Introducció: La Ventilació Mecànica (VM) és una de les teràpies de suport vital avançat més utilitzades en les unitats de cures intensives a nivell mundial. Aquest fet comporta la investigació i la revisió constants de nous modes de ventilació, per tal de millorar aquesta teràpia i garantir un suport ventilatori adequat a la patologia i a la situació clínica del pacient en el moment en què es troba, a fi de minimitzar les complicacions secundàries que deriven de la seva utilització. Objectius: Analitzar i comparar l’eficàcia de les noves tendències de ventilació mecànica, així com el grau de complicacions que deriven de la seva aplicació, respecte de les modalitats ventilatòries tradicionals, segons la literatura científica. Metodologia: Es realitzà un estudi mitjançant una revisió de la literatura científica en les diferents bases de dades seleccionades. Per a l’estratègia de cerca es definiren les paraules claus, s’aplicaren els filtres de cerca corresponents amb relació als criteris d’inclusió i exclusió amb l’obtenció final de 22 articles científics per una posterior anàlisi bibliomètrica i de contingut. Resultats: Després d’analitzar els diversos articles que foren seleccionats per a realitzar aquesta revisió, es pot constatar que els modes controlats de ventilació mecànica que s’utilitzen de manera extensa en la pràctica clínica diària són el mode de volum control (VCV) i el mode de pressió control (PCV). No obstant això, nous modes de ventilació assistida s’obren camí en la pràctica clínica en comparació amb el mode convencional de ventilació assistida PSV i els modes controlats, ja que proporcionen una millor adaptació pacient/ventilador amb la conseqüència d’un major èxit en la teràpia ventilatòria. Conclusions: Els nous modes de ventilació mecànica mostren menys riscs en relació amb l’infra o sobreassistència respecte els modes de ventilació tradicionals, ja que permeten una millor adaptació del pacient al ventilador. No obstant això, és necessari una major investigació que proporcioni més evidència científica, per tal de poder establir uns criteris ferms sobre la utilització dels nous modes de ventilació mecànica en relació amb la patologia del pacient. A més a més, és de gran Les noves tendències de ventilació mecànica invasiva V importància una correcta formació dels professionals sanitaris, tant de medicina com d’infermeria, que utilitzen aquest tipus de teràpia de suport ventilatori, ja que s’ha observat que la confiança sobre un tipus de mode ventilatori en condiciona la utilització per sobre de la situació clínica del pacient.

Background: Mechanical ventilation (MV) is one of the most advanced life sustaining therapies worldwide. This fact implies a constant research and revision about new ventilation modes, in order to improve this therapy and guarantee an adequate ventilator for the patient’s pathology and clinical situation, thus minimising secondary complications derived from its use. Objectives: Analyse and compare the MV new trends efficacy and the degree of complications derived from their use, compared with traditional ventilation modes, according to scientific literature. Methods: A study was done after reviewing scientific literature from selected databases. Keywords were defined for search strategy purposes and search filters were applied according to inclusion and exclusion criteria. 22 scientific articles were obtained for bibliometric and content analyses. Results: After analysing various articles, selected for this revision, we can establish that the controlled ventilation modes generally used in daily clinical practise are volume-controlled ventilation (VCV) and pressure-controlled ventilation (PCV). Nevertheless, new assisted ventilation modes pave the way in clinical practise compared to the conventional assisted ventilation mode PSV and the controlled modes, as they provide a better patient/ventilator adaptation and, as a consequence better success in ventilator therapy. Conclusions: New mechanical ventilation modes show less risks in underassistance and overassistance compared to traditional ventilation modes, as they supply a better adaptation of the patient with the ventilator. However, a further research is compulsory in order to have more scientific evidences to establish solid criteria about the use of new mechanical ventilation modes in relation to patient’s pathology. In addition, it is a matter of high importance that sanitary professionals, medicine and nursing, that use this ventilation sustaining therapy are well trained, as it has been observed that confidence in a ventilation mode makes the professional use it without taking into account the patient’s clinical situation