L'Estadística Territorial de 1858, i els Estados sobre la producció i comercialització dels principals productes agraris a la província de Barcelona el 1859-67, permeten constatar la persistència del cultiu de cereals al 44% de la superfície conreada. Uns rendiments mitjans de 15-16 Hl/Ha donaven abast al 39% de les necessitats de consum de la població. La resta requeria importar un milió d'Hl anuals de blat. Una anàlisi acurada de la seva geografia revela les raons agroecològiques, econòmiques i socials d'aquella especialització cerealícola a la franja nordoriental més humida, coetània de l'especialització vitícola predominant al sud-oest més àrid de la província.