https://hdl.handle.net/2072/478793 2026-04-08T20:47:55Z https://hdl.handle.net/2445/182629 Fons la Revista Blanca : Federica Montseny i la dona nova (1923-1931) Montseny, Federica, 1905-1994; Tavera, Susanna, 1945-; Barbé Pou, Elisenda; Universitat de Barcelona. Centre d'Estudis Històrics Internacionals Federica Montseny i els feminismes dels «feliços anys vint»: les paradoxes de l’humanisme individualista i anarquista Quan el juny del 1923 Federico Urales i Soledad Gustavo iniciaren a Barcelona la segona etapa de La Revista Blanca, la seva filla Federica sols tenia 18 anys. La joventut de «la nena» (així acostumaven a anomenar-la, i la fórmula familiar sovint acompanyà Federica Montseny en cercles militants) no impedí que des d’aquell estiu les seves col·laboracions fossin habituals a tots els números de la publicació. Ella mateixa havia destruït uns primers escrits el 1920 sense arribar a publicar-los; però els immediatament posteriors sí que havien arribat a la impremta: una novel·leta curta havia estat publicada per «La Novela Roja», una col·lecció popular que veia la llum a Madrid, i l’abril del 1923 el portaveu de la CNT catalana havia publicat el seu primer article periodístic. Si hem de creure el testimoni de la mateixa Federica, el segon fou el que publicà el juny a La Revista Blanca sobre el futurisme italià o sobre el que ella entenia per avantguardisme cultural futurista i, el que potser és més important, anunciava una explícita predilecció per la temàtica cultural i literària2. Des d’aleshores i fins a la proclamació de la Segona República espanyola, també escrigué de manera sistemàtica sobre els feminismes coetanis i sobre l’alliberament individual i col·lectiu de les dones... 2022-01-25T09:49:32Z https://hdl.handle.net/2445/182583 PSSST... PASSA-HO: La lluita per la democràcia a Catalunya (1939-1975) Pellegrini, Alberto; Rúa Fernández, José Manuel, 1976-; Universitat de Barcelona. Centre d'Estudis Històrics Internacionals Aquest llibre forma part del projecte de recerca «El franquisme a Catalunya: institucionalització del règim i organització de l’oposició (1938-1979)(2)», subvencionat pel Ministeri de Ciència i Innovació (ref. HAR2009-10979); Dins de la col·lecció «Papers del Pavelló» que edita Afers juntament amb el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (CEHI-UB), volem donar a conèixer el valuós fons documental del CEHI dipositat a l’Arxiu Biblioteca Pavelló de la República. Un fons especialitzat en la II República, la Guerra Civil, el franquisme i la Transició política, del qual ara volem oferir un nova mostra a través del número 8 de la citada col·lecció. El present exemplar, Pssst... passa-ho. La lluita per la democràcia a Catalunya (1939-1975), fa un repàs —de manera sintètica però acurada— de la història de l’oposició democràtica durant la dictadura del general Franco, recolzat per documents originals produïts per tota mena de militants (anònims o amb projecció pública) i organitzacions antifranquistes com ara partits polítics, sindicats, plataformes unitàries i moviments socials. Els documents seleccionats corresponen al Fons FV, Sèrie Fulls Volants, de la Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona (amb seixanta-vuit caixes del període 1939-1975), inventariat per Olga Giralt i consultable a http://www.bib.ub.edu/biblioteques/pavello-republica/fons-arxiu/inventaris-cehi/. 2022-01-25T11:12:59Z https://hdl.handle.net/2445/182653 L'Oportunisme de Franco: un informe sobre la qüestió jueva (1949) Casali, Luciano; Harana i Torrejón, Lola; Universitat de Barcelona. Centre d'Estudis Històrics Internacionals Aquest llibre forma part del projecte de recerca «El franquisme a Catalunya: institucionalització del règim i organització de l’oposició (1938-1979)(2)», subvencionat pel Ministeri de Ciència i Innovació (ref. HAR2009-10979), i ha estat desenvolupat dins el Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual (GRANMA, Grup de Recerca Consolidat ref. 99, 2009-2013) de la Generalitat de Catalunya.; El món occidental, de mica en mica, va acceptar tàcitament el règim de Franco. Els primers senyals van ser evidents quan, l’abril de 1947, els EUA no es van comprometre a imposar noves sancions a Espanya, i al desembre següent l’ONU no va renovar la condemna que havia portat a l’aïllament diplomàtic que se li havia imposat l’any anterior. En el moment en què s’iniciava la Guerra Freda i es configuraven de manera evident els blocs contraposats relacionats amb les dues grans potències, «la diplomacia norteamericana empezaba a apreciar el valor estratégico de España (...) [y] la diplomacia francesa pudo entonces proclamar enfáticamente que ‘España tenía razón’, puesto que había sido pionera en la denuncia del peligro comunista»1. El 10 de febrer de 1948 va tornar a obrir-se la frontera als Pirineus i, al juny d’aquell any, Espanya va signar els primers acords comercials i financers amb França i el Regne Unit; al febrer de 1949, el Chase National Bank va concedir un crèdit de 25 milions de dòlars a Madrid. Començaven a canviar les condicions internes dels espanyols: a l’abril de 1948 es deroga finalment, després de dotze anys, l’«estat de guerra» que havia estat proclamat el juliol de 1936... 2022-01-25T12:05:40Z https://hdl.handle.net/2445/182631 Fons Miquel Ferrer i Sanxis (1939-1989) Ferrer, Miquel (Ferrer i Sanchis), 1899-1990; Velasco, Miquel Àngel; Universitat de Barcelona. Centre d'Estudis Històrics Internacionals Aquest llibre forma part del projecte de recerca «El franquisme a Catalunya: institucionalització del règim i organització de l’oposició (1938-1979)(2)», subvencionat pel Ministeri de Ciència i Innovació (ref. HAR2009-10979), i ha estat desenvolupat dins el Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual (GRANMA, GRC99, 2009-2013) de la Generalitat de Catalunya.; Miquel Ferrer i Sanxis va néixer el 7 de setembre de 1899 a Castelldefels (Barcelona). Als dos anys d’edat quedà orfe de pare, quan aquest, Jaume Farré, ferroviari, patí un accident mortal. La seva mare, Maria Sánchez, es traslladà a viure amb ell a la Colònia Güell i més tard a Vilanova i la Geltrú. Començà a treballar a les oficines dels tallers gràfics dels germans Oliva i, quan l’empresa s’instal·là a Barcelona, formà part del grup de treballadors de confiança que acceptaren el trasllat. Estudià peritatge mercantil a l’Escola de Comerç i ajudà un gestor especialitzat en suspensions de pagaments i fallides al servei dels tribunals de justícia. Ferrer inicià la seva tasca d’activista en el camp de la cultura catalana popular, en què fou un dels promotors de la Llibreria Italiana de Barcelona juntament amb l’advocat i pintor Magí P. Sandiumenge, soci capitalista. Aquesta llibreria, durant els primers anys de la dictadura de Primo de Rivera, esdevingué la principal distribuïdora d’obres catalanes i un centre d’activitats catalanistes de tota mena. En produir-se el cop d’estat el setembre del 1923, figurava adherit al partit Acció Catalana i col·laborà en l’organització de la Societat d’Estudis Militars (SEM)... 2022-01-25T11:26:42Z