https://hdl.handle.net/2072/478912 2026-04-04T14:47:29Z 2026-04-04T14:47:29Z Vilanou, Conrad Vilafranca Manguán, Isabel García Farrero, Jordi Prats Gil, Enric https://hdl.handle.net/2445/164538 2025-12-04T20:40:57Z 2020-06-05T20:08:06Z

La viabilitat de l’humanisme pedagògic a l’Europa postmoderna Vilanou, Conrad; Vilafranca Manguán, Isabel; García Farrero, Jordi; Prats Gil, Enric Podeu consultar el llibre complet a: http://hdl.handle.net/2445/164497; Sembla obvi que Europa viu una profunda crisi tal com es pot comprovar amb el Brexit. No debades, Enrico Letta –primer ministre italià entre 2013 i 2014, i un dels líders que promou l’entesa llatina dins del context de la Unió– va publicar el llibre Hacer Europa y no la guerra (2017). Fa la impressió que el que ha succeït és que Europa –que havia estat històricament una via pedagògica i cultural, tal com es va simbolitzar en la figura d’Erasme de Rotterdam– ha optat per una via econòmica, basada en primer lloc en el carbó i l’acer, i més tard, en la lògica d’un mercat comú europeu. Fet i fet, aquesta deriva economicista s’ha accentuat en els darrers anys, a redós de la crisi financera de 2008, que ha prioritzat les qüestions del mercat en detriment d’una unitat de caire humanista. Fet i fet, aquest deixant humanista enllaça amb la tradició pedagògica, des de la Paideia grega als corrents neohumanistes dels segles xix i xx...

2020-06-05T20:08:06Z Guillem, Marc García-Galan, María Berenguer-González, Alba Batalla Flores, Albert Bueno i Torrens, David, 1965- https://hdl.handle.net/2445/164799 2025-12-04T20:40:58Z 2020-06-08T11:41:37Z

Incidència de les característiques de l’activitat física sobre les funcions executives dins del context escolar. Proposta de recerca Guillem, Marc; García-Galan, María; Berenguer-González, Alba; Batalla Flores, Albert; Bueno i Torrens, David, 1965- Podeu consultar el llibre complet a: http://hdl.handle.net/2445/164579; [cat] Un dels camps que suscita molt interès tant en neurociència cognitiva com també en educació està encaminat a definir la relació entre la motricitat i el desenvolupament de les funcions executives al llarg de la infància. La voluntat de traslladar els coneixements d’aquest camp d’investigació a l’àmbit educatiu està generant debats transcendents entre diferents autors sobre aspectes fonamentals com: A) analitzar el paper de la motricitat en la maduració de les Funcions executives; B) Estudiar les característiques pròpies de l’activitat motriu en relació amb les funcions executives; i C) Investigar el paper que juguen les Funcions Executives durant l’aprenentatge. L’article pretén relacionar ambdós camps de recerca, definir quines són les línies d’investigació on hi poden col·laborar i obrir perspectives on els seus resultats esdevinguin significatius en l’aprenentatge i el desenvolupament dins l’àmbit de l’escola. Pretén, a més, ser útil no només als investigadors sinó també als professionals de l’educació.; [eng] One of the research fields provoking a lot of interest both in cognitive neuroscience and in education aims to define the relationship between motor skills learning and the development of executive functions, during childhood. The goal of transferring the benefits of knowledge from this research field into educational practice is generating important debate, such as: A) Analyzing the role that motor skills play in the maturity of executive functions; B) Studying the specific characteristics of motor activity in relation to executive functions; and C) Investigating the role of executive functions during Physical Education learning. The article aims to relate the research fields, to define the research lines along which they can collaborate, and to suggest perspectives through which the results can become significant for learning and development in the school environment. Moreover, we expect it to be useful not only for researchers but also for professionals in the educational field.

2020-06-08T11:41:37Z Esteban Tortajada, Marta Beatriz Noguera Pigem, Elena Martínez Martín, Miquel https://hdl.handle.net/2445/164657 2025-12-04T20:40:58Z 2020-06-07T10:03:51Z

Canales tecnológicos, jóvenes y participación ciudadana Esteban Tortajada, Marta Beatriz; Noguera Pigem, Elena; Martínez Martín, Miquel Podeu consultar el llibre complet a: http://hdl.handle.net/2445/164579; [spa] El derecho a la participación en la infancia y la adolescencia está protegido por la Convención de Derechos del Niño. Los entornos digitales son especialmente significativos en cuanto a la participación del colectivo de jóvenes, la conocida como generación digital. En este estudio se han desarrollado seis grupos de discusión con 65 chicos y chicas de entre 14 y 17 años para conocer qué canales digitales utilizan normalmente, cómo participan en estos y a través de qué medios digitales pueden ejercer la participación ciudadana en Barcelona. Las redes sociales son los canales más utilizados y adquieren valor ya que permiten una participación no mediada por las personas adultas. No obstante, hay un desconocimiento generalizado acerca de si existen canales digitales para la participación ciudadana juvenil en la ciudad. Se está desaprovechando el gran potencial de la participación digital para el ejercicio de la ciudadanía por parte de jóvenes y adolescentes.; [eng] The right to participate during childhood and adolescence is protected by the Convention on the Rights of the Child. Digital environments are especially significant regarding the participation of youngsters, who are known as the digital generation. In this study, six discussion groups have been developed with 65 boys and girls between 14 and 17 years old in order to know which digital channels they normally use; how they participate in them; and through which digital media they can exercise citizen participation in Barcelona. The favored channels are social media, highly valued because they allow participation not mediated by adults. However, there is a general lack of knowledge about whether there are digital channels for youth citizen participation in the municipality. Unfortunately, the great potential of digital participation as a means for the exercise of citizenship by young people and adolescents is being missed.

2020-06-07T10:03:51Z Aneas Álvarez, María Asunción Freixa Niella, Montserrat Vilà Baños, Ruth Folgueiras Bertomeu, Pilar Sandín Esteban, Ma. Paz https://hdl.handle.net/2445/164644 2025-12-04T20:40:57Z 2020-06-07T19:50:45Z

Parla'm en català; sóc una dona catalana musulmana Investigant col·lectius minoritzats participativament Aneas Álvarez, María Asunción; Freixa Niella, Montserrat; Vilà Baños, Ruth; Folgueiras Bertomeu, Pilar; Sandín Esteban, Ma. Paz Podeu consultar el llibre complet a: http://hdl.handle.net/2445/164579; [cat] Aquesta comunicació aporta elements d’anàlisi a la problemàtica dels col·lectius de les dones catalanes que, malgrat la seva normalitzada integració sociolaboral, pateixen el risc de l’exclusió o segregació identitària per part del col·lectiu cultural i socialment hegemònic a Catalunya. Es presenta un estudi de cas sobre l’Associació de dones musulmanes a Catalunya; integrant com a investigadores a un nombre de dones catalanes, qualificades, feministes i converses a l’Islam. Els objectius de la comunicació són: 1) Recopilar narrativament la mirada de les dones musulmanes catalanes respecte a la seva vida social, familiar i espiritual. 2) Analitzar i sintetitzar dialògicament les preguntes i respostes generades en aquesta mirada per les dones des de la perspectiva de serveis i polítiques. Aquestes preguntes i respostes son: practicar la religió a totes les esferes; normalitzar el hijab al mon laboral; formació religiosa a l’escola i conciliació vida.; [eng] This communication provides elements of analysis to the problem of the Catalan women’s groups that, despite their normalized social-labor integration, suffer the risk of exclusion or identity segregation by the cultural and socially hegemonic community in Catalonia. A case study is presented on the Associació de dones musulmanes a Catalunya; Integrating researchers into a number of Catalan, skilled, feminist and conversational women in Islam. The objectives of communication are: 1) To compile narratively the look of Catalan Muslim women with respect to their social, family and spiritual life. 2) Dialogically analyze and synthesize the questions and answers generated in this view by women from the perspective of services and policies. These questionas and answersare: practicing religion in all spheres; normalize the hijab to the workplace; religious training at school and reconciling family and professional life.

2020-06-07T19:50:45Z