Abstract:
|
El punt de partida d’aquest article és de caràcter social: els neologismes apareixen per referir-se a les novetats del món i a altres necessitats expressives dels parlants. Atès que els parlants consideren seva la llengua i emeten judicis poc contrastats sobre les paraules noves, en aquest article es discuteixen alguns dels interrogants més habituals sobre aquest tema: què és un neologisme?, hi ha neologismes més neològics que d’altres?, per què apareixen neologismes?, són tots igualment necessaris?, com són els neologismes del català?, el català crea neologismes o només els copia d’altres llengües? La conclusió de l’article és que el català, com qualsevol altra llengua viva, té creativitat lèxica i acull neologismes de tots tipus: estables i efímers, nous i vells, voluntaris i involuntaris, correctes i incorrectes, denominatius i expressius, ben formats i transgressors. |
Abstract:
|
The starting point of this article has a social nature: neologisms appear to refer to novelties
and to cover the expressive needs of speakers. As speakers consider language to be their own
and express unformed considerations on new words, this article deals with some of the most
frequent questions on this subject: What is a neologism? Are certain neologisms more neological
than others? Why do neologisms appear? Are they all necessary to the same extent? What are
neologisms in Catalan like? Does Catalan create neologisms or does it only copy them from other
languages? The article comes to the conclusion that Catalan, like any other language, has lexical
creativity and hosts all kinds of neologisms: stable and ephemeral, new and old, deliberate and
unintentional, correct and incorrect, denominative and expressive, well-formed and transgressive. |