Com qualsevol altra disciplina i àmbit de coneixement, l’arqueologia s’ha anat adaptant en la darrera dècada a l’aparició de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). La informàtica ha permès millorar una sèrie de tasques, de vegades molt mecàniques, que ja es feien amb anterioritat, i ha proporcionat una major rapidesa i, sobretot, una qualitat superior dels resultats. D’altra banda, un dels grans avantatges de la revolució digital és la capacitat d’emmagatzemar grans volums de dades de manera ràpida i senzilla, unes dades que es poden reutilitzar de diverses formes. Si totes aquestes aplicacions han facilitat una mica més la resolució de problemes quotidians dels arqueòlegs, altres aplicacions han obert noves fronteres i possibilitats que fins ara ni tan sols s’havien somiat. De forma general, els arqueòlegs han detectat un canvi profund en 5 grans esferes d’aplicacions informàtiques. Tot i que no són les úniques, sí que semblen les més destacades: a) Enregistrament de dades (sobretot dibuix i imatge) b) Bases de dades c) Sistemes d’Informació Geogràfica d) Realitat virtual e) Comunicació mitjançant Internet