<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" version="2.0">
<channel>
<title>Llibres/capítols de llibre Departament de Psicologia</title>
<link>https://hdl.handle.net/2072/453150</link>
<description/>
<pubDate>Sat, 04 Apr 2026 13:34:14 GMT</pubDate>
<dc:date>2026-04-04T13:34:14Z</dc:date>
<item>
<title>Niños, niñas y adolescentes acogidos por sus familiares: ¿qué sabemos, qué conocemos?</title>
<link>https://hdl.handle.net/10256/23241</link>
<description>Niños, niñas y adolescentes acogidos por sus familiares: ¿qué sabemos, qué conocemos?
Montserrat Boada, Carme
Publicació sobre l'acolliment de l'infant en família extensa
</description>
<pubDate>Thu, 01 May 2008 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">https://hdl.handle.net/10256/23241</guid>
<dc:date>2008-05-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>Emotion recognition skills in children with hearing loss: What is the role of language?</title>
<link>https://hdl.handle.net/10256/19991</link>
<description>Emotion recognition skills in children with hearing loss: What is the role of language?
Sidera Caballero, Francesc; Serrat Sellabona, Elisabet; Amadó Codony, Anna; Morgan, Gary
Previous studies have found a deficit in emotion recognition skills in children&#13;
with hearing loss linked to their linguistic development. Our aim is to explore&#13;
how different linguistic-communicative skills influence the capacity to recognise&#13;
emotions from faces, at different developmental points, in children with and&#13;
without hearing loss. We administered language measures and a task of emotion&#13;
recognition (ER) to 166 children (75 with hearing loss). Results show that ER&#13;
was linked to various linguistic-communicative skills in children with hearing&#13;
loss, whereas fewer connections existed in hearing children. As these relations&#13;
varied with age, we discuss how the importance of the different linguistic and&#13;
communicative skills for ER varies throughout development and as a function&#13;
of hearing status; This work was supported by the Spanish Ministerio de Economía y Competitividad and the&#13;
Fondo Europeo de Desarrollo Regional (PSI2015-69419-R; MINECO-FEDER). Morgan’s work was supported by the Economic and Social Research Council of Great Britain [grant number RES-620-28-0002], Deafness, Cognition and Language Research Centre (DCAL)
</description>
<pubDate>Sat, 01 Jun 2019 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">https://hdl.handle.net/10256/19991</guid>
<dc:date>2019-06-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>Infants i adolescents acollits pels seus familiars: què en sabem, què en coneixem?</title>
<link>https://hdl.handle.net/10256/23240</link>
<description>Infants i adolescents acollits pels seus familiars: què en sabem, què en coneixem?
Montserrat Boada, Carme
Publicació sobre l'acolliment de l'infant en família extensa
</description>
<pubDate>Thu, 01 Nov 2007 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">https://hdl.handle.net/10256/23240</guid>
<dc:date>2007-11-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>7. L’articulació d’espais i temps educatius: les trajectòries personals d’aprenentatge com a focus de l’acció educativa</title>
<link>https://hdl.handle.net/10256/19539</link>
<description>7. L’articulació d’espais i temps educatius: les trajectòries personals d’aprenentatge com a focus de l’acció educativa
Esteban Guitart, Moisès
Tradicionalment, el contingut i fronteres dels espais i temps educatius&#13;
s’han reduït als continguts, competències, aules i horaris escolars. Tanmateix, la metàfora de la nova ecologia de l’aprenentatge posa al descobert la caducitat d’un model «d’encapsulament de l’aprenentatge»,&#13;
funcional en el segle xx, però que necessita una profunda revisió en les&#13;
condicions actuals cap a models d’educació distribuïda i interconnectada, una situació que, d’altra banda, ens obliga a repensar el focus de l’acció educativa. En aquest sentit, en aquest capítol justifiquem la necessitat&#13;
de situar les trajectòries personals d’aprenentatge com a unitat i objecte&#13;
d’anàlisi alhora. Dividim el capítol en quatre subseccions: en primer lloc,&#13;
s’identifica una tendència, a la vegada nacional i internacional, que&#13;
consisteix a il·lustrar les oportunitats educatives, avui més que mai distribuïdes i múltiples, al llarg i ample de la vida, que apareixen com a conseqüència de la participació i el trànsit dels aprenents en diferents&#13;
contextos i activitats. En segon lloc, es defineix, s’il·lustra i es caracteritza&#13;
la noció de Trajectòria Personal d’Aprenentatge (TPA). En tercer lloc,&#13;
s’aborda la qüestió relativa al desenvolupament de trajectòries personals&#13;
d’aprenentatge diverses, enriquides i competencials d’acord amb tres nivells d’intervenció, que són: micro (estratègies de personalització educativa), meso (establiment de xarxes educatives multinivell i intersectorials) i macro (polítiques públiques de redistribució de recursos, competències&#13;
i funcions segons un nou consens, pacte o contracte educatiu). Finalment, es proposen algunes mesures específiques derivades dels plantejaments anteriors
</description>
<pubDate>Thu, 06 May 2021 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">https://hdl.handle.net/10256/19539</guid>
<dc:date>2021-05-06T00:00:00Z</dc:date>
</item>
</channel>
</rss>
