lectiu del Sindicat Mercantil. Llavors, malgrat les seves adhesions anteriors, es reivindicà com a socialista sense la necessitat de militar enlloc més. Com ell mateix es definia, era un «socialista sense carnet»...
</summary>
<dc:date>2022-01-25T13:08:07Z</dc:date>
</entry>
</feed>
