https://hdl.handle.net/2072/68347 2026-04-20T03:14:04Z https://hdl.handle.net/2072/117342 La carta de poblament de Xodos : documentació, història i usos socials del català al País Valencià des de l'edat mitjana fins al segle XX Mateu i Beltran, Cèsar Edició filològica de la carta de poblament de Xodos (l'Alcalatén, País Valencià) a partir d'un manuscrit inèdit de 1625, conservat a la mateixa població. Inclou un estudi introductori que fa especial referència a aspectes relacionats amb la Història de la llengua catalana. Pretén aportar dades que reforcen la tesi que la catalanitat lingüística i l'adscripció dialectal de l'Alcalatén depenen, sobretot, de les repoblacions posteriors i no pas del repartiment territorial medieval; mostrar l'evolució del binomi llengua i poder en les relacions entre administradors i administrats al País Valencià; i estudiar els avanços i els retrocessos de l'ús públic del català. Altres objectius són: datar correctament la carta de poblament; relacionar l'ús de les llengües (aragonès, castellà, català i llatí) amb el context històric i sociocultural de cada època; il·lustrar la llarga presència del llatí en el llenguatge administratiu; i posar a l'abast del públic la documentació estudiada.; Edición filológica de la carta puebla de Chodos (l'Alcalatén, España) a partir de un manuscrito inédito de 1625, conservado en la misma población. Incluye un estudio introductorio que hace especial referencia a aspectos relacionados con la Historia de la lengua catalana. Pretende aportar datos que refuerzan la tesis de que la catalanidad lingüística y la adscripción dialectal del Alcalatén dependen, sobre todo, de las repoblaciones posteriores y no del reparto territorial medieval; mostrar la evolución del binomio lengua y poder en las relaciones entre administradores y administrados en la Comunidad Valenciana, y estudiar los avances y los retrocesos del uso público del catalán. Otros objetivos son: datar correctamente la carta puebla; relacionar el uso de las lenguas (aragonés, castellano, catalán y latín) con el contexto histórico y sociocultural de cada época; ilustrar la larga presencia del latín en el lenguaje administrativo; y poner al alcance del público la documentación estudiada.; Philological edition of the Municipal Charter of Xodos (l'Alcalatén, Spain) from an unpublished manuscript of 1625, kept in this town. It includes an introductory study with special reference to aspects related to the history of the Catalan language. It aims to provide data to support the view that the Catalan language and the dialectal form of Alcalatén depend, above all, on the subsequent repopulation of the territory and not on the share-out that took place in medieval times. https://hdl.handle.net/2072/259100 Els col·laboradors alcoians del Diccionari català-valencià-balear Domènech Vicedo, Jordi Antoni M. Alcover va emprendre la monumental tasca d'inventariar la llengua catalana, tasca que es plasmaria en el Diccionari català-valencià-balear. Per dur això a efecte va establir una xarxa d'informadors que li enviaven el material lingüístic corresponent a la seua zona o es va desplaçar ell mateix per tot arreu del territori catalanoparlant. El País Valencià va ocupar un lloc fonamental en aquest projecte. La primera eixida filològica d'Alcover, el 1900, ja té com a objectiu l'antic Regne de València. Posteriorment hi va estar també els anys 1901, 1902, 1910, 1918 i 1921. D'aquestes sis excursions, quatre inclogueren la comarca de l'Alcoià, mostra de l'interés que va despertar en ell la llengua i les persones que hi va trobar. Tres són els principals col·laboradors d'Alcover a Alcoi: Remigi Vicedo Sanfelipe, Rafael Cantó Llopis i Tomàs Miró Pascual. Tots tres són persones vinculades a l'església o a la política catòlica, que, a la crida d'Alcover, dirigiran els seus afanys a la llengua i la cultura del seu poble. A més de recopilar una gran quantitat d'informació lingüística, Vicedo arribarà a escriure un estudi de fonètica sobre el valencià, Cantó prendrà part activa en la política regionalista i Miró serà autor d'una obra poètica reduïda però interessant en català. En el nostre treball hem recopilat abundant informació sobre aquests i altres personatges d'Alcoi i la seua comarca que hi van participar d'una manera o altra en el projecte alcoverià, amb la qual cosa hem constatat l'existència d'un reduït nucli d'estudiosos del valencià, de marcat caràcter conservador, que van treballar per incorporar el lèxic valencià en l'obra del Diccionari.; Antoni M. Alcover emprendió la monumental tarea de inventariar la lengua catalana, tarea que se plasmaría en el Diccionari català-valencià-balear. Para llevar esto a efecto estableció una red de informadores que le enviaban el material lingüístico correspondiente a su zona o se desplazó él mismo en todas partes del territorio catalanoparlante. La Comunidad Valenciana ocupó un lugar fundamental en este proyecto. La primera salida filológica de Alcover, en 1900, ya tiene como objetivo el antiguo Reino de Valencia. Posteriormente estuvo también los años 1901, 1902, 1910, 1918 y 1921. De estas seis excursiones, cuatro incluyeron la comarca de l'Alcoià, muestra del interés que despertó en él la lengua y las personas que allí encontró. Tres son los principales colaboradores de Alcover en Alcoy: Remigio Vicedo Sanfelipe, Rafael Cantón Llopis y Tomás Miró Pascual. Los tres son personas vinculadas a la iglesia o en la política católica que, a la llamada de Alcover, dirigirán sus afanes a la lengua y la cultura de su pueblo. Además de recopilar una gran cantidad de información lingüística, Vicedo llegará a escribir un estudio de fonética sobre el valenciano, Cantón tomará parte activa en la política regionalista y Miró será autor de una obra poética reducida pero interesante en catalán. En nuestro trabajo hemos recopilado abundante información sobre estos y otros personajes de Alcoy y su comarca que participaron de una u otra forma en el proyecto alcovariano, con lo que hemos constatado la existencia de un reducido núcleo de estudiosos del valenciano, de marcado carácter conservador, que trabajaron para incorporar el léxico valenciano en la obra del Diccionario.; Bachelor thesis for the Catalan Language and Literature program on Catalan Philology. https://hdl.handle.net/2072/168356 Com conduir sessions de lectura fàcil : directrius d'organització, planificació i dinamització dels clubs de lectura fàcil Avila Gamero, Rocio Aquest treball pretén millorar la comprensió lectora dels assistents als clubs de Lectura Fàcil existents a Catalunya a través de la presentació d'una guia de conducció de clubs que presenta un model d'estratègies a seguir en les sessions de lectura. Aquestes orientacions seran útils als conductors novells que no són ni especialistes en didàctica de la llengua ni en literatura i que necessiten resoldre els dubtes de dinamització lectora en els col·lectius amb dificultats lectores. Les estratègies d'aprenentatge proposades provenen de la teoria constructivista en educació que aposta per una actitud molt més activa del lector i aprenent adult d'una L2. De la valoració organitzativa i estratègica de les sessions d'alguns dels clubs i, més concretament, de la tasca duta a terme durant tres anys al Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí, del "com es llegeix" i del si "es comprèn allò llegit", sorgeix la necessitat que el conductor planifiqui acuradament les sessions de treball atenent uns objectius de lectura i el treball d'unes habilitats lectores concretes. Així, doncs, en aquest treball s'ofereixen algunes eines per a la planificació d'aquestes sessions de lectura.; Este trabajo pretende mejorar la comprensión lectora de los asistentes a los clubes de Lectura Fácil existentes en Cataluña a través de la presentación de una guía de conducción de clubes que presenta un modelo de estrategias a seguir en las sesiones de lectura. Estas orientaciones serán útiles a los conductores noveles que no son ni especialistas en didáctica de la lengua ni en literatura y que necesitan resolver las dudas de dinamización lectora en los colectivos con dificultades lectoras. Las estrategias de aprendizaje propuestas provienen de la teoría constructivista en educación que apuesta por una actitud mucho más activa del lector y aprendiz adulto de una L2. De la valoración organizativa y estratégica de las sesiones de algunos de los clubes y, más concretamente, de la labor llevada a cabo durante tres años en el Club de Lectura Fácil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí, de "cómo se lee" y de si "se comprende lo leído", surge la necesidad de que el conductor planifique cuidadosamente las sesiones de trabajo atendiendo unos objetivos de lectura y el trabajo de unas habilidades lectoras concretas. Así, pues, en este trabajo se ofrecen algunas herramientas para la planificación de estas sesiones de lectura.; This paper aims to improve reading comprehension of the attendees to the easy reading book discussion clubs in Catalonia through the presentation of guidelines to lead these clubs presenting a model of strategies to follow in the reading sessions. https://hdl.handle.net/2072/258146 Epicentre Àngel Guimerà : Pràctiques al Teatre Nacional de Catalunya Martínez Guimet, Helena El present treball tracta de les pràctiques realitzades al Teatre Nacional de Catalunya, dins de l'Epicentre Àngel Guimerà. Durant l'estada, a partir de la descoberta de cartes adreçades a Guimerà, es va seguir una línia d'investigació per provar la tesi de l'homosexualitat de l'autor d'El Vendrell. Seguidament s'exposa el procés i fruits de la investigació, així com una valoració tant de les pràctiques com de la recerca.; El presente trabajo trata de las prácticas realizadas en el Teatro Nacional de Cataluña, dentro del Epicentre Àngel Guimerà. Durante la estancia, a partir del descubrimiento de cartas dirigidas a Guimerà, se siguió una línea de investigación para probar la tesis de la homosexualidad del autor de El Vendrell. Seguidamente se expone el proceso y frutos de la investigación, así como una valoración tanto de las prácticas como de la investigación.; Bachelor thesis for the Catalan Language and Literature program on Catalan Philology.