https://hdl.handle.net/2072/378082 2026-04-06T08:59:58Z https://hdl.handle.net/2072/489243 Població de referència del Servei Català de la Salut per a l’any 2026: dades per ABS i UP assignada Consell de Direcció del Servei Català de la Salut Reference population; Basic Health Area; Supply unit; Població de referència; Àrea Bàsica de Salut; Unitat proveïdora; Población de referencia; Área Básica de Salud; Unidad proveedora; Aquest document recull les dades oficials de població del Servei Català de la Salut corresponents a l’any 2026, desagregades per sexe. La informació s’organitza en funció de l’àrea bàsica de salut (ABS) de residència dins de cadascuna de les regions sanitàries vigents, d’acord amb el Decret 116/2023, de 20 de juny, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut i de la unitat proveïdora (UP) d’atenció primària assignada.; Este documento recoge los datos oficiales de población del Servicio Catalán de la Salud correspondientes al año 2026, desagregados por sexo. La información se organiza en función del área básica de salud (ABS) de residencia dentro de cada una de las regiones sanitarias vigentes, de conformidad con el Decreto 116/2023, de 20 de junio, de delimitación de las regiones sanitarias y de los sectores sanitarios del Servicio Catalán de la Salud, así como de la unidad proveedora (UP) de atención primaria asignada.; This document sets out the official population data of the Catalan Health Service for the year 2026, disaggregated by sex. The information is organised according to the area of basic health care (ABS) of residence within each of the health regions currently in force, in accordance with Decree 116/2023 of 20 June on the delimitation of the health regions and health sectors of the Catalan Health Service, and according to the assigned primary care provider unit (UP). 2026-02-04T11:02:04Z https://hdl.handle.net/11351/14236 Model organitzatiu del trasplantament de microbiota fecal al SISCAT : dos bancs, un programa Aràjol Gonzalez, Clàudia Lourdes; Balaguer, Francesc; Casals-Pascual, Climent; Casanovas-Guitart, Cristina; Cucala Rovira, Meritxell; Domènech, Eugeni; Domínguez Luzon, Maria-Ángeles; González Suárez, Begoña; Grifols, Juan-Ramon; Guardiola, Jordi; Hernández Sánchez, José Ramón; Mendoza Guil, Ana; Padró Pitarch, Lydia; Ricart-Conesa, Assumpta; Soriano, Àlex; Tort, Jaume; Vilarrodona, Anna Trasplantament microbiota fecal; Infecció per Clostridioides difficile; Banc microbiota fecal.; Trasplante microbiota fecal; Infección por Clostridioides difficile; Banco microbiota fecal.; Fecal microbiota transplantation; Clostridioides difficile infection; Fecal microbiota bank; El programa TMF a Catalunya té com a objectiu posar a disposició del SISCAT dos bancs de microbiota intestinal que garanteixin l’accessibilitat, equitat i seguretat en aquest procediment terapèutic, per tal d’assegurar que tota la ciutadania amb ICD recurrent o refractària i amb indicació clínica tingui accés al TMF, independentment del seu lloc de residència. 2026-02-11T11:46:43Z https://hdl.handle.net/11351/14219 Argumentari de l’indicador de contraprestació per resultats sobre cirurgia precoç en la fractura de maluc a Catalunya Fractura de maluc; Cirurgia precoç; Resultats; Fractura de cadera; Cirugía precoz; Resultados; Hip fracture; Early surgery; Results; Les fractures de maluc (FM) en persones d’edat avançada són majoritàriament provocades per caigudes i estan associades a una baixa resistència esquelètica relacionada amb la pèrdua de massa òssia. Les FM són un problema de salut molt prevalent i una de les causes més freqüents d'hospitalització entre les persones d’edat avançada. A Catalunya es produeixen cada any al voltant d’11.000 ingressos a hospitalització d’aguts per FM en persones de més de 65 anys. L’edat mitjana està per sobre dels 85 anys i dues de cada tres FM es produeixen en dones. La major part d’aquestes persones presenten una alta morbiditat prèvia i, en gairebé tots els casos, cal una intervenció quirúrgica per reparar o reemplaçar l'articulació . Les FM tenen un fort impacte sobre la capacitat funcional de les persones que la pateixen. En una anàlisi practicada amb dades de Catalunya, en el moment de la fractura el 83% de les persones vivien al domicili i un 17% en una residència. Al cap de tres mesos de l’alta hospitalària, només un 55% havien retornat al domicili, el 19% estaven a una residència i el 12% a un centre d’atenció intermèdia. La mortalitat va ser del 13% i només un 54% havien tornat al domicili a l’any. Els costos directes sanitaris en les persones que pateixen una FM es tripliquen en comparació amb l’any previ a la fractura. Amb l'augment de l'esperança de vida, les fractures de maluc tindran un impacte de salut encara més gran en els pròxims anys als països desenvolupats. 2026-02-04T11:02:45Z https://hdl.handle.net/11351/14064 Protocol per a l’abordatge de l’atròfia muscular espinal (AME) dins del Programa de cribratge neonatal de Catalunya Buqueras Sánchez, Miriam; Carreño Gago, Lidia; Costa Roger, Mar; Daina Noves, Gemma; Gasol-Boncompte, Montserrat; Martorell Sampol, Loreto; Nascimiento‑Osorio, Andrés; Prats-Viedma,Blanca; Ricart-Conesa, Assumpta; Soler Lecha, Anna; Tigri-Santiña, Ariadna; Agustin Piguillem, Pere; Fontanet, Manel; Garcia-Villoria, Judit; Lopez Galera, Rosa Maria; Munell Casadesus, Francina Atrofia muscular espinal; Cribado neonatal; Unidad de experiencia clínica; Spinal muscular atrophy; Neonatal screening; Clinical expertise unit; Atròfia muscular espinal; Cribratge neonatal; Unitat d’expertesa clínica; L’objectiu d’aquest protocol és establir el circuit i les actuacions per a la detecció, diagnòstic, seguiment i tractament precoç de l’AME en infants identificats en fase presimptomàtica mitjançant el cribratge neonatal a Catalunya. L’AME és una malaltia d’herència autosòmica recessiva caracteritzada per la degeneració progressiva de les motoneurones espinals i bulbars, que provoca debilitat i atròfia muscular. La seva prevalença és d’1/6.000-10.000 nadons vius. La majoria dels pacients hereten la deleció dels progenitors, amb un 2% de delecions de novo i un 3-4% de mutacions puntuals. Aquest protocol pot estar subjecte a modificacions amb l’objectiu de garantir-ne la vigència, la qualitat i l’adequació a les necessitats assistencials. Podrà haver-hi actualitzacions periòdiques segons l’evolució del coneixement científic, els canvis en la pràctica clínica o les noves evidències disponibles. 2025-11-12T13:30:49Z