https://hdl.handle.net/2072/378093 Fri, 10 Apr 2026 03:23:24 GMT 2026-04-10T03:23:24Z https://hdl.handle.net/11351/5855 ICO-ICS Praxi per al tractament de la mielofibrosi; ICO-ICS Praxis para el tratamiento de la mielofibrosis Alonso-Sanz, Esther; Auñón-Sanz, Carme; Boqué-Genovard, Concepción; Farriols Danes, Anna Maria; Luaña-Galán, Armando; Granada, Isabel; López-Brunsó, Maria; Muñoz-Sánchez, Carme; Ortín-Font, Xavier; Rius-Perera, Judith; Sagüés-Serrano, Miquel; Saumell Tutusaus, Silvia; Teixidó-Amorós, Montserrat; Vallansot, Rolando; Zamora-Plana, Lourdes; Castellví Vives, Josep; Vuelta Arce, María; Fox, Maria Laura; Climent, Fina; Xicoy, Blanca Mielofibrosi; Tractament; Myelofibrosis; Treatment; Mielofibrosis; Tratamiento; Les neoplàsies mieloproliferatives (NMP) constitueixen una de les diferents categories de les neoplàsies mieloides dins de la classificació de les neoplàsies hematològiques establerta per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). La classificació de 2017 de l'OMS inclou en les NMP la leucèmia mieloide crònica (LMC), associada a la reordenació BCR-ABL1, la policitèmia vera (PV), la trombocitèmia essencial (TE), la mielofibrosi primària (MFP), amb les fases prefibròtica i de fibrosi establerta, la mielofibrosi prefibròtica i altres entitats menys freqüents com la leucèmia neutrofílica crònica (LNC), la leucèmia eosinofílica crònica (LEC) i les neoplàsies mieloproliferatives inclassificables. L'MFP es caracteritza per una proliferació de cèl·lules d'estirp mieloide, megacariòcits amb trets de displàsia, fibrosi de la medul·la òssia, hematopoesi extramedul·lar i leucoeritroblastosi en sang perifèrica. Té una inicidencia de 5-7 casos per cada 106 habitants/any amb una edat mitjana de 65 anys en el moment del diagnòstic. Els objectius d'aquesta guia són: - Desenvolupar, difondre, implementar i avaluar resultats de la ICO-ICSPraxi de la mielofibrosi. - Disminuir la variabilitat terapèutica entre els pacients tractats en els diferents centres d'aquesta institució. - Implementar els resultats de la terapèutica en els pacients amb mielofibrosi tractats d'acord amb les recomanacions d'aquesta guia. Wed, 14 Apr 2021 13:30:41 GMT https://hdl.handle.net/11351/5855 2021-04-14T13:30:41Z https://hdl.handle.net/11351/2981 Prevenció de la infecció nosocomial relacionada amb el desenvolupament d’obres als centres sanitaris Aramburo-Hostench, Fermín; Armadans, Lluis; Ausina-Ruiz, Vicenç; Borbón-Ribera, Maria C.; Domínguez-García, Àngela; Espuñes-Vendrell, Jordi; García-Moreno-Charlez, Francesc; Pi-Sunyer-Cañelles, Teresa; Torrens-Garcia, Llum Risc d'infeccions; Obres de costrucció; Centres sanitaris; Risk of infection; Construction; Health centers; Riesgo de infecciones; Obras de construcción; Centros sanitarios; En aquesta monografia s'han revisat les evidències disponibles a escala nacional i internacional sobre el risc de contraure infeccions durant les activitats relacionades amb la construcció, renovació i manteniment d’espais als centres sanitaris.; En esta monografía se han revisado las evidencias disponibles a nivel nacional e internacional sobre el riesgo de contraer infecciones durante las actividades relacionadas con la construcción, renovación y mantenimiento de espacios en los centros sanitarios.; This monograph is a review of the available nationally and internationally evidences about the risk of infections during the activities related to the construction, renovation and maintenance of areas in health centers. Fri, 30 Jun 2017 12:35:50 GMT https://hdl.handle.net/11351/2981 2017-06-30T12:35:50Z https://hdl.handle.net/2072/488016 Protocol de cribratge, diagnòstic i tractament de la malaltia de Chagas en dones embarassades llatinoamericanes i en els seus fills; Protocolo de cribado, diagnóstico y tratamiento de la enfermedad de Chagas en mujeres embarazadas latinoamericanas y en sus hijos; Protocol for screening, diagnosis and treatment of Chagas disease in pregnant Latin American women, their newborns and other children Jané-Checa, Mireia; Requena-Méndez, Ana; Valls, Maria E.; Gallego, Montserrat; Gascón, Joaquim; Sulleiro Igual, Elena; Martín, Andrea; Soriano-Arandes, Antoni; Rodrigo Gonzalo de Liria, Carlos; Dopico, Eva; Ginovart, Gemma; Muñoz, Carmen; Fumadó-Pérez, Victòria; Pérez, Pepa; Solé, Eduardo; Mur, Antoni; Coll, Maite; Pineda, Valentí; Rius, Neus; Méndez, Maria J; Padilla, Eduardo; Mayol, Luis; Cebollero, Alba; Gutiérrez, Cristina; Basile, Luca; Molina Romero, Israel; Ciruela, Pilar Malaltia de Chagas; Dones embarassades llatinoamericanes; Salut maternoinfantil; Enfermedad de Chagas; Mujeres embarazadas latinoamericanas; Salud maternoinfantil; Chagas disease; Latin american pregnant women; Maternal and child health; La malaltia de Chagas (MCH) continua sent un problema important de salut pública. L’OMS estima que en el món hi ha 8 milions de persones infectades per Trypanosoma cruzi, la majoria a l’Amèrica Llatina. En països no endèmics, com és el cas del nostre entorn, l’MCH s’observa en persones infectades que provenen de països endèmics o en infants nascuts en països no endèmics, però la mare dels quals ha estat infectada (transmissió congènita). A Catalunya, per tal de fer el control i la vigilància de l’MCH, l’any 2010 es va posar en marxa el Programa de prevenció i control de la malaltia de Chagas congènita a Catalunya, coordinat pel Departament de Salut i que inclou el diagnòstic, el control, el seguiment i el tractament de l’MCH congènita dirigits a les dones embarassades i als seus fills. En el marc del Programa, es va elaborar el Protocol de cribratge i diagnòstic de malaltia de Chagas en dones embarassades llatinoamericanes i en els seus fills, que es va editar el 2010. Aquest document va ser fruit de l’esforç conjunt de professionals sanitaris experts en la malaltia, de diferents societats científiques i de professionals del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb el suport del Grup de Treball de Països No Endèmics i del Departament de Control de Malalties Tropicals Oblidades de l’OMS. El Protocol que es presenta, a més d’incloure les mateixes línies que la primera edició, disposa d’actualitzacions de diferents aspectes clínics, de diagnòstic i de vigilància epidemiològica basats en l’experiència i l’evidència observades durant aquests vuit anys del Programa de prevenció i control de la malaltia de Chagas congènita a Catalunya. Durant aquests darrers anys, s’ha reforçat la perspectiva de salut pública en el Programa, en el qual han participat un gran nombre de professionals de la xarxa assistencial i agents comunitaris de salut amb l’objectiu de reduir l’efecte de la transmissió vertical de l’MCH a Catalunya. La primera part del document recull les característiques clíniques de l’MCH que, encara que és d’aparició relativament recent en el nostre entorn, gràcies a la informació facilitada tant en l’àmbit sanitari com en l’àmbit comunitari durant els últims anys, ha deixat de ser una malaltia oblidada i desconeguda a Catalunya. En els darrers anys, els avenços i l’experiència en el nostre entorn en el diagnòstic de l’MCH ens han fet arribar a un consens sobre la utilització de mètodes directes moleculars, tal com es descriu en aquest Protocol. Així mateix, la concreció de dades epidemiològiques sobre prevalença d’infecció i incidència de casos de la malaltia ha millorat molt gràcies a la vigilància i notificació de dades recollides en el marc del Programa de prevenció i control de la malaltia de Chagas congènita a Catalunya pels professionals que formen part del Grup de Treball de la Malaltia de Chagas Congènita. En aquest aspecte i per tal de millorar-ne el control s’han incorporat els metges de família i salut comunitària, ja que són uns dels professionals clau que es troben més propers als pacients. Un aspecte fonamental que es desprèn d’aquest document i del funcionament del Programa és la multidisciplinarietat. El repte del sistema de salut i de la vigilància de la salut pública és la coordinació i el treball dels professionals de diferents àmbits sanitaris, com poden ser els ginecòlegs, els microbiòlegs, els llevadors, els pediatres d’atenció primària i hospitalària, els metges de família i salut comunitària, el personal d’infermeria, els infectòlegs, els epidemiòlegs i els agents de salut comunitària que treballen de manera conjunta per a l’assoliment de l’objectiu plantejat. El present Protocol constitueix un document eminentment pràctic, mitjançant el qual els professionals sanitaris disposen dels elements essencials per a la realització del cribratge en la dona embarassada. A partir d’aquest Protocol s’espera també aconseguir la detecció i el tractament precoç dels casos d’MCH en la població pediàtrica, nadons i altres fills a Catalunya, amb l’objectiu últim de millorar la salut maternoinfantil a Catalunya.; La enfermedad de Chagas (ECH) sigue siendo un problema importante de salud pública. La OMS estima que en el mundo hay 8 millones de personas infectadas por Trypanosoma cruzi, la mayoría en América Latina. En países no endémicos, como es el caso de nuestro entorno, la ECH se observa en personas infectadas que provienen de países endémicos o en niños nacidos en países no endémicos, pero cuya madre ha sido infectada (transmisión congénita). En Cataluña, para hacer el control y la vigilancia de la ECH, en 2010 se puso en marcha el Programa de prevención y control de la enfermedad de Chagas congénita en Cataluña, coordinado por el Departamento de Salud y que incluye el diagnóstico, el control, el seguimiento y el tratamiento de la ECH congénita dirigidos a las mujeres embarazadas y a sus hijos. En el marco del Programa, se elaboró el Protocolo de cribado y diagnóstico de enfermedad de Chagas en mujeres embarazadas latinoamericanas y en sus hijos, que se editó en 2010. Este documento fue fruto del esfuerzo conjunto de profesionales sanitarios expertos en la enfermedad, de diferentes sociedades científicas y de profesionales del Departamento de Salud de la Generalidad de Cataluña, con el apoyo del Grupo de Trabajo de Países No Endémicos y del Departamento de Control de Enfermedades Tropicales Olvidadas de la OMS. El Protocolo que se presenta, además de incluir las mismas líneas que la primera edición, dispone de actualizaciones de diferentes aspectos clínicos, de diagnóstico y de vigilancia epidemiológica basados en la experiencia y la evidencia observadas durante estos ocho años del Programa de prevención y control de la enfermedad de Chagas congénita en Cataluña. Durante estos últimos años, se ha reforzado la perspectiva de salud pública en el Programa, en el que han participado un gran número de profesionales de la red asistencial y agentes comunitarios de salud con el objetivo de reducir el efecto de la transmisión vertical del ECH en Cataluña. La primera parte del documento recoge las características clínicas de la ECH que, aunque es de aparición relativamente reciente en nuestro entorno, gracias a la información facilitada tanto en el ámbito sanitario como en el ámbito comunitario durante los últimos años, ha dejado de ser una enfermedad olvidada y desconocida en Cataluña. En los últimos años, los avances y la experiencia en nuestro entorno en el diagnóstico de la ECH nos han hecho llegar a un consenso sobre la utilización de métodos directos moleculares, tal como se describe en el presente Protocolo. Asimismo, la concreción de datos epidemiológicos sobre prevalencia de infección e incidencia de casos de la enfermedad ha mejorado mucho gracias a la vigilancia y notificación de datos recogidos en el marco del Programa de prevención y control de la enfermedad de Chagas congénita en Cataluña por los profesionales que forman parte del Grupo de Trabajo de la Enfermedad de Chagas Congénita. En este aspecto y para mejorar su control se han incorporado los médicos de familia y salud comunitaria, ya que son unos de los profesionales clave que se encuentran más cercanos a los pacientes. Un aspecto fundamental que se desprende de este documento y del funcionamiento del Programa es la multidisciplinariedad. El reto del sistema de salud y de la vigilancia de la salud pública es la coordinación y el trabajo de los profesionales de diferentes ámbitos sanitarios, como pueden ser ginecólogos, microbiólogos, comadrones, pediatras de atención primaria y hospitalaria, médicos de familia y salud comunitaria, personal de enfermería, infectólogos, epidemiólogos y agentes de salud comunitaria que trabajan de manera conjunta para el logro del objetivo planteado. El presente Protocolo constituye un documento eminentemente práctico, mediante el cual los profesionales sanitarios disponen de los elementos esenciales para la realización del cribado en la mujer embarazada. A partir de este Protocolo se espera también conseguir la detección y el tratamiento precoz de los casos de ECH en la población pediátrica, bebés y otros hijos en Cataluña, con el objetivo último de mejorar la salud maternoinfantil en Cataluña.; Chagas disease (CHD) continues to be a major public health problem. The WHO estimates that there are 8 million people in the world infected with Trypanosoma cruzi, the majority in Latin America. In non-endemic countries, as is the case in our environment, CHD is seen in infected people who come from endemic countries or children born in non-endemic countries, but whose mother has been infected (congenital transmission). In Catalonia, in order to control and monitor the CHD, in 2010 the Program for the Prevention and Control of Congenital Chagas' Disease in Catalonia was launched, coordinated by the Department of Health and includes diagnosis, control, follow-up and treatment of congenital CHD directed at pregnant women and their children. Within the framework of the Program, the Protocol for the Screening and Diagnosis of Chagas' Disease in Latin American pregnant women and their children was prepared, which was published in 2010. This document was the result of the joint effort of health professionals who are experts in the disease, of different scientific societies and professionals of the Department of Health of the Government of Catalonia, with the support of the Working Group of Non-endemic Countries and the Department of Control of Forgotten Tropical Diseases of WHO. The Protocol that is presented, in addition to including the same lines as the first edition, has updates on different clinical, diagnostic and epidemiological surveillance aspects based on the experience and evidence observed during these eight years of the Prevention and Control Program. Congenital Chagas disease in Catalonia. During these last years, the perspective of public health in the Program has been reinforced, in which a large number of professionals of the health care network and community health agents have participated with the aim of reducing the effect of the vertical transmission of CHD in Catalonia. The first part of the document includes the clinical characteristics of the CHD that, although it is relatively recent in our environment, thanks to the information provided both in the health field and in the community in recent years, has ceased to be a disease forgotten and unknown in Catalonia. In recent years, the advances and experience in our environment in the diagnosis of CHD have led us to reach a consensus on the use of direct molecular methods, as described in this Protocol. Likewise, the specification of epidemiological data on prevalence of infection and incidence of cases of the disease has improved greatly thanks to the monitoring and reporting of data collected within the framework of the Program for the Prevention and Control of Congenital Chagas' Disease in Catalonia by professionals. that are part of the Working Group on Congenital Chagas Disease. In this aspect and to improve their control, family doctors and community health have been incorporated, since they are one of the key professionals who are closest to patients. A fundamental aspect that emerges from this document and the operation of the Program is multidisciplinarity. The challenge of the health system and public health surveillance is the coordination and work of professionals from different health areas, such as gynecologists, microbiologists, midwives, pediatricians of primary and hospital care, family physicians and community health , nurses, infectious disease specialists, epidemiologists and community health workers who work together to achieve the stated objective. This Protocol is an eminently practical document, through which health professionals have the essential elements for carrying out screening in pregnant women. Based on this Protocol, it is also expected to achieve the detection and early treatment of cases of CHD in the pediatric population, babies and other children in Catalonia, with the ultimate goal of improving maternal and child health in Catalonia. Tue, 12 Feb 2019 11:09:01 GMT https://hdl.handle.net/2072/488016 2019-02-12T11:09:01Z https://hdl.handle.net/11351/2878 Recomanacions per a la prevenció de la transmissió vertical del VIH Suy Franch, Anna; Soler Palacín, Pere; Mur, Antoni; Payà-Panades, Antoni; Fortuny, Clàudia; Marimon, Edda; Hernández, Sandra; Coll, Oriol; López, Marta; Rodrigo Gonzalo de Liria, Carlos; Pedrol, Enric; Gomáriz, Rafael; Arisa, Josep R.; Jané-Checa, Mireia; Iglesias, Jaume; Miralles, Ramon; Garriga, Pilar; Buira-Mèlich, Elisabeth Transmissió vertical; Transmissió mare-fill; VIH; Transmisión vertical; Transmisión madre-hijo; VIH; Vertical transmission; Mother-son transmission; HIV; La transmissió vertical o mare-fill del virus de la immunodeficiència humana (VIH) és la principal via d’infecció en l’edat pediàtrica. Es pot produir durant la gestació, el part i durant el postpart a través de l’alletament matern. En aquest document s’exposen les recomanacions per a la prevenció de la transmissió vertical del VIH a Catalunya. Parteix de la necessitat d’establir l’estat serològic de la futura mare, tant si ja està embarassada i el desconeix, com si es tracta d’una dona infectada pel VIH que es planteja tenir un fill. Analitza en primer lloc el procediment que cal seguir perquè la gestant conegui el seu estat serològic i també què han de tenir en compte les dones infectades pel VIH abans d’iniciar un embaràs. A continuació s’exposen els controls i tractaments que ha de seguir la gestant infectada, en quines condicions s’ha de desenvolupar el part i a quins controls i procediments s’ha de sotmetre el nadó per protegir-lo de la infecció. Aquest material té l’objectiu de millorar i facilitar la informació necessària en el moment del part, als professionals sanitaris de la xarxa de centres hospitalaris de Catalunya, especialment els pediatres, ginecòlegs, obstetres, infermeres i llevadores, que habitualment estan treballant a la sala de parts i facilitar la presa de decisions en el dia a dia.; La transmisión vertical o madre-hijo del virus de la inmunodeficiencia humana (VIH) es la principal vía de infección en la edad pediátrica. Se puede producir durante la gestación, el parto y durante el posparto a través de la lactancia materna. En este documento se exponen las recomendaciones para la prevención de la transmisión vertical del VIH en Cataluña. Parte de la necesidad de establecer el estado serológico de la futura madre, tanto si ya está embarazada y desconoce, como si se trata de una mujer infectada por el VIH que se plantea tener un hijo. Analiza en primer lugar el procedimiento a seguir para que la gestante conozca su estado serológico y también que deben tener en cuenta las mujeres infectadas por el VIH antes de iniciar un embarazo. A continuación se exponen los controles y tratamientos que debe seguir la gestante infectada, en qué condiciones se debe desarrollar el parto y en qué controles y procedimientos se someterá al bebé para protegerlo de la infección. Este material tiene el objetivo de mejorar y facilitar la información necesaria en el momento del parto, a los profesionales sanitarios de la red de centros hospitalarios de Cataluña, especialmente los pediatras, ginecólogos, obstetras, enfermeras y matronas, que habitualmente están trabajando en la sala de partes y facilitar la toma de decisiones en el día a día. Fri, 05 May 2017 09:59:22 GMT https://hdl.handle.net/11351/2878 2017-05-05T09:59:22Z