La xarxa ferroviària catalana està basada en un seguit d'infraestructures que tenen el seu origen a mitjans o finals del segle XIX, les quals han mantingut la seva configuració fins l'actualitat. El creixement urbanístic registrat dins la perifèria de la ciutat de Barcelona ha fet, però, que les necessitats de la població hagin variat, fent necessari un servei ràpid i de calitat que arribi al major nombre d'usuaris possible, el que fa plantejar l'aparició de nous punts d'accés a la xarxa. Així doncs, a partir de dades d'assentament de població, mobilitat i creixement urbanístic es podran buscar nous emplaçaments d'estacions o modificacions dels ja existents amb l'objectiu de millorar el servei ofert.