<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rdf:RDF xmlns="http://purl.org/rss/1.0/" xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/">
<channel rdf:about="https://hdl.handle.net/2072/452995">
<title>Llibres/capítols de llibre Departament de Biologia</title>
<link>https://hdl.handle.net/2072/452995</link>
<description/>
<items>
<rdf:Seq>
<rdf:li rdf:resource="https://hdl.handle.net/10256/27566"/>
<rdf:li rdf:resource="https://hdl.handle.net/10256/16181"/>
<rdf:li rdf:resource="https://hdl.handle.net/10256/25746"/>
<rdf:li rdf:resource="https://hdl.handle.net/10256/23743"/>
</rdf:Seq>
</items>
<dc:date>2026-04-07T12:32:00Z</dc:date>
</channel>
<item rdf:about="https://hdl.handle.net/10256/27566">
<title>Recerca d'indicadors potencials del passat pastoral dels boscos de les Guilleries mitjançant la metagenòmica del sòl</title>
<link>https://hdl.handle.net/10256/27566</link>
<description>Recerca d'indicadors potencials del passat pastoral dels boscos de les Guilleries mitjançant la metagenòmica del sòl
Clop, Alex; Pauné, Ferran
Premi de recerca Guilleries 2023; Amb autorització de comunicació pública per part dels titulars del copyright; Aquest treball, contribueix a desxifrar la història ecològica de les Guilleries, avaluant els canvis en la biodiversitat dels microorganismes (bacteris i fongs) del sòl en funció de quan s'hi van anar abandonant els espais oberts, de pastura. Mitjançant l'anàlisi de l'ADN microbià del sòl, els autors proven de trobar indicadors de l'evolució històrica dels antics ecosistemes oberts -habitualment vinculats a l'activitat herbívora- que siguin útils avui per detectar els llocs susceptibles d'aclarida en mosaic i, per tant, de millora de la resiliència del terreny; Aquest treball ha rebut el Premi de Recerca Guilleries 2023, atorgat per la Càtedra interuniversitària de l'Aigua, Natura i Benestar, impulsada per l'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya i la Universitat de Girona; Aquest treball, a més del Premi de Recerca Guilleries 2023, ha tingut el suport del Programa CERCA/Generalitat de Catalunya. Ha comptat amb el suport financer de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya (número d'ajut 2021 SGR 01176) i del Ministeri de Ciència i Innovació d'Espanya, mitjançant el Programa Severo Ochoa per a Centres d'Excel·lència en R+D+I 2020–2023 (subvenció CEX2019-000902-S finançada per MCIN / AEI/ 10.13039 / 501100011033) i atorgada al CRAG. També ha comptat amb el suport financer de MCIU/AEI/ 10.13039/501100011033 i de la Unió Europea, com a part de l'actuació PCI2024-153470, i dels programes BERC 2022-2024 i acreditació María de Maeztu per a Centres d'Excel·lència en R+D+I 2023–2026 (subvenció CEX2021-001201-M, finançada per MCIN/AEI/ 1013039/ 501100011033) i atorgada al BC3; 13; 15
</description>
<dc:date>2025-10-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item rdf:about="https://hdl.handle.net/10256/16181">
<title>Approaches to Endow Ribonucleases with Antitumor Activity: Lessons Learned from the Native Cytotoxic Ribonucleases</title>
<link>https://hdl.handle.net/10256/16181</link>
<description>Approaches to Endow Ribonucleases with Antitumor Activity: Lessons Learned from the Native Cytotoxic Ribonucleases
Castro, Jessica; Ribó i Panosa, Marc; Benito i Mundet, Antoni; Vilanova i Brugués, Maria
Typical antitumor drugs disrupt the flow of biochemical information from DNA to&#13;
proteins with the aim of precluding uncontrolled cell proliferation and inducing cancer&#13;
cell apoptosis. However, most of the currently used small antitumor drugs are genotoxic&#13;
because they act over DNA. Pharmaceutical industry is now searching for a new line of&#13;
cancer chemotherapeutics without genotoxic effectsǯ Ribonucleases (RNases) are small&#13;
basic proteins, present in all life forms, which belong to this kind of chemotherapeutics.&#13;
Some of them present with remarkable selective antitumor activity linked to their ability&#13;
to destroy RNA, a powerful way to control gene expression, leaving DNA unharmed.&#13;
In the last two decades, the knowledge gained on the cytotoxic mechanism of these&#13;
RNases has been used to engineer more powerful and selective variants to kill cancer&#13;
cells. In this chapter, we describe the advances reached in endowing an RNase with&#13;
antitumor abilities; This work is supported by grants BIO2013‐435217 from Ministerio de Economia y Competiti‐&#13;
vidad (MINECO), Spain; SGR2014‐70 from Generalitat de Catalunya, Spain; and&#13;
MPCUdG2016‐18 from Universitat de Girona
</description>
<dc:date>2016-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item rdf:about="https://hdl.handle.net/10256/25746">
<title>Refugis climàtics per a la fauna aquàtica de les Guilleries</title>
<link>https://hdl.handle.net/10256/25746</link>
<description>Refugis climàtics per a la fauna aquàtica de les Guilleries
Ortega i Colet, Pau; Pérez Novo, Iago; Pou i Rovira, Quim
Premi de recerca Guilleries 2022; Amb autorització de comunicació pública per part dels titulars del copyright; Massissos muntanyosos com el de les Guilleries, amb valls frondoses, cursos fluvials i temperatures fresques, oferien un refugi per a multitud d'espècies. Però l'escenari està canviant. Els rius han reduït els cabals, i masses d'aigua que abans no s'assecaven mai ara no garanteixen que amfibis, libèl·lules i altres organismes aquàtics hi puguin completar el cicle reproductiu. Això implica que els gorgs profunds i les basses, amb usos principalment agrícoles, ramaders o de prevenció d'incendis, suposin una oportunitat creixent per a la conservació d'aquests ambients aquàtics. La recerca aplicada que es proposa en aquest treball, centrada en les masses d'aigua permanents, aporta eines valuoses en aquest sentit. És prioritari poder garantir un bon estat ecològic d'aquestes masses d'aigua, que serviran de refugi climàtic d'espècies amenaçades; Aquest treball ha rebut el Premi de Recerca Guilleries 2022, atorgat per la Càtedra interuniversitària de l'Aigua, Natura i Benestar, impulsada per l'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya i la Universitat de Girona; 15
</description>
<dc:date>2024-10-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item rdf:about="https://hdl.handle.net/10256/23743">
<title>Gorgues, entre el lleure i la conservació</title>
<link>https://hdl.handle.net/10256/23743</link>
<description>Gorgues, entre el lleure i la conservació
Acuña i Salazar, Vicenç; Petrović, Mira; Pueyo-Ros, Josep; Freixa Casals, Anna
Premi de recerca Guilleries 2020; Amb autorització de comunicació pública per part dels titulars del copyright; Aquest llibre pretén analitzar de quina manera la influència de la presència humana en espais naturals, concretament en les gorgues del nostre entorn, afecta la biodiversitat i la preservació de la seva riquesa natural. S'ha vist que després de la pandèmia ha augmentat considerablement la freqüentació dels espais naturals més propers, i aquest fet pot posar en risc la supervivència d'algunes espècies animals i vegetals, alhora que pot empitjorar la salut dels hàbitats naturals com a conseqüència de la proliferació de deixalles o altres efectes de la petjada humana; Aquest treball ha rebut el Premi de Recerca Guilleries 2020, atorgat per la Càtedra interuniversitària de l’Aigua, Natura i Benestar, impulsada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya i la Universitat de Girona; 15
</description>
<dc:date>2022-10-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
</rdf:RDF>
