Articles científics - IAS

Test Barcelona para discapacidad intelectual: un nuevo instrumento para la valoración neuropsicológica clínica de adultos con discapacidad intelectual

Thu, 19 Mar 2026 09:19:19 GMT

Test Barcelona para discapacidad intelectual: un nuevo instrumento para la valoración neuropsicológica clínica de adultos con discapacidad intelectual; Barcelona Test for Intellectual Disability: a new instrument for the neuropsychological assessment of adults with intellectual disability Esteba-Castillo, Susanna; Pena-Casanova, Jordi; García-Alba, Javier; Castellanos-Gonzalez, Miguel Angel; Torrents-Rodas, David; Rodriguez, Emili; Deus, Joan; Caixàs, Assumpta; Novell Alsina, Ramon Barcelona Test; Cognitive profile; Intellectual disability; Test de Barcelona; Perfil cognitiu; Discapacitat intel·lectual; Test de Barcelona; Perfil cognitivo; Discapacidad intelectual; Introduction: neuropsychological assessment in individuals with intellectual disability is of utmost importance in order to determine the cognitive deficits underlying brain dysfunction and limiting intellectual functioning and adaptive behavior. However, no neuropsychological batteries in Spanish language have been created and validated for this population. AIM To adapt the programa integrado de exploración neuropsicológica-test Barcelona and to validate the new version, the Barcelona Test for Intellectual Disability (TB-DI). To create normative data for its clinical use. Subjects and methods: The original test was modified based on data from a pilot sample of 65 individuals with intellectual disability. In order to study the psychometric properties of the TB-DI, it was administered to a sample of 170 individuals with intellectual disability and to a group of 60 individuals without it. The relevant variables for stratification of normative data were determined by means of regression models. Results: The TB-DI was finally composed by 67 subtests grouped in eight cognitive domains and it showed good psychometric properties. Normative data were created for five groups taking into account intellectual disability level, age and acquired curricular competence. These data were organized in percentiles in a way that allows the creation of cognitive profiles in the clinical and experimental fields. Conclusion: The TB-DI constitutes a tool of high applicability in the population with intellectual disability. It shows adequate validity and reliability, and it has good psychometric properties. The cognitive profiles obtained by the TB-DI will provide valuable information for the treatment of adult adults with mild and moderate intellectual disability.; La evaluación neuropsicológica en las personas con discapacidad intelectual es importante para determinar los déficits cognitivos específicos que subyacen a la afectación cerebral, limitan el funcionamiento intelectual y afectan al comportamiento adaptativo. A pesar de ello, no existen baterías neuropsicológicas en castellano adaptadas y validadas para esta población. Objetivo. Adaptar el programa integrado de exploración neuropsicológica-test Barcelona y validar la nueva versión, el test Barcelona para discapacidad intelectual (TB-DI), estableciendo datos normativos para el empleo clínico. Sujetos y métodos. A partir de los datos obtenidos en una muestra piloto de 65 personas con discapacidad intelectual, se realizaron cambios en el test original. Para estudiar las propiedades psicométricas del TB-DI, se administró a una muestra de 170 personas con discapacidad intelectual y a un grupo de 60 personas sin ella. Mediante modelos de regresión, se determinó qué variables eran importantes para la estratificación de los datos normativos. Resultados. El TB-DI, compuesto de 67 subtests agrupados en ocho dominios cognitivos, muestra unas buenas propieda- des psicométricas. Se crean datos normativos para cinco grupos en función del nivel de discapacidad intelectual, la edad y la competencia curricular. Estos datos se organizan en percentiles, lo que permite trazar perfiles cognitivos en el ámbito clínico y experimental. Conclusión. El TB-DI es un instrumento de alta aplicabilidad para la población con discapacidad intelectual, y muestra una validez y una fiabilidad adecuadas, y con buenas propiedades psicométricas. Los perfiles cognitivos determinados median- te el TB-DI proporcionarán información valiosa para el tratamiento integral de las personas adultas con discapacidad inte- lectual leve y moderada.; L'avaluació neuropsicològica en individus amb discapacitat intel·lectual és de màxima importància per determinar els dèficits cognitius subjacents a la disfunció cerebral i que limiten el funcionament intel·lectual i el comportament adaptatiu. Tanmateix, no s'han creat ni validat bateries neuropsicològiques en castellà per a aquesta població. Objectiu: adaptar el "programa integrat d'exploració neuropsicològica-test Barcelona" i validar la nova versió, el Test de Barcelona per a la Discapacitat Intel·lectual (TB-DI). Crear dades normatives per al seu ús clínic. SUBJECTES I MÈTODES El test original es va modificar a partir de les dades d'una mostra pilot de 65 individus amb discapacitat intel·lectual. Per estudiar les propietats psicomètriques del TB-DI, es va administrar a una mostra de 170 individus amb discapacitat intel·lectual i a un grup de 60 individus sense ella. Les variables rellevants per a l'estratificació de les dades normatives es van determinar mitjançant models de regressió. Resultats: el TB-DI finalment es va compondre per 67 subtests agrupats en vuit dominis cognitius i va mostrar bones propietats psicomètriques. Es van crear dades normatives per a cinc grups tenint en compte el nivell de discapacitat intel·lectual, l'edat i la competència curricular adquirida. Aquestes dades es van organitzar en percentils de manera que permetin la creació de perfils cognitius en els camps clínic i experimental. Conclusió: el TB-DI constitueix una eina d'alta aplicabilitat en la població amb discapacitat intel·lectual. Mostra una validesa i fiabilitat adequades, i té bones propietats psicomètriques. Els perfils cognitius obtinguts pel TB-DI proporcionaran informació valuosa per al tractament d'adults amb discapacitat intel·lectual lleu i moderada.; Fondo de Investigaciones Sanitarias de la Seguridad Social (FIS PI-080778, FIS PI-10/00940, FIS PI12/02019) y Fundació Parc Taulí (CIR2010/006, CIR2011/004). J.D.Y. es miembro de un grupo de investigación SGR2014/1673 financiado por la Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca.

Sex differences in neurocognitive response to metacognitive trainingin first-episode psychosis: Implications for personalized interventions

Thu, 19 Mar 2026 08:16:07 GMT

Sex differences in neurocognitive response to metacognitive trainingin first-episode psychosis: Implications for personalized interventions Verdaguer-Rodriguez, Marina; Comas Mateos, Josep Oriol; López Carrilero, Raquel; Díaz Cutraro, Luciana; Espinosa Lorenzo, Victoria; Ruiz Delgado, I.; Barrigon, Maria Luisa; Grasa, Eva; Pousa, Esther; González Higueras, Fermín; CID COLOM, JORDI; Lorente-Rovira, Esther; BARAJAS, ANA Psychosis; Psychological Interventions; Gender; Psicosi; Intervencions psicològiques; Gènere; Psicosis; Intervenciones psicológicas; Género; Purpose Neurocognitive impairments are a core feature of psychosis and impact long-term outcomes. While sex differencesin neurocognition have been observed in first-episode psychosis (FEP), findings remain mixed, and little is known about dif-ferential responses to metacognitive interventions. This study examined sex differences in the effectiveness of MetacognitiveTraining (MCT) on neurocognitive outcomes in FEP.Methods A total of 122 individuals with FEP were randomized to receive either MCT or psychoeducational intervention.Neurocognitive performance was assessed at baseline and at 6-month follow-up using a comprehensive battery (CPT-II,TMT, WCST, Stroop test, TAVEC, WAIS-III Digit Span). General Linear Models tested the effects of intervention, sex, andtheir interaction, both unadjusted and adjusted for covariates.Results MCT led to greater improvements than psychoeducation in immediate recall, processing speed, cognitive flexibil-ity, inhibitory control, and attention. Improvements in immediate recall and Stroop Interference remained significant afteradjustment, with Stroop performance also influenced by diagnosis. Across groups, men performed better in verbal memory,while women showed increased serial clustering in short-term recall, an effect that remained significant after adjustment.Notably, a group-by-sex interaction indicated that women receiving MCT experienced greater gains in short-term recall aftercontrolling for covariates.Conclusions MCT enhances specific neurocognitive functions in FEP and shows promising effects for women in verbalmemory processes. These findings underscore the importance of incorporating sex and diagnostic factors when tailoringearly interventions for psychosis and highlight the potential of MCT as a personalized cognitive strategy.; Objectiu Les deficiències neurocognitives són una característica central de la psicosi i impacten en els resultats a llarg termini. Tot i que s'han observat diferències de sexe en la neurocognició en la psicosi de primer episodi (PEP), els resultats continuen sent mixtos i se sap poc sobre les respostes diferencials a les intervencions metacognitives. Aquest estudi va examinar les diferències de sexe en l'efectivitat de l'entrenament metacognitiu (TCM) sobre els resultats neurocognitius en el PEP. Mètodes Un total de 122 individus amb PEP van ser assignats aleatòriament per rebre TCM o intervenció psicoeducativa. El rendiment neurocognitiu es va avaluar al començament de l'estudi i en el seguiment de 6 mesos mitjançant una bateria completa (CPT-II, TMT, WCST, prova de Stroop, TAVEC, WAIS-III Digit Span). Els models lineals generals van provar els efectes de la intervenció, el sexe i la seva interacció, tant no ajustats com ajustats per covariables. Resultats: El TCM va conduir a millores més grans que la psicoeducació en el record immediat, la velocitat de processament, la flexibilitat cognitiva, el control inhibitori i l'atenció. Les millores en el record immediat i la interferència de Stroop van continuar sent significatives després de l'ajustament, i el rendiment de Stroop també va ser influenciat pel diagnòstic. En tots els grups, els homes van obtenir un millor rendiment en la memòria verbal, mentre que les dones van mostrar una major agrupació seriada en el record a curt termini, un efecte que va continuar sent significatiu després de l'ajustament. Cal destacar que una interacció grup per sexe va indicar que les dones que rebien MCT van experimentar majors guanys en el record a curt termini després de controlar les covariables. Conclusions La MCT millora les funcions neurocognitives específiques en la FEP i mostra efectes prometedors per a les dones en els processos de memòria verbal. Aquestes troballes subratllen la importància d'incorporar factors sexuals i diagnòstics a l'hora d'adaptar les intervencions precoços per a la psicosi i destaquen el potencial de la MCT com a estratègia cognitiva personalitzada.; Finançament d'accés obert proporcionat gràcies a l'acord CRUE-CSIC amb Springer Nature.

Declive cognitivo en la enfermedad de Alzheimer. Seguimiento de más de tres años de una muestra de pacientes

Thu, 19 Mar 2026 09:19:18 GMT

Declive cognitivo en la enfermedad de Alzheimer. Seguimiento de más de tres años de una muestra de pacientes Conde-Sala, Josep Lluís; Garre-Olmo, Josep; Llinàs-Reglà, Jordi; López-Pousa, Secundino; Lozano-Gallego, Manuela; Pericot Nierga, Imma; Turró-Garriga, Oriol; Vilalta-Franch, Joan; Hernàndez-Ferràndiz, Marta Acetylcholinesterase inhibitors; Activities of daily living; Alzheimer’s disease; Inhibidors de l'acetilcolinesterasa; Activitats de la vida diària; Malaltia d'Alzheimer; Inhibidores de la acetilcolinesterasa; Actividades de la vida diaria; Enfermedad de Alzheimer; Introduction: The rates of cognitive decline in patients with Alzheimer’s disease show variations due to various factors.AIM To determine the influence of age, education, gender, activities of daily living (ADL) and acetylcholinesterase inhibitors (IAChE) and memantine in the rhythm and rate of cognitive decline. Patients and methods: Retrospective study of a sample of 383 patients with Alzheimer’s disease, with neuropsychological assessments over three years. Cognitive measure was used as the Cambridge Cognitive Examination (CAMCOG). Patients were grouped according to their rate of annual decline (RAD) and performed a bivariate and multivariate regression analysis using as dependent variable the difference in scores on the CAMCOG (baseline-final). Results: The younger age (beta = –0.23; p < 0.001), more educated (beta = 0.26; p < 0.001) and the greater deterioration of ADL (beta = 0.24; p < 0.001) were associated with a greater decline in all patients. The drugs had a beneficial effect (beta = –0.18; p = 0.011) in the group with lower and slower decline (RAD < 5%). Conclusions: The lower age, higher education and the deterioration of ADL are associated with a greater cognitive decline. The IAChE and memantine had a beneficial effect, slowing the decline in the group of patients with lower RAD.; Introducció: les taxes de deteriorament cognitiu en pacients amb malaltia d'Alzheimer mostren variacions a causa de diversos factors. Objectiu: determinar la influència de l'edat, l'educació, el sexe, les activitats de la vida diària (AVD) i els inhibidors de l'acetilcolinesterasa (IAChE) i la memantina en el ritme i la taxa del deteriorament cognitiu. Pacients i mètodes: estudi retrospectiu d'una mostra de 383 pacients amb malaltia d'Alzheimer, amb avaluacions neuropsicològiques durant tres anys. La mesura cognitiva es va utilitzar com el Cambridge Cognitive Examination (CAMCOG). Els pacients es van agrupar segons la seva taxa de deteriorament anual (RAD) i es va realitzar una anàlisi de regressió bivariant i multivariant utilitzant com a variable dependent la diferència en les puntuacions del CAMCOG (línia basal-final). Resultats: l'edat més jove (beta = –0,23; p < 0,001), més educació (beta = 0,26; p < 0,001) i el major deteriorament de les AVD (beta = 0,24; p < 0,001) es van associar amb un major declivi en tots els pacients. Els fàrmacs van tenir un efecte beneficiós (beta = –0,18; p = 0,011) en el grup amb declivi més baix i més lent (RAD < 5%). Conclusions: l'edat més baixa, l'educació més alta i el deteriorament de les AVD s'associen amb un major declivi cognitiu. L'IAChE i la memantina van tenir un efecte beneficiós, alentint el declivi en el grup de pacients amb menor RAD.; Introducción: Las tasas de deterioro cognitivo en pacientes con enfermedad de Alzheimer muestran variaciones debido a diversos factores. Objetivo: Determinar la influencia de la edad, la educación, el sexo, las actividades de la vida diaria (AVD) y los inhibidores de la acetilcolinesterasa (IAChE) y la memantina en el ritmo y la tasa del deterioro cognitivo. Pacientes y métodos: Estudio retrospectivo de una muestra de 383 pacientes con enfermedad de Alzheimer, con evaluaciones neuropsicológicas durante tres años. La medida cognitiva utilizada fue el Cambridge Cognitive Examination (CAMCOG). Los pacientes se agruparon según su tasa de deterioro anual (RAD) y se realizó un análisis de regresión bivariante y multivariante utilizando como variable dependiente la diferencia en las puntuaciones del CAMCOG (línea basal–final). Resultados: Una edad más joven (beta = –0,23; p < 0,001), mayor nivel educativo (beta = 0,26; p < 0,001) y un mayor deterioro de las AVD (beta = 0,24; p < 0,001) se asociaron con un mayor declive en todos los pacientes. Los fármacos tuvieron un efecto beneficioso (beta = –0,18; p = 0,011) en el grupo con menor y más lento deterioro (RAD < 5%). Conclusiones: Una menor edad, un nivel educativo más alto y el deterioro de las AVD se asocian con un mayor declive cognitivo. Los IAChE y la memantina tuvieron un efecto beneficioso, ralentizando el deterioro en el grupo de pacientes con menor RAD.

Descripción de una muestra clínica de pacientes con Funcionamiento Intelectual Límite en un Centro de Salud Mental Infanto-Juvenil: prueba piloto promovida por la Generalitat de Catalunya

Tue, 25 Nov 2025 11:56:15 GMT

Descripción de una muestra clínica de pacientes con Funcionamiento Intelectual Límite en un Centro de Salud Mental Infanto-Juvenil: prueba piloto promovida por la Generalitat de Catalunya Losada Brunet, David; Díaz-Gonzalez, Noelia; Valero Iranzo, Adrià; Sánchez-Martinez, Joana Funcionament intel·lectual límit; discapacitat intel·lectual; Psiquiatria del nen i adolescent; Funcionamiento intelectual límite; discapacidad intelectual; Psiquiatria del niño y adolescente; Limit intellectual functioning; intellectual disability; Child and adolescent psychiatry; Introducción: El Funcionamiento Intelectual Límite (FIL) define aquella población que obtiene un rango de Cociente Intelectual (CI) entre 71 y 84 con unas dificultades asociadas en el desarrollo cognitivo, social y funcional. Aunque no tiene unos criterios claramente definidos ni se considera una categoría diagnóstica (sino más bien una condición), se ha detectado que es un importante factor de riesgo para una peor adaptación global y el desarrollo de psicopatología. Objetivo: Evaluar de forma descriptiva dos variables de una muestra clínica de los casos con FIL detectados en el Centro de Salud Mental Infantil y Juvenil (CSMIJ) del Gironès i Pla de l’Estany durante 2022: las edades de primera visita en el centro y las comorbilidades asociadas. Material y métodos: Dentro de la prueba piloto multidisciplinar del FIL aprobada por la Generalitat de Catalunya en 2021, conjuntamente con otros centros y servicios de salud mental, se evaluaron 114 casos (75% varones) de pacientes con FIL, según el protocolo establecido. Resultados: La mayoría de casos realizaron la primera visita en el CSMIJ entre los 8 y los 10 años. Los diagnósticos comórbidos más frecuentes asociados al FIL han sido los Trastornos generalizados del desarrollo (29,16%), los Trastornos hipercinéticos (27,5%) y el Trastorno de Conducta (14,16%). Conclusiones: El plan de intervención inicial en CSMIJ contempla el abordaje del paciente y sus familias en las dificultades valoradas, así como la comorbilidad asociada, características importantes en los pacientes con FIL.; Introducció: El Funcionament Intel·lectual Límit (FIL) defineix aquella població que obté un rang de Quocient Intel·lectual (CI) entre 71 i 84 amb unes dificultats associades al desenvolupament cognitiu, social i funcional. Tot i que no té uns criteris clarament definits ni es considera una categoria diagnòstica (sinó més aviat una condició), s'ha detectat que és un important factor de risc per a una adaptació global pitjor i el desenvolupament de psicopatologia. Objectiu: Avaluar de forma descriptiva dues variables d'una mostra clínica dels casos amb FIL detectats al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) del Gironès i Pla de l'Estany durant el 2022: les edats de primera visita al centre i les comorbiditats associades. Material i mètodes: Dins la prova pilot multidisciplinar del FIL aprovada per la Generalitat de Catalunya el 2021, conjuntament amb altres centres i serveis de salut mental, es van avaluar 114 casos (75% homes) de pacients amb FIL, segons el protocol establert. Resultats: La majoria de casos van realitzar la primera visita al CSMIJ entre els 8 i els 10 anys. Els diagnòstics comòrbids més freqüents associats al FIL han estat els Trastorns generalitzats del desenvolupament (29,16%), els Trastorns hipercinètics (27,5%) i el Trastorn de Conducta (14,16%). Conclusions: El pla d'intervenció inicial a CSMIJ contempla l'abordatge del pacient i les famílies en les dificultats valorades, així com la comorbilitat associada, característiques importants en els pacients amb FIL.