This study aims at examining the production process of two syllables in a clash context and at describing the stress clash resolution strategies used in Catalan. First, we carried out a perception experiment (500 target sentences) which proved a high level of confusion between stressed syllables in a clash environment and unstressed syllables (camí net vs. caminet): this demonstrates the systematic destressing of the first syllable in the clash. Secondly, a production experiment was carried out with groups of three sentences (576 utterances) in which always the same syllable was compared (pi, vi) in three different prosodic conditions: clash context (vi blanc, pi gros), stressed syllable followed by unstressed syllable (vi blanquet, pi grosset), and unstressed syllable (vinet blanc, pinet gros). The results show that duration and amplitude are not robust acoustic correlates of the perception of deaccenting; conversely, the F0 contour seems to be the main cue of destressing in such clash contexts. Summing up, this article shows that Catalan uses a general strategy in stress clash resolution, the weakening or complete deaccenting of the first stress in the clash (bon home [ ], bon vi [ ]), and furthermore, that this strategy is directly reflected in the tonal organization of the sentence

Aquest estudi analitza el procés de producció de dues síl·labes que es troben en posició de xoc accentual en català i descriu les principals estratègies de resolució que utilitza la llengua en aquests contextos. En primer lloc, s’ha dut a terme un experiment de percepció (500 judicis) que demostra un alt grau de confusió entre síl·labes accentuades en posició de xoc i síl·labes àtones (camí net vs. caminet): això demostra que la primera síl·laba implicada en el xoc experimenta una desaccentuació gairebé sistemàtica. En segon lloc, s’ha realitzat un experiment de producció que consta de triplets d’oracions (576 realitzacions) i en què es compara una mateixa síl·laba (vi, pi) en tres condicions prosòdiques distintes: context de xoc accentual (vi blanc, pi gros); tònica seguida d’àtona (vi blanquet, pi grosset); i àtona (vinet blanc, pinet gros). Els resultats mostren que la durada i l’amplitud no són correlats acústics fiables de la percepció de desaccentuació; el contorn d’F0, en canvi, es manifesta com el principal indici acústic de la desaccentuació. En definitiva, aquest article demostra que el català presenta una estratègia general de reparació de xocs, l’afebliment o la completa desaccentuació del primer accent implicat en el xoc (bon home [ ], bon vi [ ]) i que aquesta estratègia es fa palesa a nivell acústic a través de l’organització tonal de l’enunciat