Aquest treball es proposa, mitjançant una aproximació al terme francès sursis, posar de manifest alguns dels esculls amb què s’enfronta el traductor no jurista a l’hora de traduir termes especialitzats de l’àmbit del dret. D’una banda, la seva manca de coneixement especialitzat i, de l’altra, les imprecisions de les equivalències consignades en alguns dels recursos multilingües disponibles poden portar aquest professional a incórrer en errors de sentit greus. De fet, hem pogut comprovar que, efectivament, certes traduccions publicades en castellà, que al mateix temps serveixen per alimentar alguns dels recursos en línia que el traductor consulta, contenen falses equivalències i mostren una confusió entre figures jurídiques properes. Així doncs, sovint el traductor no es pot limitar a triar una de les solucions traductores ofertes per les eines lingüístiques tradicionals sinó que ha d’actuar amb cautela i tenir un paper més actiu. Ha de consultar les definicions dels termes implicats en cada llengua, tant la del terme original com la de les equivalències en llengua d’arribada que proposen les fonts bilingües, i comparar-les entre elles per determinar si cobreixen la mateixa parcel·la de coneixement especialitzat. És una tasca complexa, però creiem que és l’únic camí per evitar les greus confusions conceptuals que es constaten en la traducció de textos jurídics.

In this article we aim to highlight some of the pitfalls faced by translators who are not jurists when they have to translate specialised legal terms, by examining the French term sursis. The translator’s lack of specialised knowledge, and the inaccuracy of the equivalents offered in some multilingual resources that are available, can lead them into making serious errors of meaning. In fact, we have been able to demonst ate that certain translations published in Spanish, which also serve to feed some of the online resources that translators consult, do indeed contain false equivalences and show there is confusion between closely related legal terms. Often, therefore, translators cannot simply limit themselves to choosing one of the translation solutions offered by traditional language tools, they need to act with caution and adopt a more active role. They have to consult definitions of the terms involved in each language, the definition of the original term and those of the equivalents in the target language offered by bilingual sources, and compare them, in order to decide if they cover the same area of specialised knowledge. This is a complex task but we believe it is the only way to avoid the serious conceptual confusion that can be found in the translation of legal texts.