Hi ha un consens general al voltant del paper de l'anglès com a "lingua franca" en un món sempre més globalitzat, on la freqüència i la intensitat de les interaccions (econòmiques i socials) entre agents de països i llengües diferents s'incrementen de manera progressiva (Fidrmuc, 2011). Així mateix, un nombre creixent de treballs empírics evidencien l'existència d'un rendiment econòmic positiu del domini de llengües estrangeres i de l'anglès en particular. En termes generals, el coneixement de llengües es pot entendre com un factor de capital humà. Aquesta afirmació no solament val per al cas dels immigrats que aprenen la llengua del seu país d'acollida (Chiswick i Miller, 2007, 2014), sinó que també es pot aplicar a l'aprenentatge de llengües estrangeres.