dc.contributor |
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Geologia Marina i Oceanografia Física |
dc.contributor |
Meca Acosta, Benito |
dc.contributor.author |
González Moya, Carlos |
dc.contributor.author |
Resina Benítez, Eduard |
dc.contributor.author |
Molinari Hernández, Verónica |
dc.contributor.author |
Pérez Ferrer, Ana |
dc.coverage.spatial |
east=3.186732530593872; north=43.36436134491527; name=34500 Besiers, França |
dc.date |
2009 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2099.1/6919 |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights |
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Edificació |
dc.subject |
Architecture, Renaissance--France |
dc.subject |
Chateau le Côntrole |
dc.subject |
Arquitectura renaixentista |
dc.subject |
Castells -- França |
dc.title |
Chateau le Côntrole, Béziers, France : arquitectura i història |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
dc.description.abstract |
Aquest projecte va sorgir a partir d’una proposta de col·laboració empresa – escola, l’objectiu era l’aixecament de plànols del castell “Le Côntrole” i tots els seus edificis annexes a la ciutat francesa de
Béziers.
Aquest tipus de castell s’anomena “chateau pinardier” i fa referència als castells que van sorgir a França durant el segle XIX. Presentaven l’estil que el propietari desitjava, més que el propi de l’època
en la que es trobaven. En el nostre cas, Le Côntrole gaudeix d’un estil renaixentista tot i ser construït en 1869.
El domini del chateau consta de 5,6 hectàrees de terreny. Actualment no totes són de la mateixa propietat que el castell, ja que anys enrere es va segregar la finca en diverses de més petites.
L’edificació principal té una superfície construïda de 365 m2 i consta de planta baixa més 3 plantes pis.
La seva forma és de U, amb la part central una mica més llarga y dos torres circulars als extrems. La coberta de pissarra és a dos aigües en els tres trams de la U, mentre que a les torres és cònica. A la part dreta hi trobem una edificació annexa molt més senzilla de 219 m2 construïts, amb dos plantes i coberta a dos aigües, de teula àrab i plana, on es situaven les estances per al personal; mentre que a la part esquerra uns altres annexes de 525 m2, formats per una o dos plantes eren destinats a l’emmagatzematge dels productes de l’hort i per a guardar la maquinària del camp. En aquests segons annexes també hi ha l’anomenada “sala dels caçadors”, un paller i una zona per a la cria de galls d’indi.
És per aquesta varietat d’usos, que els edificis tenen diferents volums i cobertes, però segueixen un ordre lineal.
L’aixecament d’aquest castell a França ens ha portat a realitzar un viatge, on s’han pres totes les dades i documentació necessària. Les seves grans dimensions van suposar treballar sense descans durant
casi una setmana. Es van dividir les diferents tasques entre tot el grup de treball, per poder seguir un procés clar en el procés de l’aixecament. A Barcelona es va classificar i ordenar tota la informació
presa a Béziers i es va començar a elaborar els plànols amb les eines informàtiques. Va ser un procés d’anar endavant i endarrere ja que s’havia de posar en comú la feina individual. Com a resultat hem après a organitzar-nos millor i a treballar en grup. |