https://hdl.handle.net/2072/482495 Mon, 06 Apr 2026 16:23:13 GMT 2026-04-06T16:23:13Z https://hdl.handle.net/20.500.14226/87 Evaluación criminológica y psicológica de los agresores domésticos Martínez García, Marian; Pérez Ramírez, Meritxell El objetivo de este estudio es evaluar la eficacia del programa de tratamiento con agresores domésticos. La investigación consiste en una comparación entre sujetos de las variables psicológicas antes y después del tratamiento. La principal conclusión es que el programa de tratamiento recibe un soporte parcial de los datos empíricos obtenidos y que las variables criminológicas no parecen influir en estos resultados.; The purpose of this study is to assess the efficiency of the treatment programme for domestic attackers. The research involved a subject comparison of psychological variables prior to and following treatment. The main conclusions drawn are that the treatment programme is partially backed by empirical data obtained and that criminological variables do not seem to have a bearing on these results. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14226/87 2009-01-01T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14226/154 Les agressions en contextos tancats de Justícia Juvenil Mancho Fora, Roger Aquesta recerca explora el fenomen de l'agressivitat originada en entorns tancats, com ho són els centres educatius de Justícia Juvenil de Catalunya. Aquest, però, és només un dels àmbits on la major part de les eines que s'han emprat poden ser d'utilitat. És possible estendre el camp d'aplicació a altres entorns de compliment de mesures o de tractament en règim tancat. L'ús d'eines de valoració estructurades pot ser complementat amb l'obtenció sistemàtica d'informació sobre els comportaments agressius, la qual cosa permet que els equips professionals disposin de més informació útil en termes de prevenció d'incidents. No obstant això, un aspecte rellevant en la prevenció de les agressions és la relació que un individu estableix amb la resta de persones del seu entorn. En aquest cas, s'ha incorporat l'Anàlisi de Xarxes Socials per obtenir indicadors des d'una perspectiva relacional a fi d’efectuar-ne una anàlisi conjunta amb característiques personals i de risc. Els resultats obtinguts permeten valorar aquests aspectes relacionals associats a les agressions que es van produir al Centre Educatiu durant el treball de camp. A més, la utilització d'altres eines permet caracteritzar aquestes agressions com a relativament poc greus i poc freqüents. Pel que fa als resultats de les eines de valoració de risc, s'han obtingut indicis que permeten afirmar la relació d'aquestes eines amb les agressions posteriors, motiu pel qual és factible considerar-les també com a eines vàlides per a la predicció d'incidents.; En esta investigación se explora el fenómeno de la agresividad originada en entornos cerrados como lo son los centros educativos de justicia juvenil de Cataluña. Una correcta valoración estructurada en combinación con el análisis de las redes sociales establecidas entre los individuos de los centros permite obtener información precisa sobre los comportamientos agresivos producidos en estos entornos cerrados. Esta información puede ser utilizada por los equipos profesionales para detectar, registrar y prevenir futuros incidentes.; In this study the phenomenon of aggressiveness originating in closed environments such as the juvenile justice educational centres of Catalonia is explored. A correct structured valuation, together with the analysis of the social networks established between the individuals of the centres, makes it possible to obtain specific information related to the aggressive behaviour produced in these closed environments. This information may be used by professional teams to detect, record and prevent future incidents. Tue, 20 Mar 2012 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14226/154 2012-03-20T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14226/77 Taxa de reincidència penitenciària 2008 Capdevila Capdevila, Manel; Ferrer Puig, Marta La investigació actualitza les dades de dues recerques anteriors, la publicada l’any 1993 i la publicada el 2004/2005. Aquesta sèrie, que ja suma 3 recerques, permet comparar les taxes de reincidència penitenciària de 1992, 2002 i 2008 i totes les variables que es deriven dels estudis. En aquesta nova recerca la població objecte d’estudi són les 2.579 persones que van sortir excarcerades l’any 2002, d’alguna de les presons catalanes, per algun dels motius previstos a la llei o per haver protagonitzat un trencament de condemna (un no reingrés de permís, no haver tornat d’una sortida laboral o haver protagonitzat una evasió). La grandària de la mostra és de 1.403 persones. L’estudi ha consistit a recollir informació sobre diferents variables descriptives del perfil personal, penal i penitenciari dels components de la mostra i a comprovar si, un cop excarcerats l’any 2002, tornaven al sistema penitenciari, com a preventius o penats, per haver comés un nou delicte posteriorment a la data d’excarceració (reincidència penitenciària). El període de seguiment ha estat fins al 31 de desembre de 2007. Diverses anàlisis ens han permet descriure relacions significatives entre les variables estudiades i la reincidència. La font de les dades ha estat, com en els altres dos estudis, el SIPC (sistema informàtic penitenciari català).; Recidivism rate of prison 2008 The study updates the data from two previous investigations conducted on the same topic. In this study people were released in 2002, which is tracking them until December 31, 2007 to find out if they returned to the prison system for a new crime committed after the date of its release. The investigation conducted various tests to be allowed to describe the relationships between the variables and recidivism.; Tasa de reincidencia penitenciaria 2008 El estudio actualiza los datos de dos investigaciones anteriores realizadas sobre la misma temática. En esta se estudian las personas excarceladas el año 2002, a las que se les hace un seguimiento hasta el 31 de diciembre de 2007 para saber si han vuelto al sistema penitenciario, por un nuevo delito cometido en fecha posterior a la de su excarcelación. En la investigación se realizan diversos análisis que han permitido describir las relaciones significativas entre las variables estudiadas y la reincidencia. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14226/77 2009-01-01T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14226/310 Eficàcia del RisCanvi Complet en la predicció del trencament de permís de sortida Férez Mangas, David Els permisos de sortida són un instrument d’intervenció penitenciària que s’utilitzen per a la reinserció i rehabilitació dels interns. El poder pronosticar amb la major eficàcia predictiva possible la probabilitat de trencament futur d’un permís representa una estimable ajuda per als tècnics penitenciaris. Aquest estudi pretén determinar l’efectivitat i la capacitat predictiva de l’escala de trencament de condemna del protocol RisCanvi-C. I es fa mitjançat la metodologia del cas-control amb una mostra total de 338 casos. Dels 43 factors de risc analitzats que conté el RisCanvi, els principals que es relacionen significativament amb el trencament de permisos de sortida són: a) història de violència prèvia, b) expedients disciplinaris, c) absència de plans de futur, d) falta de recursos econòmics i e) falta de suport familiar. L’eficàcia de l’escala de «risc de trencament» del RisCanvi-C aplicada prèviament a la concessió dels permisos, segons la comparació entre els nivells de risc «alt» i «mitjà/baix», mostra una Sensibilitat del 49,3% i una Especificitat del 77,6% amb un Odds Ràtio de 3,36. El model de regressió logística amb la combinació dels factors de risc que configuren aquesta escala va classificar correctament el 69,9% dels casos i va mostrar una capacitat predictiva moderada (AUC=0,738), mentre que el model de regressió amb tots els factors relacionats amb el trencament va classificar correctament el 73,5% dels casos mostrant una capacitat predictiva alta (AUC=0,793). Per millorar la predicció i la prevenció s’hauria d’actualitzar la combinació dels factors de risc que configuren en l’actualitat l’escala de trencament del protocol RisCanvi-C. Sun, 01 Jan 2017 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14226/310 2017-01-01T00:00:00Z