Neix l’any 2007, com a proposta del curs de Projectes XI de la línia 4’33’’ de l’EtsaB. Calía un centre multifuncional, amb allotjament per gent sense sostre, casal d’avis i aula oberta per immigrants, a la Plaça pou de la Figuera, al Barri de Santa Caterina, al Casc Antic de Barcelona. El procés començava amb la recerca d’informació sobre l’evolució de història,del Barri i per tant de Barcelona, per entendre la problemàtica del lloc on ens ubicàvem. Entendre què era l’anomenat “Forat de la Vergonya” i perquè s’anomenava així. I el més important, saber qui hi vivia allà, què oferia el barri i quines eren les principals mancances. L’exercici començava omplint “capses” d’informació sobre el programa i la ubicació. Entenent que era un cas especial per la seva història i el tipus de gent a la que anava destinat. Un projecte molt del costat humà, gens egocèntric ni ostentós. Un projecte a l’abats dels usuais; dels usuaris i per als usuaris. Un lloc per ells, que estàven, tant decontents amb tot el que l’Administació havia fet fins aleshores al Forat de la Vergonya. La decisió de realitzar un projecte integrador i obert. Un projecte basat en allò existent. Com a testimoni i conciència de què és el Barri de Santa Caterina. Arrelat al teixit, sense canvis d’escala respecte als edificis del voltant. Dins d’un solar destinat a Equipament Públic propietat de l’Ajuntament. Les premises a seguir eren clares: ■ MANTENIR FAÇANA EXISTENT ■ RESOLUCIÓ DE MITGERA ■ TRACTAMENT DEL PATI DE VEÏNS ■ INTERACTUAR AMB LA PLAÇA ■ JUSTIFICAR LA CANTONADA ■ MANTENIR TIPUS DE GRÀ ■ NO ALTERAR L'ENTORN ■ SER DEL BARRI I PER AL BARRI La idea començava amb el concepte de CAPSA. Objecte en el que guardem, bons records del passat, i al que hi anem incorporant de nous. Justament això era, una capsa que integrés el passat amb el present en busca d’una millora. Una “Capsa de Pandora”, de la que havien escapat tots els mals, i només hi quedava l’esperança dels homes. La decisió de continuar amb el Projecte “DUES CAPSES” com a Projecte Final de Carrera, en tot moment, va ser clara per la meva part. Era un projecte amb un contingut interessant a un lloc interessant. A més de tenir l’oportunitat per primera vegada, de projectar a Barcelona ciutat. El resultat, després d’intentar integrar programes tan diversos en un centre tant petit, va evolucionar, en un lloc on tot això hi pogués confuïr de manera més lliure, còmode i sense restriccions. Un centre per a tothom, grans, petits, joves, amb o sense sostre, immigrants o no, ... on la participació dels usuaris fós clau per al seu funcionament. Un Centre cívic.