https://hdl.handle.net/2072/482491 2026-04-07T21:51:36Z https://hdl.handle.net/20.500.14226/2557 Periscopi: art i natura. Experiències dins i fora dels murs de les presons Catalunya. Departament de Justícia, Drets i Memòria Periscopi és la publicació que dóna visibilitat a la tasca que es fa des de l'Àrea Artística dels centres penitenciaris de Catalunya, una tasca amb gairebé quaranta anys d'història, que ofereix en l'actualitat més de cinquanta tallers multidisciplinaris adreçats a les persones internes durant els seus processos penals. Aquesta segona edició de Periscopi presenta el projecte "Art i Natura" en un format d'articles, recull fotogràfic i reflexions de les persones privades de llibertat i professionals integrants del projecte; una experiència de la qual han pogut participar més d'un centenar d'alumnes de tallers dels diferents centres penitenciaris de Catalunya, que explora els beneficis que proporcionen l'art i la natura com a agents de canvi personal, social i global. Coordinació editorial: Ángela Peinado i Sònia Tartatatín 2023-04-01T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14226/2316 Barreres culturals en l’accés a la justícia: el paper dels intèrprets en relació a les persones estrangeres Blay, Ester; González Sánchez, Ignacio Aquest treball de recerca analitza el funcionament del servei d'interpretació judicial a Catalunya. Actualment una part important dels procediments penals inclouen a persones per a les quals el castellà o el català no són la seva llengua materna, i això suposa que l'Administració de Justícia necessiti adaptar-se, facilitant l'accés a la justícia. Centrada en la fase oral, en la celebració dels judicis, aquesta recerca comença analitzant la legislació i reglamentació relativa al servei d'interpretació i el dret de les parts a entendre el procés en el seu idioma. Després s'explica com està estructurat el servei, el volum d'interpretacions que cada any ha de procurar la Generalitat a través de l'externalització del servei, i alguns indicadors existents sobre la qualitat d'aquest. A través d'observacions directes en seus judicials, es descriu en què consisteix el servei d'interpretació en el seu dia a dia. A més, s'entrevista a intèrprets judicials i operadors jurídics, amb la finalitat de comprendre millor la tasca d'interpretació, les particularitats que adquireix durant la fase oral i per a recollir bones pràctiques i les necessitats de millores que els actors implicats consideren més urgents. La recerca recull un conjunt de bones pràctiques, basades en recomanacions i guies internacionals i observades a resultat de la pròpia recerca. L’informe conclou amb una sèrie de propostes concretes amb l’objectiu de contribuir a superar les barreres culturals que poden ser problemàtiques en l'accés als serveis de justícia en condicions d'igualtat.; This research work analyzes the functioning of the judicial interpretation service in Catalonia. Currently, an important part of the criminal proceedings include people for whom Spanish or Catalan is not their mother tongue, and this means that the Administration of Justice needs to adapt, facilitating access to justice. Focused on the oral phase, in the celebration of the trials, this research begins by analyzing the legislation and regulations related to the interpretation service and the right of the parties to understand the process in their own language. It then explains how the service is structured, the volume of interpretations that the Generalitat has to provide each year through the outsourcing of the service, and some existing indicators on the quality of the service. Through direct observations in courts, this research describes what the interpretation service consists of on a day-to-day basis. In addition, court interpreters and legal operators are interviewed in order to better understand the interpreting task, the particularities it acquires during the oral phase, and to gather good practices and the needs for improvement that the actors involved consider most urgent. The research ends with a collection of good practices, based on international recommendations and guidelines and also based on the results of the research itself. These have been transformed into a series of specific recommendations to help overcome the cultural barriers that may hinder equal access to justice services.; Este trabajo de investigación analiza el funcionamiento del servicio de interpretación judicial en Catalunya. Actualmente una parte importante de los procedimientos penales incluyen a personas para las que el castellano o el catalán no son su lengua materna, y esto supone que la Administración de Justicia necesite adaptarse, facilitando el acceso a la justicia. Centrada en la fase oral, en la celebración de los juicios, esta investigación comienza analizando la legislación y reglamentación relativa al servicio de interpretación y el derecho de las partes a entender el proceso en su idioma. Después se explica cómo está estructurado el servicio, el volumen de interpretaciones que cada año tiene que procurar la Generalitat a través de la externalización del servicio, y algunos indicadores existentes sobre la calidad del mismo. A través de observaciones directas en sedes judiciales, se da cuenta de en qué consiste el servicio de interpretación en su día a día. Además, se entrevista a intérpretes judiciales y operadores jurídicos, con el fin de comprender mejor la tarea de interpretación, las particularidades que adquiere durante la fase oral y para recoger buenas prácticas y las necesidades de mejoras que los actores implicados consideran más urgentes. La investigación recoge un conjunto de buenas prácticas, basadas en recomendaciones y guías internacionales y observadas en la propia investigación. Finalmente, el informe concluye con una serie de recomendaciones concretas que buscan contribuir a superar las barreras culturales que pueden complicar el acceso a los servicios de justicia en condiciones de igualdad. 2024-01-01T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14226/2314 Unitat Integrada d’Atenció a nens, nenes i adolescents víctimes d’abusos sexuals (Barnahus) a Tarragona: anàlisis descriptiu de la intervenció forense Caballero Casanoves, Priscila; Landín Roig, Inés; Arredondo Fortuny, Zeres; Milian Sebastià, Sara Barnahus és un model d’atenció integral a menors víctimes d’agressió sexual en el qual els professionals intervenen de manera interdisciplinària i centralitzada. El 2020 s’inicia un projecte pilot a Tarragona, on un equip fix de professionals, treballa de manera coordinada amb un equip mòbil que inclou als metges/esses forenses de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya. L’objectiu d’aquest treball és descriure el perfil de les víctimes explorades. És un estudi descriptiu observacional en el que la font d’informació ha estat EJCAT i SINIA. Les variables analitzades són: característiques sociodemogràfiques, tipus i origen de l’abús, antecedents patològics, tractament i l’existència de seqüeles psicofísiques. Dels 148 casos, 127 (85,8%) pertanyen al sexe femení. El 70,9% tenia entre 12 i 18 anys. El 51,4% no presentava antecedents psiquiàtrics. El 73% no va precisar tractament farmacològic postagressió. El tipus d’abús més prevalent van ser els tocaments (44,6%). El 53,4% dels casos es van produir en l’àmbit intrafamiliar. En el 4% es van observar seqüeles físiques i en el 15,6% seqüeles psíquiques, sent la seqüela més habitual “Altres trastorns neuròtics”. Al comparar diverses variables, únicament destaca la prevalença de tocaments en menors de 12 anys. El nostre estudi mostra la utilitat de la font forense a l’hora d’aportar dades. Aquest estudi ha posat de manifest una major prevalença de víctimes del sexe femení i edat superior a 12 anys, en que el tipus d’abús més freqüent van ser els tocaments en l’àmbit intrafamiliar. En la majoria dels casos no es van observar seqüeles psicofísiques.; Barnahus is a model of comprehensive care for minors who are victims of sexual assault, where professionals intervene in an interdisciplinary and centralized manner. In 2020, a pilot project began in Tarragona, where a fixed team of professionals works in coordination with a mobile team that includes forensic doctors from the Institute of Legal Medicine and Forensic Sciences of Catalonia. The aim of this work is to describe the profile of the victims examined. This is a descriptive observational study, and the sources of information were EJCAT and SINIA. The variables analyzed included sociodemographic characteristics, type and origin of the abuse, pathological history, treatment, and the existence of psychophysical sequelae. Out of 148 cases, 127 (85.8%) were female. 70.9% were between the ages of 12 and 18. 51.4% had no psychiatric history. 73% did not require pharmacological treatment post-assault. The most prevalent type of abuse was touching (44.6%). 53.4% of the cases occurred within the family context. In 4% of cases, physical sequelae were observed, and in 15.6%, psychological sequelae, with the most common sequela being "Other neurotic disorders." When comparing various variables, only the prevalence of touching in those under 12 years old stands out. Our study demonstrates the usefulness of forensic sources in providing data. This study has revealed a higher prevalence of female victims and those over 12 years old, where the most frequent type of abuse was touching within the family context. In most cases, no psychophysical sequelae were observed.; Barnahus es un modelo de atención integral a menores víctimas de agresión sexual donde los profesionales intervienen de manera interdisciplinaria y centralizada. En 2020 se inicia un proyecto piloto en Tarragona, donde un equipo fijo de profesionales trabaja de manera coordinada con un equipo móvil que incluye a los médicos forenses del Instituto de Medicina Legal y Ciencias Forenses de Cataluña. La finalidad de este trabajo es describir el perfil de las víctimas exploradas. Se trata de un estudio descriptivo observacional cuya fuente de información fue EJCAT y SINIA. Se han analizado como variables: características sociodemográficas, tipo y origen del abuso, antecedentes patológicos, tratamiento y la existencia de secuelas psicofísicas. De los 148 casos, 127 (85,8%) pertenecían al sexo femenino. El 70,9% tenía entre 12 y 18 años. El 51,4% no presentaba antecedentes psiquiátricos. El 73% no precisó tratamiento farmacológico post-agresión. El tipo de abuso más prevalente fueron los tocamientos (44,6%). El 53,4% de los casos se produjeron en el ámbito intrafamiliar. En el 4% se observaron secuelas físicas y en el 15,6% secuelas psíquicas, siendo la secuela más habitual “Otros trastornos neuróticos”. Al comparar diversas variables, únicamente destaca la prevalencia de tocamientos menores de 12 años. Nuestro estudio muestra la utilidad de la fuente forense a la hora de aportar datos. Este estudio ha puesto de manifiesto una mayor prevalencia de víctimas del sexo femenino y mayores de 12 años, donde el tipo de abuso más frecuente fueron los tocamientos en el ámbito intrafamiliar. En la mayoría de los casos no se observaron secuelas psicofísicas. 2024-01-01T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14226/87 Evaluación criminológica y psicológica de los agresores domésticos Martínez García, Marian; Pérez Ramírez, Meritxell El objetivo de este estudio es evaluar la eficacia del programa de tratamiento con agresores domésticos. La investigación consiste en una comparación entre sujetos de las variables psicológicas antes y después del tratamiento. La principal conclusión es que el programa de tratamiento recibe un soporte parcial de los datos empíricos obtenidos y que las variables criminológicas no parecen influir en estos resultados.; The purpose of this study is to assess the efficiency of the treatment programme for domestic attackers. The research involved a subject comparison of psychological variables prior to and following treatment. The main conclusions drawn are that the treatment programme is partially backed by empirical data obtained and that criminological variables do not seem to have a bearing on these results. 2009-01-01T00:00:00Z