https://hdl.handle.net/2072/478793 Wed, 08 Apr 2026 07:02:23 GMT 2026-04-08T07:02:23Z https://hdl.handle.net/2445/182629 Fons la Revista Blanca : Federica Montseny i la dona nova (1923-1931) Montseny, Federica, 1905-1994; Tavera, Susanna, 1945-; Barbé Pou, Elisenda; Universitat de Barcelona. Centre d'Estudis Històrics Internacionals Federica Montseny i els feminismes dels «feliços anys vint»: les paradoxes de l’humanisme individualista i anarquista Quan el juny del 1923 Federico Urales i Soledad Gustavo iniciaren a Barcelona la segona etapa de La Revista Blanca, la seva filla Federica sols tenia 18 anys. La joventut de «la nena» (així acostumaven a anomenar-la, i la fórmula familiar sovint acompanyà Federica Montseny en cercles militants) no impedí que des d’aquell estiu les seves col·laboracions fossin habituals a tots els números de la publicació. Ella mateixa havia destruït uns primers escrits el 1920 sense arribar a publicar-los; però els immediatament posteriors sí que havien arribat a la impremta: una novel·leta curta havia estat publicada per «La Novela Roja», una col·lecció popular que veia la llum a Madrid, i l’abril del 1923 el portaveu de la CNT catalana havia publicat el seu primer article periodístic. Si hem de creure el testimoni de la mateixa Federica, el segon fou el que publicà el juny a La Revista Blanca sobre el futurisme italià o sobre el que ella entenia per avantguardisme cultural futurista i, el que potser és més important, anunciava una explícita predilecció per la temàtica cultural i literària2. Des d’aleshores i fins a la proclamació de la Segona República espanyola, també escrigué de manera sistemàtica sobre els feminismes coetanis i sobre l’alliberament individual i col·lectiu de les dones... Tue, 25 Jan 2022 09:49:32 GMT https://hdl.handle.net/2445/182629 2022-01-25T09:49:32Z https://hdl.handle.net/2445/182599 Fons Jordi Arquer: correspondència (1939-1985) Arquer, Jordi, 1907-1981; Termes, Josep, 1936-2011; Universitat de Barcelona. Centre d'Estudis Històrics Internacionals A l’arxiu del Centre d’Estudis Històrics Internacionals del Pavelló de la República, entre els centenars de caixes de materials de la col·lecció que Jordi Arquer va arreplegar al llarg de la seva vida, hi destaquen més de trenta caixes que contenen la correspondència sostinguda per ell des del 1939 fins al 1976, encara que va morir el 1981. Són milers de cartes i centenars de corresponsals els que s’hi guarden. Els temes són sempre els mateixos: la guerra, l’exili, el moviment obrer, el socialisme i el comunisme, i el futur de Catalunya. N’he fet una breu selecció d’un centenar (104 exactament, incloses les quatre de George Orwell) per donar a conèixer l’interès del personatge i del fons arxivístic. Jordi Arquer i Saltor és una figura poc i mal coneguda. Va ser un home cantellut i hiperactiu: fundador del comunisme català, independentista, organitzador frustrat de l’exili, esdevingut ferotge anticomunista arran de les persecucions contra el POUM (del qual era dirigent destacat) el 1937 durant la guerra i, per evolució personal, socialista moderat contrari a tota mena de dictadures. Sempre, però, va ser un catalanista radical: introductor els anys trenta del mot «nacionalitari » per evitar l’equívoc de la paraula «nacionalista», sobiranista sense defallences i partidari de l’emancipació dels Països Catalans. A més, va ser un bibliòfil, investigador dels fets i dels homes de la guerra i el comunisme... Mon, 24 Jan 2022 18:32:41 GMT https://hdl.handle.net/2445/182599 2022-01-24T18:32:41Z https://hdl.handle.net/2445/182583 PSSST... PASSA-HO: La lluita per la democràcia a Catalunya (1939-1975) Pellegrini, Alberto; Rúa Fernández, José Manuel, 1976-; Universitat de Barcelona. Centre d'Estudis Històrics Internacionals Aquest llibre forma part del projecte de recerca «El franquisme a Catalunya: institucionalització del règim i organització de l’oposició (1938-1979)(2)», subvencionat pel Ministeri de Ciència i Innovació (ref. HAR2009-10979); Dins de la col·lecció «Papers del Pavelló» que edita Afers juntament amb el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (CEHI-UB), volem donar a conèixer el valuós fons documental del CEHI dipositat a l’Arxiu Biblioteca Pavelló de la República. Un fons especialitzat en la II República, la Guerra Civil, el franquisme i la Transició política, del qual ara volem oferir un nova mostra a través del número 8 de la citada col·lecció. El present exemplar, Pssst... passa-ho. La lluita per la democràcia a Catalunya (1939-1975), fa un repàs —de manera sintètica però acurada— de la història de l’oposició democràtica durant la dictadura del general Franco, recolzat per documents originals produïts per tota mena de militants (anònims o amb projecció pública) i organitzacions antifranquistes com ara partits polítics, sindicats, plataformes unitàries i moviments socials. Els documents seleccionats corresponen al Fons FV, Sèrie Fulls Volants, de la Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona (amb seixanta-vuit caixes del període 1939-1975), inventariat per Olga Giralt i consultable a http://www.bib.ub.edu/biblioteques/pavello-republica/fons-arxiu/inventaris-cehi/. Tue, 25 Jan 2022 11:12:59 GMT https://hdl.handle.net/2445/182583 2022-01-25T11:12:59Z https://hdl.handle.net/2445/182653 L'Oportunisme de Franco: un informe sobre la qüestió jueva (1949) Casali, Luciano; Harana i Torrejón, Lola; Universitat de Barcelona. Centre d'Estudis Històrics Internacionals Aquest llibre forma part del projecte de recerca «El franquisme a Catalunya: institucionalització del règim i organització de l’oposició (1938-1979)(2)», subvencionat pel Ministeri de Ciència i Innovació (ref. HAR2009-10979), i ha estat desenvolupat dins el Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual (GRANMA, Grup de Recerca Consolidat ref. 99, 2009-2013) de la Generalitat de Catalunya.; El món occidental, de mica en mica, va acceptar tàcitament el règim de Franco. Els primers senyals van ser evidents quan, l’abril de 1947, els EUA no es van comprometre a imposar noves sancions a Espanya, i al desembre següent l’ONU no va renovar la condemna que havia portat a l’aïllament diplomàtic que se li havia imposat l’any anterior. En el moment en què s’iniciava la Guerra Freda i es configuraven de manera evident els blocs contraposats relacionats amb les dues grans potències, «la diplomacia norteamericana empezaba a apreciar el valor estratégico de España (...) [y] la diplomacia francesa pudo entonces proclamar enfáticamente que ‘España tenía razón’, puesto que había sido pionera en la denuncia del peligro comunista»1. El 10 de febrer de 1948 va tornar a obrir-se la frontera als Pirineus i, al juny d’aquell any, Espanya va signar els primers acords comercials i financers amb França i el Regne Unit; al febrer de 1949, el Chase National Bank va concedir un crèdit de 25 milions de dòlars a Madrid. Començaven a canviar les condicions internes dels espanyols: a l’abril de 1948 es deroga finalment, després de dotze anys, l’«estat de guerra» que havia estat proclamat el juliol de 1936... Tue, 25 Jan 2022 12:05:40 GMT https://hdl.handle.net/2445/182653 2022-01-25T12:05:40Z