https://hdl.handle.net/2072/378066 2026-04-09T20:51:53Z https://hdl.handle.net/11351/14251 Avaluació de la ressonància magnètica intraoperatòria en pacients amb tumors del sistema nerviós central Estrada-Sabadell, Maria D.; Vivanco-Hidalgo, Rosa M. Ressonància magnètica intraoperatòria; Tumors; Sistema nerviós central; Resonancia magnética intraoperatoria; Tumores; Sistema nervioso central; Intraoperative magnetic resonance imaging; Tumors; Central nervous system; Els tumors del sistema nerviós central constitueixen un grup heterogeni de neoplàsies que inclouen lesions del cervell, meninges i nervis perifèrics, amb un impacte clínic rellevant i un pronòstic sovint desfavorable. A Catalunya, l’any 2024 es van diagnosticar prop de 1.800 tumors d’aquest tipus de qualsevol comportament, amb una càrrega estimada d’uns 1.480 tumors primaris anuals. Aquest informe d’avaluació de tecnologies sanitàries té com a objectiu analitzar l’impacte clínic de la ressonància magnètica intraoperatòria en comparació amb la cirurgia convencional sense suport d’imatge intraoperatòria, així com els seus aspectes econòmics i organitzatius, amb la finalitat de proporcionar evidència rellevant per informar la planificació, el finançament i la possible implementació d’aquesta tecnologia dins del Sistema de Salut de Catalunya. 2026-02-16T12:23:38Z https://hdl.handle.net/11351/14396 Barriers, facilitators and unmet needs for achieving a good death and enhancing end-of-life care in the Catalan Health System: a qualitative study Serra-Sutton, Vicky; Fernández-Giner, Luisa; Caldeiro , Monica; García-Atlès, Anna; Espallargues, Mireia Cures pal·liatives; Planificació anticipada de decisions; Qualitat de vida; Final de vida; Cuidados paliativos; Planificación anticipada de decisiones; Calidad de vida; Final de vida; Palliative care; Advance care planning; Quality of Life; End of life; A qualitative study was conducted in Catalonia (Spain), incorporating the views and opinions of relatives, healthcare professionals and patients on what they considered a 'good death'. This study aimed to describe barriers, facilitators and unmet needs related to the achievement of a good death. We recruited adult patients with advanced or chronic conditions, relatives and health and social care professionals involved in end-of-life processes of care, management or strategic planning. All participants took part in a qualitative study. The study was informed by phenomenological, hermeneutical and social constructivist perspectives and included 23 in-depth interviews and three focus group discussions with a total of 31 participants. Fieldwork was conducted between February and April 2022. Data were transcribed and analysed using qualitative thematic content and discourse analysis. Six main themes were identified, comprising 17 subthemes. Facilitators and barriers related to achieving 'a good death' were categorised according to whether they occurred before death or during the dying process. Key facilitators include high-quality palliative care, open communication about death and the ability to choose the place of death. Key barriers included bureaucratic delays, inadequate resources, insufficient professional training and lack of respect for patients' preferences and wishes. Our study highlights the need to understand factors that facilitate or hinder the achievement of a good death and the quality of the dying process. Specifically, understanding individual preferences and unmet needs, enhancing communication, increasing awareness, reducing bureaucratic barriers and ensuring adequate resources are essential to support a more dignified end-of-life experience for patients, caregivers and healthcare professionals. 2026-03-25T13:50:16Z https://hdl.handle.net/11351/14357 Què puc fer des del meu centre en rebre una nova recomanació essencial? Recomanacions; Implementació; Protocols; Recomendaciones; Implementación; Protocolos; Recommendations; Implementation; Protocols; El document descriu les principals accions que pot dur a terme un centre sanitari quan rep una nova recomanació Essencial. En primer lloc, es proposa realitzar una difusió passiva, enviant la informació per correu electrònic, compartint-la a la intranet o newsletter, o bé imprimint fulletons o cartells. A continuació, es recomana una difusió activa, com comunicar la nova recomanació en sessions clíniques o organitzar sessions específiques dedicades al tema. El centre també pot impulsar accions formatives per conscienciar els professionals implicats i millorar l’adequació de la pràctica clínica. A més, s’aconsella dur a terme processos d’autoavaluació, mesurant la freqüència de la pràctica clínica de poc valor i fent-ne retorn dels resultats. Finalment, es destaca la importància de revisar protocols interns i establir objectius de millora, integrant de forma efectiva el missatge de la recomanació al funcionament del centre. 2026-03-19T11:29:27Z https://hdl.handle.net/11351/14268 Seguridad y utilidad diagnóstica de la kinesiología aplicada para el diagnóstico de alergias; Safety and diagnostic utility of applied kinesiology for the diagnosis of allergies; Seguretat i utilitat diagnòstica de la cinesiologia aplicada per al diagnòstic d'al·lèrgies Cinesiologia; Al·lèrgies; Test de resposta muscular; Kinesiología; Alergias; Test de respuesta muscular; Kinesiology; Allergies; Muscle response test; L'objectiu d'aquest informe és dur a terme una revisió sistemàtica de l'evidència científica sobre la seguretat i utilitat diagnòstica de la cinesiologia en el diagnòstic d'al·lèrgies, en pacients de qualsevol edat. Aquesta intervenció es descriu com una tècnica que utilitza un test de resposta muscular per a detectar canvis en la força muscular d'un pacient després del contacte amb una substància a la qual aquest és al·lèrgic.; El objetivo de este informe es llevar a cabo una revisión sistemática de la evidencia científica sobre la seguridad y la utilidad diagnóstica de la kinesiología en el diagnóstico de alergias, en pacientes de cualquier edad. Esta intervención se describe como una técnica que utiliza un test de respuesta muscular para detectar cambios en la fuerza muscular de un paciente después del contacto con una sustancia a la que este es alérgico.; The objective of this report is to carry out a systematic review of the scientific evidence on the safety and diagnostic usefulness of kinesiology in the diagnosis of allergies in patients of any age. This intervention is described as a technique that uses a muscle response test to detect changes in a patient’s muscle strength after contact with a substance to which the patient is allergic. 2026-02-23T12:37:53Z