Aprofitant l’impuls dels Jocs del 1992, Barcelona va iniciar un procés de transformació i millora del seu teixit urbà que ha afectat en menor o major mesura tota l’extensió de la ciutat. D’entre totes les actuacions dutes a terme, la que ha afectat a la plaça Lesseps ha estat una de les més debatudes i prolongades en el temps. Aquesta plaça, situada a l’encreuament de dos eixos importants de la ciutat, ha tingut una evolució constant des de la seva aparició el 1626, amb la fundació del convent de Nostra Senyora de Gràcia, que donà nom al barri que s’hi generà posteriorment. L’evolució experimentada per la plaça Lesseps, ha vingut condicionada per la transformació dels seus espais adjacents, de la qual les fites més importants per a la fisonomia actual han estat la unificació de la plaça dels Josepets amb la plaça de la Creu a la dècada dels seixanta i l’obertura de la Ronda del Mig en la dècada dels setanta. En aquesta tesina s’analitzen les diferents transformacions sofertes per aquesta plaça i els seus voltants i s’aprofundeix en la darrera d’aquestes modificacions, ocorreguda la primera dècada del nou mil·lenni, i el procés que va dur a la redacció, modificació i execució del projecte de plaça Lesseps de Viaplana. Posteriorment, s’estudia la situació actual de la zona, detectant les mancances que presenta el projecte executat, tot i que encara no finalitzat, a l’espera de l’acabament de les obres de la línia 9 del metro. Finalment, es concreten diverses mesures correctores per tal de pal·liar aquestes mancances i alhora es proposen millores per tal d’enriquir aquest espai urbà.