En els darrers deu anys s'han multiplicat a Espanya els centres que imparteixen docència universitària en Biblioteconomia i Documentació, hem viscut la creació de departaments universitaris de l'àrea de coneixement de Biblioteconomia i Documentació, s'han reformat els plans d'estudis de la diplomatura, hem assistit a la creació del títol de llicenciat en Documentació, a la conversió d'algunes escoles en facultats, etc. Ara bé, tot aquest creixement de la nostra àrea de coneixement en el si de la universitat espanyola s'ha fet tard, en moltes ocasions des del no-res —sense gaire tradició professional— i just en el moment del major canvi experimentat fins ara per les nostres professions: la tecnologia i Internet en particular multipliquen els nostres objectius intel·lectuals i professionals i ens obliguen a definir què som i on anem. Ningú no dubta que aquest és un moment de turbulències epistemològiques i gremials per a tothom, però especialment per als bibliotecaris documentalistes, si és que encara tenim clar denominar-nos així!: