Deixo ara el Regne Unit i m'ocupo del cas català. M'interessa especialment destacar que si en un moment o altre es formalitzés la independència de Catalunya i la creació d'un estat separat d'Espanya, no ens trobaríem als llimbs. Mentre Espanya i la UE no haguessin reconegut Catalunya, cap problema per participar en els programes europeus. El dia que reconeguessin el nou estat, hauria d'haver-hi una negociació més o menys ràpida per entrar a la Unió Europea, si així ho decidia Catalunya. En aquesta línia, la secretària d'Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació d'Espanya, Carmen Vela, va dir fa pocs dies que el requisit per percebre ajudes de l'European Research Council és participar i contribuir al pressupost i que per això els països han de ser membres de la Unió Europea. La seva conclusió va ser que si Catalunya arribés a independitzar-se d'Espanya sortiria també de la Unió Europea i que la resposta òbvia és que no podria rebre ajudes. No cal ni argumentar que això és completament fals. Per evitar incerteses, Catalunya durant els tràmits d'incorporació o definitivament, podria esdevenir estat associat i podria rebre ajuts en les mateixes condicions que ho fan els estats membres de la UE. Un exemple és que a la darrera convocatòria dels ajuts sènior, els Advanced Grants, Israel va obtenir 10 projectes, els mateixos que Suècia. Això sí, caldria negociar un acord que no requereix la unanimitat dels estats membres. [...]