https://hdl.handle.net/2072/63420 2026-04-06T02:13:19Z https://hdl.handle.net/2072/369667 El impacto de la comunicación digital en la transformación política y social. Análisis de los movimientos 15 M y 8 M Fernández Díaz, Esperanza La presente disertación se centra en la influencia que las nuevas tecnologías tienen en la formación de la opinión pública y su capacidad tanto para movilizar a los ciudadanos como para producir cambios reales a nivel social y político. El auge de Internet y la aparición de las redes sociales han servido de altavoz para visibilizar y difundir las reivindicaciones históricas de muchos movimientos sociales, que encuentran en la red una forma de atraer a miles e incluso millones de personas que comparten los mismos objetivos. Movimientos de alcance global como Me too y otros enfocados en determinados países como la Primavera árabe, ponen de manifiesto el empoderamiento de la sociedad civil frente a gobiernos e instituciones. En este contexto, los medios de comunicación, que tradicionalmente monopolizaban los mensajes que se trasladaban a las masas, y que en muchas ocasiones estaban moldeados para servir a sus propios intereses, se encuentran en un proceso de adaptación a un entorno digital, no exento de dificultades, y que en cualquier caso está dibujando un nuevo escenario en el que todos, incluidos los medios de comunicación tradicionales mantienen una lucha constante por encontrar su propio espacio. Nos encontramos en un momento histórico sin precedentes, en constante transformación que ya está modificando en cierta medida las relaciones de poder establecidas entre la sociedad civil y los gobiernos.; This dissertation focuses on the influence that new technologies have on the construction of public opinion and their ability both to mobilize people and produce real changes at social and political levels. The boom of the Internet and the emergence of social networks have served as a speaker to create visibility for a lot of social movements and spread their historical claims. These social movements find on the network the way to attract thousands, even millions, of people who share their goal. Global reach movements such as "Me too" and other local movements like "Arab spring" bring to light the empowerment of civil society against governments and institutions. In this context, mass media, which traditionally both monopolized the messages delivered to people and frequently manipulated them to serve their own interest, has now begun an adjustment process to a digital environment. This sometimes difficult process is drawing by all means a new scenery in which everybody, traditional mass media included, is struggling to find their own space. We are living an unprecedented, and in constant transformation, historical moment which is modifying to some extent the established power relationships between civil society and governments.; La present dissertació se centra en la influència que les noves tecnologies tenen en la formació de l'opinió pública i la seva capacitat tant per mobilitzar els ciutadans com per produir canvis reals en l'àmbit social i polític. L'auge d'Internet i l'aparició de les xarxes socials han servit d'altaveu per visibilitzar i difondre les reivindicacions històriques de molts moviments socials, que troben a la xarxa una forma d'atreure milers i fins i tot milions de persones que comparteixen els mateixos objectius. Moviments d'abast global com Me too i altres enfocats en determinats països com la Primavera àrab, posen de manifest l'apoderament de la societat civil enfront de governs i institucions. En aquest context, els mitjans de comunicació, que tradicionalment monopolitzaven els missatges que es traslladaven a les masses, i que en moltes ocasions estaven modelats per servir als seus propis interessos, es troben en un procés d'adaptació a un entorn digital, no exempt de dificultats, i que en qualsevol cas està dibuixant un nou escenari en el qual tots, inclosos els mitjans de comunicació tradicionals mantenen una lluita constant per trobar el seu propi espai. Ens trobem en un moment històric sense precedents, en constant transformació que ja està modificant en certa manera les relacions de poder establertes entre la societat civil i els governs. https://hdl.handle.net/2072/369668 El pes de la comunicació dels polítics en la decisió de vot dels ciutadans Cepeda Molero, Anna El context en què s¿ha concebut i desenvolupat aquest treball es correspon a un moment convuls dins l¿àmbit polític. Partint dels mediàtics i tradicionals debats electorals televisats, es pretén evidenciar com es categoritzen les figures dels candidats el qual duu sovint els ciutadans a decidir davant les urnes. En aquest procés, és freqüent obviar la importància de la decisió de vot, de l¿abstenció o del vot de càstig. Des de l¿observació del naixement a l¿època clàssica, dels que es postulaven com els primers candidats, s¿intenta fer una reflexió de la seva evolució fins el moment actual. Sobretot, es proposa mostrar com la comunicació política ha esdevingut un element fonamental que, a través del dominant mitjà televisiu, inevitablement té una repercussió directa o indirecta en cadascun de nosaltres.; El contexto en el cual se ha concebido y desarrollado este trabajo se corresponde con un momento convulso en el ámbito político. Partiendo de los mediáticos y tradicionales debates electorales televisados, pretende evidenciar como se categorizan las figuras de los candidatos, lo cual a menudo conduce a los ciudadanos en su decisión en las urnas. En este proceso frecuentemente se obvia la importancia de la decisión de voto, de la abstención o del voto de castigo. Desde la observación del nacimiento en la época clásica, de los que se postularon como los primeros candidatos, se intenta hacer una reflexión de su evolución hasta la actualidad. Ante todo, se propone mostrar cómo la comunicación política se ha convertido en un elemento fundamental que, a través del dominante medio televisivo, inevitablemente tiene una repercusión directa o indirecta en cada uno de nosotros.; This work has conceived and developed into a tumultuous period in the political sphere. Starting from general election debates in traditional media, as TV, it is expecting to show how the candidate¿s figures are classified, which often takes the citizens to decide in front of the ballot box. In this process it is frequent to dodge the importance of the vote decision, abstention or protest vote. From the observation in the classical era, of those postulated as the first candidates, here is trying to do a reflection about its evolution until the present moment. Especially, it is proposed to show how the communication policy has become an essential element that, through the dominant media, will inevitably have a direct or indirect impact over each one of us. https://hdl.handle.net/2072/318922 La comunicació de males notícies al pacient: Una proposta per a la sensibilització als professionals de la salut Guiu Capellas, Marta La comunicació i, per tant, la relació entre metge i pacient es remunta als inicis de la pròpia història humana, però la que ha suscitat l'interès d'aquest treball és la parcel·la que ocupa la comunicació de males notícies a pacients crònics com el de càncer, cor o diabetis. Els objectius que s'han perseguit durant la investigació han estat: conèixer el grau de satisfacció del pacient crònic en la comunicació de males notícies i el rol del metge, i més concretament en referència a la comunicació del seu diagnòstic, identificar el canal o canals que ha utilitzat el metge a l'hora de comunicar la mala notícia al pacient, veure les propostes que fa el pacient per a la millora de la comunicació de la mala notícia, conèixer la satisfacció del pacient amb el volum d'informació rebuda i, per acabar, conèixer l'opinió dels professionals mèdics en referència a la comunicació actual entre metge i pacient. La metodologia que s'ha utilitzat per tal d'arribar a aquests objectius és la quantitativa i qualitativa, mitjançant la tècnica de tipus enquesta.; La comunicación y, por lo tanto, la relación entre médico y paciente se remonta a los inicios de la propia historia humana, pero la que ha suscitado el interés de este trabajo es la parcela que ocupa la comunicación de malas noticias a pacientes crónicos como el de cáncer, corazón o diabetes. Los objetivos que se han perseguido durante la investigación han sido: conocer el grado de satisfacción del paciente crónico en la comunicación de malas noticias y el rol del médico, y más concretamente en referencia a la comunicación de su diagnóstico, identificar el canal o canales que ha utilizado el médico a la hora de comunicar la mala noticia al paciente, ver las propuestas que hace el paciente para la mejora de la comunicación de la mala noticia, conocer la satisfacción del paciente con el volumen de información recibida y, para acabar, conocer la opinión de los profesionales médicos en referencia a la comunicación actual entre médico y paciente. La metodología que se ha utilizado para llegar a estos objetivos es la cuantitativa y cualitativa, mediante la técnica de tipo encuesta.; Communication and, therefore, the relationship between doctor and patient go back to the dawn of human history itself, but what attracted interest in this work is the area of communication of bad news to chronic patients such as those of cancer, diabetes or heart diseases. The objectives pursued during the research were to determine the degree of patient satisfaction when delivering bad news to chronic patients and the doctor¿s role, more specifically in reference to the communication of the diagnosis; to identify the channel or variety of channels that the doctor used to communicate bad news to the patient; to see the patients¿ proposals for improving the communication of bad news; to compare patient satisfaction with the volume of information received and, finally, to determine the opinion of medical professionals regarding the current level of communication between doctor and patient. The methodology used to reach these goals is quantitative and qualitative, by means of surveys. https://hdl.handle.net/2072/348318 Periodisme Mòbil. Implantació del MOJO a les corporacions públiques de radiodifusió Javaloy Ballestero, Sergio Aquest treball centra el seu estudi en el periodisme mòbil i la seua implantació a les redaccions dels mitjans audiovisuals més representatius del nostre país. Analitzem l'origen del concepte mojo i la seua relació amb el periodisme ciutadà, exposem les diferents experiències en corporacions internacionals, i avaluem l'estat actual del periodisme mòbil a les empreses públiques espanyoles de radiodifusió mitjançant tècniques qualitatives.; Este trabajo centra su estudio en el periodismo móvil y su implantación a las redacciones de los medios audiovisuales más representativos de nuestro país. Analizamos el origen del concepto mojo y su relación con el periodismo ciudadano, exponemos las diferentes experiencias en corporaciones internacionales, y evaluamos el estado actual del periodismo móvil a las empresas públicas españolas de radiodifusión mediante técnicas cualitativas.; This work focuses its study on mobile journalism and its implementation in the newsrooms of the most representative audiovisual media in our country. We analyze the origin of the Mojo concept and its relationship with citizen journalism, we present the different experiences in international corporations, and evaluate the current state of mobile journalism in Spanish public broadcasting companies through qualitative techniques.