La pressa com a signe del temps, es podria convertir també en un element de la continuïtat de la vida moral, en el sentit que dóna a aquest concepte el filòsof russofrancès Vladimir Jankélévitch? En aquest article intentem desplegar la pregunta pel problema moral de la pressa des del punt de vista de la seva paradoxa, formulada per Jankélévitch: la pressa, en la seva inicial indeterminació, pot ser la condició per a una vida moral però, al mateix temps (i més aviat), l’obstacle principal. En la indiferència de la pressa, freturosa d’assolir un objectiu al davant per oblidar la pregunta sobre el valor de tot allò que hem deixat endarrere, què es pot pensar des d’un punt de vista moral? L’obra de Jankélévitch és d’una gran actualitat per a replantejar aquest afer com una de les grans qüestions de l’època contemporània, el seu estil de vida, la seva indiferència, i la freqüent absència de l’amor en la seva radical immotivació.